L'espectacle que no em perdré del Festival Grec

BarcelonaComença el Festival Grec a Barcelona: el 29 de juny arrenquen 30 nits d'arts escèniques en les quals es podran veure 88 espectacles repartits en 43 espais de la ciutat. El festí és desbordant, de manera que hem demanat a deu persones vinculades al món del teatre que ens facin la seva recomanació particular. La inauguració serà doble: l'oficial amb el circ dels australians Gravity & Other Myths, que actuaran acompanyats del Cor de Noies de l'Orfeó Català (dijous 29 de juny al Teatre Grec), i la més massiva, l'actuació gratuïta de l'equilibrista Rachid Ouramdane creuant el cel del passeig de Gràcia (diumenge 2 de juliol a les 19 h). Aquests són els altres espectacles que tenen assenyalats aquestes deu personalitats:

Sílvia Bel té el cor dividit entre dos espectacles. D'una banda, la nova obra escrita i dirigida per Sergi Belbel per al lluïment d'Emma Vilarasau en el paper inesperat de monologuista d'humor: "Lali Symon parla de quan una actriu es treu la màscara. La imatge que es té és que les actrius tenen vides fascinants i glamuroses, i resulta que arribes a casa i tens les mateixes misèries, problemes i la mateixa soledat que la resta de mortals o més, perquè el contrast amb allò que projectes és més colpidor". D'altra banda, es declara fan del teatre "entre quotidià i profund, entre la comèdia i el drama" de Cristina Clemente i no es perdrà La paella dels dijous, al Maldà del 5 al 18 de juliol. A més, és part d'un tríptic catalanoargentí que es complementa amb un altre espectacle de Nelson Valente (Silvia, Sala FlyHard, del 5 al 18 de juliol) i un tercer muntatge coescrit entre Clemente i Valente titulat Rovira vs. Rodríguez (Sala Versus, del 24 de juliol al 5 d'agost).

Fa deu anys que el Festival Grec ens va descobrir Ivo Van Hove i la companyia Internationaal Theater Amsterdam amb les memorables Tragèdies romanes de Shakespeare. Des de llavors ha anat tornant aquí i s'ha consolidat com un dels grans directors d'escena europeus. "És un clàssic del Grec –diu Xavier Graset–. El festival és un bon moment per veure espectacles internacionals que es prodiguen poc durant la temporada. M'interessa veure com es treballa a fora, altres dramatúrgies, altres mirades, com la de Declan Donnellan. El festival és el lloc idoni". Van Hove adapta en format de monòleg Qui ha matat el meu pare?, la carta que Édouard Luois dirigeix al seu pare alcohòlic i on busca les raons sociopolítiques perquè l'home acabés així.

L'escriptor i director Marc Artigau té ganes de veure aquest espectacle de teatre documental d'una companyia navarresa que reconstrueix el cas Altsasu, la baralla de bar entre vuit joves navarresos i dos guàrdies civils fora de servei per la qual van ser acusats de terrorisme. I ho fa a partir de transcripcions del judici, retalls de premsa, opinions a les xarxes socials. "És un format que s'ha fet altres vegades, amb Jauría [el cas de la Manada] i Ruz-Bárcenas, i que el trobo interessant, en especial em ve de gust per la temàtica", afirma. Artigau també ha fet una peça documental: va ser al Grec 2019, una obra amb dones grans que es deia Càsting Giulietta.

Juana Dolores Romero Casanova va situar-se a primera línia mediàtica fa uns dies arran d'una entrevista incendiària a TV3. Enmig d'aquest rebombori, l'artista estrenarà a Barcelona Hit me if I'm pretty, el seu segon espectacle. L'actriu Joana Vilapuig en serà una de les espectadores. "Em vaig perdre el seu espectacle anterior i aquest el vull anar a veure. Juana Dolores és una noia de la meva edat, em sembla molt potent tot el que fa i des del lloc on ho fa. Tinc ganes de veure-la", assenyala Vilapuig. El muntatge és un solo performàtic sobre la sobirania de l’objecte de desig en un context sentimental, sexual i comercial.

Entre el dream team de circ que el Grec programa a Montjuïc, el Circus Ronaldo són una de les grans companyies històriques, ara en mans de la sisena generació d'artistes, Danny i David Ronaldo. "Els vaig veure per primer cop fa molts anys amb un espectacle que es deia La cucina dell'arte [2005]. No els coneixíem de res i ens els vam trobar per casualitat, en un Grec, i vam flipar, era brutal, tenen un nivell increïble. Per això els vaig anar a veure fa pocs anys, quan va venir amb un solo que va ser preciós [Fidelis Fortibus, 2017] i ara torna amb el fill, que ha de ser superbonic", diu el pallasso Guillem Albà. Sono io? aborda justament el canvi generacional, les ganes de renovar, i hi actuen Danny i el seu fill Pepijn.

Joan Dausà debutarà al Teatre Grec dins la gira dels deu anys de Jo mai mai el 19 de juliol, i per tant s'haurà de perdre la segona actuació que li fa més il·lusió del festival i que recomana: la unió dels talents dels músics Raül Refree i Maria Mazzota i el dramaturg Jordi Oriol. "El Refree sempre em sembla molt interessant el que fa i soc fan del Jordi Oriol, és algú que em fa feliç", diu Dausà. A més, serà l'oportunitat de conèixer una de les veus més potents de la música tradicional italiana. Aquí recrearan en clau moderna els balls i les músiques que cada estiu convoquen centenars de persones a la Pulla a ballar la tarantel·la.

La veu de Mayte Martín és una de les habituals al Festival Grec. Hi va debutar el 1994 i, des d'aleshores, hi ha tornat en diverses ocasions amb nous espectacles. Aquest any portarà Tatuajes, un projecte en forma de quartet i amb sons de jazz que Elena Gadel no es perdrà. "M'és igual que canti flamenc, boleros o el que sigui. Escoltar la Mayte és tornar als meus orígens, per la manera com ho fa i pel lloc des d'on ho fa", explica l'actriu, cantant i jurat d'Eufòria. Per a Elena Gadel, la veu de Martín és una porta a la seva infantesa: "Amb ella i la seva música em torno a fer petita. Les meves cuirasses cauen i viatjo a la meva veritat més absoluta".

El periodista i presentador Marc Giró no es perd ni un espectacle de Jordi Prat i Coll. "Tot el que fa és religió per a mi", afirma Giró. Per això ja té l'agenda bloquejada a finals de juliol, quan s'estrenarà For Evita. Una astracanada musical, al Teatre Grec. Aquest musical neix d'un espectacle anterior, Rèquiem for Evita, una adoració a la figura d'Evita Perón que es va estrenar el 2016. Ara Prat i Coll ha recuperat el repartiment i ha eixamplat la peça fins a convertir-la en un musical de gran format. Si Giró no estigués prou convençut, té encara un motiu més per anar-hi: "Un dels actors és Jordi Vidal, que va fer Guillermotta i que també és religió per a mi. Evita Perón no és un personatge que m'interessi excessivament, en realitat em fa angúnia. Però estic convençut que aquest espectacle serà realment interessant".

Alexander Zeldin és "l'estrella del Grec", en paraules del director del festival, Francesc Casadesús. Deixeble de Peter Brook, aquest autor i director britànic ha construït un espectacle sobre la vida i els amors de la seva mare al llarg de vuit dècades. "Em crida l'atenció perquè és una història intimista, que parla de fets quotidians i personals, però que en el fons està parlant de tota una època, una societat i una manera de viure", diu l'actriu Àurea Márquez, que defineix aquest tipus d'espectacles "com ones expansives que parlen de moltes altres coses, més enllà d'una història senzilla".

Una psicoterapeuta té entre mans un cas extrem: la filla de vuit anys de la seva pacient vol posar-se pits. Amb aquesta premissa, l'actriu multipremiada Monica Dolan va escriure i interpretar amb molt èxit un monòleg on exposa els límits morals de la societat actual i on pot arribar la hipersexualització dels infants. Aquí és Marta Marco qui treballa a les ordres de Pau Roca en un lloc inesperat: el seu bar de Gràcia. "El segell Sixto Paz em dona molta confiança. M'interessen els textos que trien i les propostes que fan. I la Marta Marco és una de les actrius que més m'agraden i que tenim a casa", afirma la també actriu Mima Riera.