L'esperit crític i la coa de la Nit de l'Art

Palma“Aquí hi ha tanta coa com per entrar al Vaticà, però no crec que en arribar-hi sigui com entrar al Vaticà”. Així de rotunda i profètica es manifestava una al·lota que a les 19 h dubtava de si afegir-se o no a una de les nombroses coes que omplien ja, a aquella hora, els carrers de Palma. Qualsevol persona que s’endinsi a la Nit de l’Art ha de saber que, voluntàriament o involuntària, acabarà formant part d’una filera que recorre, com un cuc llarg, el centre de Ciutat. Un any més, l’extensa i heterogènia coa ha anat fent aturades a galeries i sales d’exposicions, però també a botigues i terrasses i, fins i tot, a l’aparador d’una immobiliària on un enorme grup de persones que semblaven concentrades a observar atentament una obra d’art el que feien era comentar el preu d’un xalet que s’hi anunciava: tres milions d’euros. “Això sí que és un dineral!”, ha exclamat un d’ells. 

“Però què hi ha aquí?”, demanava una dona d’edat avançada a una altra, qui li responia que “no ho sé, però si hi ha tanta gent, ha de ser de veure”. Ambdues esperaven dretes al pati de la Misericòrdia, on a mitjan capvespre ja hi havia unes tres-centes persones fent coa per entrar a l’aljub, que s’obria avui per primera vegada al públic. S’hi accedia en grups reduïts, d’una dotzena de persones, i la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha estat de les primeres a fer-ho, acompanyada, entre d’altres, per Pedro Vidal, director general de Cultura del Govern, i Javier Bonet, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma. 

Encara no feia fosca i el carrer de Sant Jaume ja oferia la imatge més que habitual de cada any: farcit de gent d’un extrem a l’altre, molt especialment davant les galeries Pep Llabrés Art Contemporani i Xavier Fiol, dos espais que per primera vegada compartien exposició i artista. El jove Josep Santamaria, amb un somriure exultant, rebia les enhorabones dels visitants a l’entrada de la galeria Xavier Fiol i reconeixia que se sentia honorat de poder presentar una exposició individual en una nit tan especial. “Això és com un aniversari”, afirmava, “però des del punt de vista professional”.

I de l’artista emergent al galerista consagrat, perquè a la galeria Pelaires s’hi trobava, com no podia ser d’altra manera, un dels patrons d’aquest esdeveniment, el galerista Pep Pinya, qui no dubtava a afirmar que si hi havia una cosa que definís aquesta Nit de l’Art i la diferenciàs de les anteriors era que “la gent comença a veure què és bo i què és dolent, començam a donar resposta a la quantitat extrema de propostes. És important que hi hagi un esperit crític, l’hem de fomentar, perquè hi ha coses que no tenen sentit. Jo fa 55 anys que estic en això”, assegurava, “i tenc dret a dir-ho perquè no he enganat mai a ningú i no ho faré ara: hem d’inculcar un sentit crític de les coses, no només de l’art”. 

En vespres com aquest, resulta temptador fer l’exercici que un conegut crític literari mallorquí proposa fer respecte de les llibreries de Ciutat i els seus clients: endevinar, en funció de l’aspecte i els gustos de cada persona, on és que compra els seus llibres. Tanmateix, d’observar els perfils de gent que nodreixen els diferents espais al llarg de la Nit de l’Art, només se n’obté una conclusió: la llarga riuada de gent que s’hi passeja està farcida de gent de tota casta. La majoria, això sí, té ben clar que és un vespre per veure i deixar-se veure, i tant si són dones de més de setanta anys com si són joves que no tenen encara els devuit, tots han tret avui les millors mudes. Per unes això vol dir les joies bones, les dels diumenges, mentre que per altres aquest concepte té més a veure amb esportives de colors i vestits exagerats. Hi ha una mescladissa d’edats i procedències, i també d’idiomes, que es fa especialment evident a llocs com el casal Solleric, on la peça més visitada és l’enorme instal·lació de l’artista Sandra Baía al pati central: una obra d’art al voltant de la qual sembla haver-hi més telèfons mòbils que no persones. Com davant la famosa “mongeta” de Chicago, la majoria dels visitans intentaven trobar el punt exacte des d’on fer la foto que capturàs el millor reflex de tots ells, i molts partien sense aconseguir-ho. Mentrestant, la llarga coa continuava el seu circuit i, a mesura que s’acostava al passeig Marítim, recordava als seus integrants que ja hi pot haver Nit de l’Art que hi ha racons de Palma on l’estiu sembla que no s’acabarà mai. Un vespre de final de setembre l’olor de peix, i la de curri, i la de pizza i pasta i hamburguesa i sushi es mesclaven a les terrasses d’un grapat de locals on la gent tant remenava copes farcides de gel com pegava cullerada a un gelat. L’ambient vacacional enrevoltava la Llotja, l’edifici intervingut per l’artista Pedro Cabrita Reis, on els escassos visitants semblaven més sorpresos per l’arquitectura de l’espai que no per l’obra del portuguès. A poca distància d’allà, el president de l’associació Art Palma Contemporani, Fran Reus, reconeixia estar esgotat quan el rellotge encara no marcava les 21 h. “I això que és ara quan començ la jornada com a galerista”, confessava, “perquè fins ara he estat fent la volta amb les autoritats i les fotos oficials… Són molts de dies, és normal que acabem les piles”. Tanmateix, li ha costat poc recuperar l’energia: ho ha fet tan bon punt ha començat a xerrar de l’ambient que regna a Palma durant la Nit de l’Art. “Mira que he anat a esdeveniments similars, a ciutats com Barcelona i Madrid, però això d’aquí és únic. És molt emocionant”. L’art hi continuarà, demà, tant a les galeries com als museus i diferents espais que avui han rebut milers de visitants. Per tornar a formar part de la immensa coa que s’hi passeja durant hores, però, haurem d’esperar fins que torni a ser la Nit de l’Art.