Entre l’estrès cultural i l’oblit de la cultura

PalmaLa setmana passada van coincidir a Mallorca dos festivals que, tot i ser relativament recents, han aconseguit consolidar-se entre un determinat tipus de públic que ja reconeix la proposta només de sentir-ne el nom: MajorDocs, d’una banda, festival de cinema documental que se celebra a Palma, i el FLEM, acrònim de Festival de Literatura Expandida, a Magaluf. El primer arribava enguany a la cinquena edició reivindicant el lema amb què començaren l’any 2018, una nova forma d’esdeveniment cultural que apostava per la lentitud, i el segon ha celebrat enguany la tercera edició ampliant la durada amb una jornada més. Tanmateix, la gestió dels temps és també diferent en ambdues propostes. MajorDocs ofereix una sèrie limitada d’activitats al llarg dels cinc dies de festival, en què es combinen projeccions i jornades professionals i on en cap moment hi ha cap tipus de contraprogramació. Per part seva, l’agenda del FLEM està ben atapeïda de propostes molt diverses que fan que des de divendres capvespre i fins diumenge migdia hi hagi una oferta constant per a tots els assistents. I mentre que un festival concentra tota la seva proposta en un únic entorn, el cinema documental, l’altra expandeix la mirada per connectar els llibres amb la gastronomia, el ciclisme o l’humor, entre d’altres. Un rep el suport de diferents institucions públiques i l’altre (FLEM) neix de l’aliança entre dues empreses privades, la llibreria Rata Corner i la cadena hotelera Meliá. 

Malgrat totes les diferències, però, al llarg dels dies en què s’han celebrat els dos festivals són moltes les persones que s’han trobat a un i a l'altre. “Som sempre els mateixos que anam pertot”, confirma en Joan, gestor cultural que arribava a mitjan dematí a una de les presentacions que s’han organitzat al FLEM i un parell de dies abans assistia a una de les projeccions de MajorDocs. “Sigui quin sigui l’esdeveniment cultural hi ha un grup de gent que sempre ens hi trobam i després hi ha una gentada que no hi ve mai, no sé si perquè no se n’assabenta o perquè no hi té interès i ja està”, apunta. Del prop d’un milió de residents que té actualment Mallorca, per MajorDocs hi han passat al voltant de 2.000 persones, mentre que els assistents al FLEM han estat al voltant de 7.500, la majoria d’un perfil molt concret tant d’edat com d’interessos: d’entre 20 i 40 anys i assidus a aquest tipus de propostes culturals. Per altra banda, cal recordar que durant el 2022 es van celebrar, arreu de les Balears, més d'una cinquantena de festivals. Si s'haguessin distribuït de cap a cap d'any, n'hi hauria hagut almenys un per setmana.

“Jo agraesc que hi hagi aquest tipus d’oferta avui dia”, explica Carlota, una de les assistents a la gala de clausura de MajorDocs, celebrada dissabte passat a l’Escorxador, “perquè quan jo era jove a Palma teníem Es Carreró, Es Guirigall i poca cosa més. S’agraeix que ara hi hagi tot això, però no tenc clar si hi ha prou gent per a totes les coses que s’organitzen, la veritat”. “I de fet, hi trob a faltar gent concreta: on és el sector? Perquè hi ha molta gent que forma part d’aquest món a qui no et trobes mai enlloc, mentre que n’hi ha d’altres que t’acabes trobant pertot. Però els documentalistes, per exemple, com és que n’hi ha tants que no han participat a MajorDocs?”, es demana Carlota.

La gran quantitat d’oferta cultural, en tot cas, no es limita a l’existència de festivals. Com bé recordava la usuària @namarina1981 a la xarxa social X (abans Twitter), el passat cap de setmana hi havia també Sa Rocketa i es donava el sus a la Fira de Teatre de Manacor. “Que qualcú m’ajudi a gestionar el FOMO”, hi afegia, referint-se al concepte anglès Fear of Missing Out que es fa servir per denominar la sensació de perdre's algun esdeveniment, és a dir, és la por de no poder ser pertot, bàsicament. I en el llistat que feia aquesta usuària a la xarxa X no s’hi incloïen l’estrena de la peça Coordenades per veure la por de prop de Marina Nicolau, les diferents presentacions de llibres que han tingut lloc aquest cap de setmana ni el comiat de l’associació Pecan Pie, celebrat dissabte passat a Lloseta.  

Una de les persones que van assistir a aquest darrer esdeveniment va ser la periodista Marta Terrassa, qui s’hi va dirigir després de moderar una de les taules rodones del FLEM. “No vull emprar la paraula estressant perquè consider que devalua la idea d’estrès”, afirma, “perquè parlam d’una cosa bona, d’un problema del primer món: haver de triar entre anar aquí o allà. Però tampoc no vull llevar pes a la idea d’estrès cultural perquè has de córrer per anar d’un lloc a l’altre, tens la sensació d’estar mirant el rellotge i et sents malament perquè et perds coses, i no perquè socialment hi hagis de ser, sinó perquè són coses que et fan ganes. Tant de bo l’oferta estigués més distribuïda, tot i que hi ha dinàmiques que s’escapen d’allò que el públic vol, com les disponibilitats d’un grup o les afluències entre setmana o cap de setmana”. Tot i així, Terrassa, que ha viscut a ciutats com Barcelona, Sidney i San Diego, valora molt positivament la diferència que ha notat en la quantitat d’oferta que hi havia a Mallorca fa uns anys a ara: “I ja no només a Palma, on se’n concentren moltes, sinó arreu de l’illa. Després hi ha el tema de comunicar tota aquesta oferta, que encara sembla que a Mallorca les coses funcionen d’una altra manera, i anar en contra de certs prejudicis perquè sembla que t’hagis de posar el passaport a la boca per anar a un concert a Montuïri o a una exhibició teatral a Pollença”.