L'exposició 'A d'Arxipèlag' reflexiona sobre com s'ha construït la identitat gitana a les Balears

PalmaCom és possible que les comunitats que han estat excloses i que no han tingut, tradicionalment, representació política siguin les que han esdevingut protagonistes dels esterotips? Com s’han pogut construir tòpics i símbols a partir d’allò marginal? Aquestes són algunes de les preguntes sobre les quals es construeix l’exposició A d’Arxipèlag, en què l’artista Pedro G. Romero exerceix també de comissari i esdevé, de fet, investigador al voltant de les diferents presències i petjades del flamenc i dels gitanos a les Balears. 

“És un imaginari difícil de penetrar”, explica l’artista, “perquè hi ha una hipertròfia simbòlica amb elements com el flamenc, els toros i les imatges que tradicionalment s’associen a l’estereotip espanyol i que s’estén a l’àmbit turístic tot i que provenen, tanmateix, de l’àmbit marginal”. La tasca de Romero s’ha desenvolupat arreu de diferents arxius de l’Arxipèlag per on ha trescat a la recerca d’imatges i documents que li permetessin fer un recorregut per com s’ha construït la imatge de la comunitat gitana, cosa que li va dur més d’una sorpresa. “Quan demanaves per fer recerques amb el codi ‘gitano’ et deien que no existia, i havies de provar amb paraules com ‘mercadet’ o ‘circ’ per anar afinant: en aquest procés hi entra en joc, també, allò que és considerat políticament correcte”.

Entre els materials que conformen l’exposició s’hi troben fotografies de tota casta, des de processons de Setmana Santa a postals turístiques o edificis derruïts que dialoguen entre ells, a més de fragments de pel·lícules com Jack, el negre, on es pot veure l’enfonsament d’un vaixell en què moren desenes de refugiats i que remet directament a la situació viscuda fa menys d’una setmana al sud de Grècia. A les parets que envolten tots aquests materials, però, s’hi troben tota una sèrie de panells on es poden llegir els textos que recullen les idees i reflexions de l’artista al voltant de totes les troballes que ha fet en el seu recorregut pels arxius de les Illes Balears, on apareixen noms com Walter Benjamin, Cristòfol Serra o Josep Planas. Aquest darrer hi surt de manera reiterada perquè va ser precisament a Casa Planas on Pedro G. Romero començà la seva investigació. “Valor molt haver-hi pogut fer feina quan encara no s’havia posat ordre a tot, fer una recerca dins el caos em va permetre trobar molts materials sorprenents que, entre ells, generaven relacions”. 

Per produir aquests panells s’ha comptat amb la col·laboració de l’equip de la impremta d’Esment, un dels nombrosos col·laboradors d’aquest projecte que, com ha explicat la directora d’Es Baluard, Imma Prieto, té dues altres potes, a més de l’exposició. “Una és el concert performança que es farà demà, amb motiu de la inauguració, amb Perrate, el guitarrista Raúl Cantizano, la pionera de la dansa contemporània Maria Antònia Oliver i un grup de nins i nines del barri d’El Hoyo. L’altra, la publicació que acompanya l’exposició i que en serà el rastre físic”. I és que al final del recorregut els visitants poden recollir un diari on es troba tot el material, tant les fotografies com els textos, que serveixen de fil argumental de l’exposició. 

A la presentació de l’exposició, que s’inaugura demà dijous a les 19 h i estarà oberta fins al pròxim 10 de setembre, l’artista Pedro G. Romero ha reconegut que era una presentació amb cert gust de comiat, i no només pels canvis que hi haurà a la tardor a la direcció d’Es Baluard. “Tenc pendents quatre projectes per a enguany”, ha dit, “projectes que van començar en un altre escenari polític, però que finalment seran inaugurats amb el Partit Popular i Vox al govern. Si sobrevisc, serà un miracle", ha afirmat.