L'exposició Homo Ludens del CaixaForum Palma reivindica que, per bé o per mal, mai deixam de jugar
La mostra s'inaugura aquest dimarts a Palma, després de passar per Madrid, Barcelona i Sevilla, i es podrà veure fins dia 27 d'agost
PalmaEn el futur emprarem més els videojocs per solucionar problemes o per eludir-los? Serviran per crear més oportunitats o més injustícies? Confiarem més en les identitats digitals, d'aquí a uns anys, o res podrà substituir mai el cara a cara? Són algunes de les preguntes que l’exposició Homo Ludens, videojocs per entendre el present, que des d’avui es pot veure al CaixaForum de Palma, convida els visitants a respondre. Tanmateix, amb els nombrosos plantejaments i aproximacions que ofereix l’exhibició al món dels videojocs només en surt una resposta impossible de rebatre: tots, vulguem o no, en siguem conscients o no, som jugadors.
El perfil dels jugadors
L’accés a l’exposició, dividida en dues plantes de la seu del Gran Hotel, es fa per la planta baixa i qui hi dona la benvinguda són un bon grapat de pantalles en diferents mides on gent de tota casta balla, xerra, bada, mira a càmera o pitja els botonets d’un teclat. Tots ells juguen i tots ells serveixen per confirmar allò que el comissari de l’exposició, Luca Carruba, repetirà una vegada i una altra: el videojoc és només la versió més contemporània del joc, una eina que ha estat present en totes les facetes de la societat des dels seus orígens. Avui dia, però, està envoltada de prejudicis i estereotips.
“La gent sol pensar en un home jove, en un adolescent fins i tot, quan xerram dels usuaris dels videojocs. Però les estadístiques diuen que el 48% dels jugadors a l’estat espanyol són dones, i que el segon grup d’edat amb més jugadors és entre els 35 i els 50 anys: també hi ha persones de més de 60 i de 70 que habitualment juguen”, ha explicat Carruba, director de l’associació ArsGames, en la visita guiada que ha oferit als mitjans.
Jocs tradicionals
El recorregut passa per diferents aspectes i qüestions vinculats directament amb el món del videojoc, des de la creació fins a la identitat passant pels doblers o la tradició. “Sovint es diu que els videojocs rompen amb la tradició lúdica del passat”, ha afirmat el comissari de l’exposició, “però no és així: els videojocs encaixen dins aquesta tradició que ve de lluny i que té un gran valor antropològic perquè conjuga mecàniques universals”. En aquest sentit, una de les sales de l’exposició es dedica a crear lligams entre jocs tradicionals, com el macala, un dels més antics amb més de 3.000 anys d’història, amb el cèlebre Pacman, que serveix de format modern d’aquest joc de recol·lecció.
Motor econòmic
Les repercussions econòmiques, socials i polítiques del món dels videojocs, en tot cas, s’articulen en diferents espais i des de diferents punts de vista. Una part de la mostra es destina a la influència que han tengut en el disseny urbà (amb mostres de projectes molt interessants realitzats a ciutats com Estocolm o per organismes com Nacions Unides), mentre que d’altres serveixen per a mostrar el poder dels videojocs com a eina de denúncia, ja sigui de conflictes bèlics o de violència masclista.
“La indústria del videojocs mou més doblers que la del cinema i la de la música combinades”, segons ha detallat Luca Carruba, “i actualment ja no és només la gent que en crea o la gent que hi juga, que genera aquest impacte econòmic. Ara mateix s’hi afegeix el concepte d’espectacle: competicions, streaming online, fans que s’ajunten per veure com altra gent juga… Tot això mou molts de doblers avui dia”.
Just abans d’acabar el recorregut, un darrer concepte: la gamificació. “Jugam sense adonar-nos que ho feim, i és que qualsevol cosa que facem amb el mòbil beu de les tècniques que es fan servir en el món dels videojocs”, ha explicat el comissari de l’exposició, “però és igual si ets a Tinder, a Google Maps o a Duolingo: tot té dinàmiques i mecanismes que en venen i hi estan vinculats”. Un darrer pensament que acompanyarà el visitant a l’hora de sortir d’Homo Ludens, videojocs per entendre el present. Ho farà, al manco, fins que torni a agafar el mòbil i de manera ja rutinària i amb absoluta inèrcia reprengui un joc que, pot ser, tornarà a oblidar que està jugant.