L'home que va canviar la història de Barcelona

BarcelonaHistoriador, arquitecte, novel·lista i primer cap d’exposicions del CCCB, Albert Garcia Espuche (Barcelona, 1951) va ser homenatjat aquest dijous a la seva segona casa, el Col·legi Notarial de Catalunya, institució que posseeix el fons notarial més important d’Europa al costat dels de París i Gènova. Un fons sobre el qual Garcia Espuche, durant anys d’obsessiva recerca a través de la consulta d’1.200.000 documents, ha bastit una àmplia obra per reinterpretar la vida social, econòmica i cultural de la capital i el país als segles XVI i XVII, crucial en la configuració d’una societat econòmicament dinàmica i políticament a contracorrent de l’oligarquització cap a la qual s’encaminava Europa.

Aquesta tasca investigadora va resultar clau per salvar el jaciment del Born després d’una fenomenal polèmica ciutadana, mediàtica i política, de la qual ara ja fa més de dues dècades, en què es va voler contraposar pedres i llibres (al Born s’hi havia de fer la dita Biblioteca Provincial, encara pendent). 

Precisament els llibres de Garcia Espuche van desmentir la falsa dualitat: el Born, va repetir durant l'acte, no eren ni són pedres, “sinó persones”. Persones amb noms i cognoms, amb negocis i aficions, un gran fris social mesocràtic. Ell els coneixia fins al punt de poder dir amb precisió qui vivia en cada carrer, en cada edifici, i com era el seu quefer quotidià. El seu ha estat un exhaustiu treball de “microhistòria massiva”, va dir Joaquim Albareda, que juntament amb Agustí Alcoberro va glossar la figura de l’homenatjat.

L’acte, molt concorregut, l’havien organitzat Xevi Camprubí i Josep Capdeferro: “Dos bons historiadors... molt tossuts! No hi ha hagut manera d’escapolir-me’n”, va bromejar Garcia Espuche, a qui el retorn al Col·legi de Notaris li va fer recordar “amb esgarrifances” el plaer de sentir el carro carregat de documents notarials. Un altre record menys plaent va ser el de la batalla per evitar la destrucció del Born: “En realitat, a cap dels dos bàndols no li interessava el coneixement, i gairebé em trenquen els braços de tant estirar-me cap al seu costat”. Va sobreviure, i les restes, feliçment, avui ja són intocables. Tot i que, com es va queixar Albareda, “la memòria del país i la ciutat hi han tingut fins avui un protagonisme ben minso”. Garcia Espuche, decebut, ja fa temps que va fer un pas al costat. No sense completar, però, una monumental col·lecció de títols entre els quals destaca la gegantina La ciutat del Born.

El que Pierre Vilar havia apuntat uns anys abans com l’origen de la Catalunya moderna, Garcia Espuche ho ha acabat documentant i li ha donat forma i relat. “La seva micro i macrovisió dels segles XVI i XVII és la d’uns temps en què els Borbons encara no governaven i als quals, per tant, no es pot atribuir la prosperitat catalana que es reprèn després de la derrota del 1714: sense les estructures prèvies no hauria estat possible”, va remarcar Albareda en una sala presidida pel retrat de l’actual Borbó, Felip VI, continuador de la saga del rei que va arrasar la ciutat que tan bé coneix i estima Garcia Espuche.