L''Homo sapiens' va aparèixer 36.000 anys abans del que es pensava, segons un estudi
Una investigació de la revista 'Nature' creu demostrar que les restes més antigues d'aquesta espècie podrien tenir una edat superior als 230.000 anys
Les restes d'Homo sapiens més antigues podrien tenir una edat superior als 230.000 anys, segons un estudi fet per un equip internacional d'experts i publicat aquest dimecres a la revista Nature. Per tant, són més de 30.000 anys més antigues del que es creia fins ara.
En concret, aquesta investigació internacional, liderada per experts de la Universitat de Cambridge, ha analitzat la zona on es van trobar els fòssils coneguts com a Omo I, descoberts el 1967 al jaciment d'Omo Kibish, situat a Etiòpia, i que es consideren dels més antics de l'Homo sapiens.
Per fer-ho, s'han estudiat, mitjançant tècniques radiomètriques, les capes de cendra volcànica situades per sobre i per sota del lloc on va quedar enterrat l'Omo I, cosa que no s'havia aconseguit fins ara, i d'aquesta manera se n'ha pogut datar l'antiguitat.
Segons aquesta investigació internacional, la capa de cendra gruixuda que estava per sobre de les esmentades restes fòssils està relacionada amb l'erupció del volcà Shala, situat a més de 400 quilòmetres de distància, que va tenir lloc fa 230.000 anys. Això implica que aquestes restes d'Homo sapiens també haurien de tenir aquesta edat o una de superior, i no els 197.000 anys que es creia fins ara.
Els autors de l'estudi també han indicat que, si bé aquest estudi publicat per Nature fixa una edat mínima per a l'Homo sapiens a l'est de l'Àfrica, és possible que futurs estudis estenguin l'edat de la nostra espècie encara més enrere en el temps.
"El nostre enfocament forense aporta una edat mínima per a l'Homo sapiens a l'est de l'Àfrica, però el repte continua sent que puguem fixar un topall, l'edat màxima per a la seva aparició, que es creu que va passar en aquesta regió", ha explicat Christine Lane, de la Universitat de Cambridge.