La inacabable recerca de la felicitat

PalmaHi ha dies d’ànim més baix. Alguns en donen sempre la culpa al temps, a la pluja o als dies de cel gris. Altres tenen la capacitat de ser més introspectius. En general, però, tothom té mecanismes per donar a l’ànima el refugi necessari quan reclama pau. L’escriptor Sebastià Portell sap que, els dies emboirats, li basta agafar el llibre El paradís són els altres, de Valter Hugo Mãe (Lleonard Muntaner). “És una edició deliciosa, amb imatges de Joan Miró. L’autor intenta rebatre la màxima de Jean Paul Satre que diu que l’infern són els altres. Mãe defensa que no: que els altres són un paradís, que la felicitat es pot trobar abraçada, experimentant lligams amb els altres. Uns lligams que ens fan sortir de l’angoixa pròpia o bé, com a mínim, compartir els neguits”. 

Laura Gost opta per fer un viatge a l’adolescència, quan va llegir Seny i sentiment i Orgull i prejudici de Jane Austen. “En aquella època, la literatura va ser un gran refugi. Era un moment en què jo vivia un gran divorci entre el que era la meva vida i les expectatives que cultivava en relació amb la passió i l’amor. Aquests llibres eren casa”. 

El ballarí Pep Ramis, fundador de la companyia Mal Pelo, s’allibera d’un dia dolent amb una pregunta: Val la pena viure? La resposta sempre és que sí: “Qualsevol cosa que sigui que m’angoixi, pens que passarà. No hem d’esperar grans focs artificials, de vegades basta oferir-nos una pausa, asseure’ns, veure què passa davant nostre”, diu. 

Aquest mes de març, el CaixaFòrum Palma té en marxa el cicle ‘La lògica de la felicitat’, que consta d’un total de quatre conferències (ja se n’han fetes dues) que pretenen donar algunes claus per entendre millor com funcionen la felicitat i el benestar, així com respondre si els diners, com s’és pensat i dit arreu, donen la felicitat. El doctor en matemàtiques José Manuel Rey Simó (que va fer la conferència inaugural la primera setmana de març) és el coordinador d’aquest cicle, que vol explicar la idea de felicitat des d’una perspectiva científica. La iniciativa convida el públic a fer un recorregut per idees i descobriments de la neurociència, la psicologia, l’antropologia i la sociologia sobre la felicitat humana. 

Una recerca angoixant

“Perseguir la felicitat és un error lògic. Quan ens posam un objectiu sobre com ens volem sentir, estam creant un nivell de referència que, automàticament, ens situa per sota d’aquest. Aleshores, hi ha certa distància entre com ens sentim i com esperam sentir-nos”, explica. Així i tot, sovint les persones aconsegueixen pujar els graons necessaris per arribar a l’objectiu de benestar que s’havien posat com a meta. Però apareix un altre problema: “Els humans tenim una capacitat d’adaptació bestial. Aleshores, una vegada assolit l’objectiu de benestar desitjat, ens hi acostumam i tornam a necessitar un altre nivell de felicitat… I així successivament”, comenta. Segons el doctor, és important conèixer aquestes “trampes” psicològiques per no sentir angoixa cada vegada que la referència de benestar és més alta que la que es té. 

Aquesta recerca constant de la felicitat pot generar certa angoixa. El catedràtic emèrit de Psicobiologia de l’Institut de Neurociència i de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ignacio Morgado, impartirà la conferència Psicobiologia de la felicitat. Els components del benestar humà dia 17 de març, dijous, al CaixaFòrum Palma. “L’estrès sempre resulta de voler més del que podem en alguna faceta de la vida, sigui la salut, l’economia, la feina, les relacions socials...Les tècniques habituals de relaxació, com l’exercici físic, la meditació i altres, poden reduir-lo, però només l’eliminarem en recuperar l’equilibri entre el que volem –emoció– i el que podem –raó”, diu. 

El catedràtic explica que la felicitat “és un estat transitori de plaer que sempre s’acompanya de la por que desaparegui”. Per això, cal assumir que la vida “té moments bons i moments no tan bons”, perquè la felicitat permanent “no existeix”.

La cultura consumista 

El fet de basar la felicitat en decisions en un sistema de consum que, per cada cosa, ofereix múltiples opcions és també un motiu de frustració, segons explica José Manuel Rey. “Estam desbordats. En un principi, això ens hauria de produir benestar però, contràriament, ens paralitza, perquè no tenim la capacitat de decidir. A més, si ens decantam per una opció, sempre tindrem darrere l’orella la inseguretat de pensar si estaríem millor si haguéssim triat una altra cosa”. De fet, el professor afirma que “érem més feliços quan el món era més simple”; és la trampa del capitalisme.  

La ciència ha demostrat que hi ha tres coses que contribueixen a la sensació de felicitat: una part és genètica, donada pel component hereditari; una altra és l’entorn, les circumstàncies que envolten les persones, que poden ser més o menys favorables al benestar; i, finalment, l’actitud, que té a veure en què focalitzam la nostra atenció. 

En aquest cicle de conferències també hi ha participat l’antropòloga Victoria Reyes-García, que va impartir la xerrada Felicitat, economia i medi ambient. Mites i realitats sobre les causes de la felicitat. L’antropòloga va explicar que “els diners es poden associar a la felicitat en la gent més humil”. Segons Reyes-García, “l’adaptació i la comparació social expliquen molt els nivells de felicitat. En societats poc monetitzades, es poden trobar grans índexs de felicitat. És a dir: els diners no sempre generen benestar”. 

La darrera conferència serà el 24 de març i la impartirà el catedràtic de Psicopatologia Carmelo Vázquez Valverde. La xerrada duu per títol Té futur la felicitat? Una agenda de canvis possibles per al 2050. Si ens hem de guiar pel que diu el músic Miquel Serra, que acaba d’estrenar el disc Una casa és pànic, “el futur no existeix”. Més que concentrar-nos en un ideal de seguretat o de felicitat permanent i irreal, potser val més “intentar estar més concentrats en el present en lloc d’estar esperant el que vindrà o bé recordar el passat”. Potser caldria entendre que “els humans estam dissenyats per sobreviure i reproduir-nos”, i que “tota la resta és un afegit”, com assenyala l’especialista Ignacio Morgado.