Nit de la Cultura

L'OCB premia la trajectòria de l'ARA Balears en la Nit de la Cultura

Els guardons s'han lliurat en un teatre Principal ple a vessar

L'entitat ha entregat els guardons en un Teatre Principal ple de gom a gom
14/12/2024
7 min

PalmaEl teatre Principal de Palma ha acollit aquest dissabte la 38a edició de la Nit de la Cultura de l'Obra Cultural Balear. Durant la gala, s'ha dut a terme el lliurament dels premis 31 de Desembre, que l'entitat atorga anualment a diverses personalitats, projectes i iniciatives, en un Principal ple a vessar.

Membres de la Federació Llull

L'esdeveniment ha inclòs les actuacions musicals de Maria del Mar Bonet, Marala, la coral Onze-Quinze de la UIB, Ensèmble Lumère i també la de l’actor Toni Gomila. El periodista Toni Mateu ha estat l'encarregat de conduir la gala, a la qual ha assistit, per primera vegada, el ministre de Cultura, actualment, Ernest Urtasun.

L'actuació de Maria del Mar Bonet

També hi han assistit la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol; el secretari autonòmic de Cultura, Pedro Vidal; la directora general de Cultura, Ricarda Margarita Vicens; la vicepresidenta de Cultura del Consell de Mallorca, Antònia Roca; el delegat del govern, Alfonso Rodríguez; representants del rectorat de la UIB; el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández.

Els músics que han animat la gala

L'esdeveniment ha reivindicat el 31 de desembre com a Diada de Mallorca, just en el primer any en què el Consell de Mallorca, amb el suport del PP i Vox, l’ha traslladada al 12 de setembre. De fet, l'entitat ha convocat la ciutadania el pròxim 31 de desembre a la plaça Sant Jeroni de Palma per reclamar que la Diada de Mallorca és el 31 de desembre.

El president de l'OCB, Antoni Llabrés

Amb tot, Llabrés ha reconegut que ha estat un any molt intens per a l'Obra Cultural. "Un any en què, per responsabilitat, hem hagut de dedicar una part important de les energies a fer front a polítiques lingüístiques que, a parer nostre, han resultat lesives per a la llengua i la cultura pròpies; i ho hem fet amb totes les eines que hem tingut al nostre abast, fins i tot, quan ha calgut, amb accions judicials i mobilitzacions al carrer", ha recordat.

El presentador de la gala i periodista, Toni Mateu

El president ha alertat que el català es troba en una situació d’emergència lingüística. "Permeteu que, sense cap pretensió de tremendisme, ho digui d'aquesta manera: si no es prenen mesures amb urgència, la continuïtat futura de la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears no està garantida a mitjà termini", ha apuntat.

Els directius de l'ARA Balears han recollit el premi

"La reculada a tot arreu en l'ús social de la llengua és d'una evidència que no admet discussió: a causa, no exclusivament, però sí de manera determinant, del daltabaix demogràfic, fora de tota proporció, que en aquestes darreres dècades ha experimentat el nostre territori", ha continuat. "Per això, reclamam un gran acord de país, inajornable, capaç d'articular mesures destinades principalment a la inclusió dels nouvinguts en la nostra llengua i cultura", ha assenyalat Antoni Llabrés.

"Hi ha moltes causes nobles per les quals val la pena lluitar, i afortunadament milions de persones, arreu del món, hi dediquen el seu temps i el seu esforç. La causa de Mallorca ens té a nosaltres, només a nosaltres, els mallorquins. La causa de l'Obra Cultural és la causa de Mallorca, de la nostra llengua, de la nostra cultura, del nostre país. No afluixarem", ha finalitzat el president.

Després del discurs del president de l'Obra Cultural Balear, la gala ha continuat amb l'entrega dels guardons. Enguany, l'OCB ha premiat la trajectòria de l'ARA Balears amb el premi Climent Garau per la tasca que duu a terme des de l'àmbit de la comunicació en la contribució a l'ús social del català. La institució cultural ha assenyalat que l'ARA Balears destaca per "exercir un periodisme compromès, rigorós, professional, arrelat a la nostra realitat i en català".

La directora de l'ARA Balears, Cristina Ros, acompanyada del director general, Biel Ferragut; el coordinador del setmanari, Jaume Perelló, i la cap d'edició, Xesca Maria Pons, ha estat l'encarregada de recollir el guardó que li ha concedit l'entitat aquest dissabte. Ros ha agraït el reconeixement, que ha considerat "molt important" per a l'ARA Balears. "Ho és perquè ve de la família de l’Obra, de qui valoram molt la tasca", ha dit. "També perquè aquest premi du el nom de Climent Garau, que fa més d’onze anys ens va animar i ens va ajudar a posar el diari en marxa", ha explicat la directora.

"Som un equip petit però ambiciós: tenim l’ambició de fer bon periodisme, compromès, responsable, rigorós i respectuós", ha assenyalat. "I sí, treballam molt per fer bon periodisme. I el feim en català, perquè és la nostra llengua. Però fer periodisme en català ens costa molt", ha reconegut. "Amb aquest reconeixement a la mà ho puc dir: a l’ARA Balears feim un bon diari i un gran setmanari. I el podrem fer millor si podem ampliar l’equip i tenir més recursos", ha dit la directora. Finalment, ha animat els presents que no ho siguin a fer-se subscriptors de l'ARA Balears. 

El ministre, la presidenta del Congrés i altres autoritats davant el Teatre Principal

El premi Gabriel Alomar, que concedeix la junta directiva de l’OCB, ha estat enguany per a Eliseu Climent, referent en la defensa de la cultura catalana al País Valencià, fundador de l’editorial Tres i Quatre. Climent va ser un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx i principal impulsor i fundador d’Acció Cultural del País Valencià. També ha estat editor de revistes culturals i acadèmiques com L’Espill Treballs de sociolingüística catalana, com també el principal impulsor del setmanari El Temps. "Estic molt content de ser aquí amb vosaltres i rebre el guardó de l'OCB. Moltes gràcies i no oblideu mai que des del País Valencià, per Mallorca surt al sol i per Castella s'apaga. Moltes gràcies", ha dit.

La decisió de concedir el premi a un valencià s’ha fet com a mostra de suport al País Valencià, després de la DANA i la riuada del mes d’octubre, que va costar la vida a centenars de persones. Els beneficis de la gala, ha anunciat Llabrés, aniran destinats a la campanya Amunt País Valencià! de la Federació Llull (OCB, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià), una campanya per reconstruir espais culturals i educatius, i iniciatives vinculades amb la llengua i la cultura al País Valencià que han quedat greument malmeses per la DANA.

El premi Francesc de Borja Moll enguany ha volgut reconèixer la tasca de l'empresa porrerenca Agromart. Aquest guardó es destina a premiar una entitat, empresa o organisme públic o privat que hagi destacat a les Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional. "Moltes gràcies OCB, això són 100 cavalls de força per a una empresa com la nostra". "Emprendre un negoci en català no va ser un debat, sinó una decisió natural. Sabem que no podem perdre els nostres orígens, perquè perdríem la nostra identitat", ha apuntat un dels fundadors, Rafel Riera.

Maria Hein ha rebut el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que premia una persona o un col·lectiu que hagi excel·lit en el camp de la investigació, la creació o la dinamització cultural. El jurat ha valorat la capacitat de l'artista per oferir diferents estils des del folk i les cançons tradicionals, passant pel pop i les composicions amb tocs d'electrònica. A la recollida del guardó Hein ha reconegut haver estat sorpresa amb aquest guardó, que considera "molt important". "No m'esperava que confiassin tant en mi. Vull donar les gràcies al meu equip, a la meva família i als meus amics per donar-me suport", ha dit la cantant.

El premi Emili Darder ha reconegut Miquel Sbert i Garau. Aquest guardó premia una iniciativa, experiència o trajectòria personal en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure i, d’una manera especial, les que tendeixen a fomentar l’ús del català en àmbits educatius formals i no formals. "Vull deixar palès als membres del jurat que m'han fet l'honor immens d'ajuntar el meu nom amb el d'Emili Darder, víctima de la barbàrie, que va defensar l'educació i la justícia. Gràcies, Emili Darder", ha dit.

El Josep Maria Llompart ha estat per a Lleonard Muntaner i Mariano. El guardó vol reconèixer una persona que s’hagi distingit a les Illes per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat catalana. "Vull agrair aquest premi, que té un valor afegit, el nom del poeta, activista cultural i lletraferit, Josep Maria Llompart, de qui tan bon record tenim quan sovint l'anàvem a marejar al seu despatx", ha assenyalat.

Pel que fa al premi Miquel dels Sants Oliver, destinat a premiar un treball editat durant el període comprès entre la convocatòria dels premis de l’any anterior i la present i que té com a objecte d’estudi qualsevol de les Illes, ha estat per a l’obra El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renaixement (1412-1598). L'editor Rafael Ramis ha agraït a l'entitat el premi a aquesta obra acadèmica, perquè els permet "transcendir els espais universitaris".

El premi Bartomeu Oliver ha estat per a La Fornal, una companyia amb més de 20 anys d'experiència en la producció i direcció d'obres i en la gestió d'esdeveniments. En nom de tot l'equip, la companyia ha agraït aquest reconeixement, que ha considerat "de gran importància" per a la formació teatral.

Pel que fa al premi Aina Moll d’enguany, ha reconegut Josep Lluís Pol i Llompart. La distinció premia una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic. "Agraesc molt sincerament aquest guardó, em fa molta d'il·lusió", ha dit. Així mateix ha assenyalat que és "interessant que aquesta sigui la 38a edició, d'ençà que es crearen aquests premis, estam per segona vegada en la mateixa posició envers a la Terra".

Finalment, el jurat ha reconegut amb una menció especial honorífica l'Associació de Directors i Directores d'Educació Infantil i Primària (Adipma) i l'Associació de Directors d'Ensenyament Secundari de Mallorca (Adesma) per la seva actitud ferma i constant de defensa del model lingüístic establert per la Llei balear d’educació “i, especialment, per haver rebutjat, cívicament, la segregació de l’alumnat per motius de llengua als centres educatius públics”.

stats