L’odissea mallorquina (i en català) d’Enric Auquer

L'opera prima de la cineasta mallorquina Antonina Obrador, que va inaugurar l'Atlàntida Film Fest, posa en joc prou qüestions per captar, a priori, la nostra atenció. Enric Auquer interpreta, amb la seva intensitat habitual, un biòleg (o potser no ho és?) torturat per la culpa (la pel·lícula no aclareix els motius) que viatja a una illa solitària on va viure la seva dona morta recentment, a qui interpreta Maria Arnal en una breu intervenció que podria qualificar-se de cameo. Com les diverses fotografies Polaroid que el protagonista escampa sobre la seva taula i que capturen la misteriosa vegetació d'una illa que sembla suspesa en el temps, Obrador manega diversos temes i idees sense que el collage arribi a quallar del tot.

Quest, filmada en versió original catalana, és alhora un film de fantasmes que es nodreix d'un entorn natural tant bell com amenaçador –el cinema d'Apichatpong Weerasethakul podria ser un dels referents–, una obra que remet a una concepció atàvica i romàntica de les llegendes populars com a germen del fantàstic i una indagació psicològica (propera al cinema de terror) sobre els laberíntics racons d'una ment consumida per la culpa. És evident el virtuosisme d'Obrador, forjada en la realització de videoclips, a l'hora de compondre imatges sorprenents i belles, però el seu film naufraga a l'hora de justificar decisions com l’aposta (una mica confusa) per l'anacronisme o la tendència cap a una frustrant opacitat narrativa i de combinar massa cartes en una sola mà.