L’Orquestra Simfònica estrena les 'Microsimfonies' de Miquel Àngel Aguiló, “uns haikus musicals”

PalmaEn temps d’acceleració i brevetat, fins i tot es pot esprémer i condensar una simfonia. N’hi ha que duren mitja hora i n’hi ha que en duren tres, però més enllà del temps real que ocupen hi ha tota una sèrie de conceptes que acompanyen el concepte 'simfonia', referits a la seva grandiositat, per exemple, que el compositor mallorquí Miquel Àngel Aguiló s’ha proposat mantenir tot i reduir l’extensió de les seves noves composicions. Aquest dijous l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears estrenarà tres de les sis Microsimfonies que signa i que són, en paraules del compositor, “com uns haikus fets amb música”. 

Una mica de crítica i una mica de broma

Aguiló reconeix que darrere la idea de fer una sèrie de simfonies en versió reduïda hi ha una mirada crítica cap al món de què formam part. “En aquest món on vivim tot ha de ser ràpid i versió micro. I als concerts encara tenim certa paciència per seure i estar quiets una hora i mitja”, diu, “però qualsevol cosa ha de ser breu: una demo que fas, un reel… Tot és accelerat”. Si bé reconeix que a més de crítica hi ha humor, per al compositor aquesta idea ha suposat, sobretot, “fer un exercici d’estil”. Afirma que volia demostrar-se que era capaç “de fer peces curtes que tinguessin la forma de la simfonia i també el seu so, emprant tota l’orquestra, però condensades en vuit o nou minuts”. D’això n’han sortit moviments de tres minuts, de sis i fins i tot un de sorprenentment breu: 5 segons. “Tot és una condensació”, relata, “perquè qualque dia les podria reobrir i convertir en una simfonia més clàssica, desenvolupar-les... Però ja veurem si succeeix o no”. 

Notes autobiogràfiques

Pel que fa al contingut de les peces, Aguiló en destaca les traces autobiogràfiques que hi apareixen, i no sempre de manera conscient. “De vegades escric notes o idees que em venen al cap”, conta, “i temps després hi torn o no. Quan em van donar la notícia que mon pare era mort, fa nou anys, vaig escriure unes melodies elegíaques, com una oració o homenatge a qualcú que ha mort. I l’altre dia mentre tornava a escoltar la segona peça em vaig témer que hi ha un moment que hi sonen el crit i els nervis d’aquell moment. El segon moviment és una elegia, de fet, i quan l’escrivia no me n’havia adonat. Compondre és com fer un diari personal, no n’ets conscient però omples la partitura entre línies amb les teves vivències”, conclou. S’hi pot trobar tota una vida resumida, per tant, en les més de 400 peces que fins ara ja ha compost.