Aquest diumenge, l'últim número de 'L'Avenç' al quiosc amb l'ARA

BarcelonaLa històrica revista de cultura L'Avenç, després que el seu director, Josep M. Muñoz, llancés fa cinc setmanes un SOS a través de l'ARA, ha seguit amb la feina malgrat la situació delicada que viu. L'objectiu era arribar al número 500 i fer-lo més extens i especial que mai. Així serà, doncs, l'exemplar de l'abril, que tancarà una llarga etapa d'aquesta fonamental capçalera nascuda ara fa 46 anys, el 1977, en plena Transició democràtica, quan encara no s'havien recuperat ni els ajuntaments democràtics ni l'autogovern, i la llengua catalana maldava per fer-se un lloc als mitjans. Aquest número extraordinari, que marca una fita, es podrà adquirir als quioscos juntament amb l'ARA aquest diumenge, 26 de març.

"La metàfora de L'Avenç, tal com podríem qualificar-la, és la d'una cultura, la catalana, a la qual li costa extraordinàriament assolir la normalització anhelada el 1977, una normalitat que pugui garantir la professionalització i la viabilitat de projectes culturals en llengua catalana que, sense ser de consum massiu, són indispensables per a una cultura que, com el país, es vulgui rica i plena". Així ho editorialitza el director en aquest número, en el qual també anuncia que la publicació avaluarà "fredament" la seva possible continuïtat per dotar-la "d'una tercera vida", tal com des de diferents instàncies institucionals i cíviques se li està demanant. En tot cas, no serà L'Avenç que fins ara hem conegut, que s'acomiada amb aquest número, singular des de la portada mateixa, il·lustrada amb una obra inèdita feta expressament per a l'ocasió per l'artista Ignasi Aballí.

El tàndem que ha fet possible la revista les dues últimes dècades, format pel mateix Muñoz i Núria Iceta, a més de valorar les possibilitats de futur de la revista, té clar que continuarà amb L'Avenç com a segell editorial, una marca que des del 2007 ha publicat 125 títols d'assaig i literatura.

Aquest número 500 inclou des d'un relat de Nabokov –Els escriptors i l'època– fins a una entrevista a fons al fotògraf Joan Fontcuberta, passant per textos d'opinió i anàlisi de Cristina Masanés, Raül Garrigasait, David Fernàndez, Joan de Déu Domènech, Jaume Aulet, Andreu Mayayo, Lluís Muntada, Antoni Pizà, Andreu Domingo, Joan Casellas, Simona Skrabec, Albert Fabà i Joaquim Torres, Jaume Muñoz Jofre, Susanna Portell, Joan Todó, Xènia Dyakonova, Teresa Muñoz Lloret, Joaquim Rabaseda, Enric Sòria, Martí Gallén, Enric Bou, Joan B. Culla, Adrià Pujol, Imma Merino i Jordi Puntí, a més de les vinyetes de Joma i Stefanie Kremser.