Què fa un director romanès filmant un 'thriller' a les illes Canàries?

BarcelonaCorneliu Porumboiu (Vasliu, 1975) és un dels noms imprescindibles de la brillant fornada de directors romanesos que durant la primera dècada del segle XXI va ser elevada a la categoria de Nova Onada gràcies a l'èxit de Quatre mesos, tres setmanes i dos dies, deCristian Mungiu, o 12:08 a l'est de Bucarest, del mateix Porumboiu, obres d'un estil cru i realista que escruten les tensions i contradiccions de la societat romanesa. Per això sorprèn que la seva última pel·lícula sigui un thriller criminal que arrenca a les illes Canàries, on s'ha desplaçat un policia romanès a sou d'uns traficants de droga per aprendre a utilitzar el silbo, el xiulet ancestral que utilitzaven els pastors guanxes per comunicar-se a les muntanyes i que avui dia encara s'ensenya a les escoles perquè no acabi desapareixent.

“La meva dona és del País Basc i mentre visitàvem la seva família vaig veure un documental sobre La Gomera i em va fascinar l'existència d'aquest llenguatge xiulat, és molt poètic però alhora estrany i divertit, com un cant dels ocells”, explica Porumboiu, que va escriure el guió de la pel·lícula al voltant del silbo i fins i tot va viatjar a La Gomera per aprendre'n. “Després vaig saber que hi ha més llenguatges xiulats en regions de muntanya d'altres països, fins i tot a França –afegeix–. I pel que sabem el xiulet podria ser un precedent arcaic del llenguatge oral. De fet, a les Canàries es va adaptar al castellà al segle XV, però es parlava abans de l'arribada dels castellans”.

Cinema negre amb 'femme fatale'

Els atractius del film de Poromboiu, que arriba aquest divendres als cinemes, no són únicament etnogràfics. La Gomera teixeix la tortuosa peripècia del policia corrupte de les Canàries a Romania construint hàbilment una trama criminal en què hi caben la tensió, el romanticisme i l'humor negre amb un punt de surrealisme característic del director de Police, adjective, pel·lícula del 2009 en la qual ja apareixia l'impenetrable protagonista del seu últim film. “Em vaig imaginar com seria retrobar aquell personatge 10 anys després en un món completament diferent del de Police, adjetive, completament perdut”, explica.

Si en aquella pel·lícula Poromboiu reflexionava sobre el poder del llenguatge per definir la realitat a partir del treball d'uns policies, a La Gomera abraça de ple els codis clàssics del gènere negre, incloent-hi la figura d'una femme fatale significativament anomenada Gilda. “No és el seu nom real sinó un rol que interpreta per sobreviure, tots els personatges s'amaguen i construeixen la seva identitat”, apunta el director, que a través d'aquestes representacions sembla evocar el passat comunista d'una Romania en què ser un mateix era un luxe que es podia pagar molt car. “La veritat és que de petit els meus amics i jo teníem un llenguatge en codi per parlar sense que ens entengués ningú, així que potser tens raó, però si et soc sincer no pensava en res d'això quan escrivia el guió”, confessa Porumboiu.

Agustí Villaronga, un mafiós aristocràtic

La Gomera reserva una última sorpresa amagada en els seus plecs: la presència d'un Agustí Villaronga que recupera la seva faceta com a actor vista en films com Petit indi i El habitante incierto i interpreta un cap mafiós de maneres educades. “És un dels noms que vaig proposar a la productora, sabia que havia actuat abans i m'agrada el tarannà aristocràtic que li aporta al personatge, per a mi era l'actor ideal”, diu el director romanès, que coneix i admira els treballs de Villaronga com a cineasta. “També m'agrada molt un director català, Albert Serra –apunta, i no descarta oferir-li un paper algun dia–. És un bon amic, així que m¡imagino que acceptaria!”