'La meva Ismènia', un vodevil costumista del segle XIX, a La Seca
Dirigida per Hermann Bonnín, l'obra vol "explicar les petites misèries de l'ésser humà" a través de la comèdia
BarcelonaIsmènia és la "víctima" d'un pare gelós que no la deixa "sortir del niu". Perquè, com apel·la el pare, "només té 28 primaveres". 'La meva Ismènia' és l'adaptació teatral de la comèdia del dramaturg francès Eugène Labiche (1815-1888) que relata un conflicte domèstic i quotidià, un pare vidu i protector que no permet que la seva filla es casi. La casa s'omple de pretendents però ell no n'accepta cap. Sempre troba algun però al qual aferrar-se. La germana del pare, la tieta rica que viu amb ells, representa l'altra cara de la moneda. Ella farà costat a la Ismènia i l'ajudarà a trobar el seu pretendent. I, enmig del conflicte, apareix un home de París ben elegant que també voldrà pretendre-la.
'La meva Ismènia' és, segons el seu director, Hermann Bonnín, un mirall de "les petites misèries de l'ésser humà". Per Hermann, aquesta obra "reclamava uns comediants en el millor sentit de la paraula". D'aquesta manera, Lina Lambert (la tieta), Jaume Pla (el pare), Mingo Ràfols (el pretendent parisenc), Anna Ycobalzeta (la Ismènia) i Teresa Urroz (la minyona) hauran de fer d'actors d'aquesta gran comèdia humana.
'La meva Ismènia' és el primer text teatral que Hermann Bonnín dirigeix a La Seca. És, també, de les poques vegades que s'atreveix amb el gènere de la comèdia.