L'adéu de la centenària llibreria Can Manent de Maó

MaóLa crisi ha posat el punt final. Can Manent, una de les llibreries amb més història de Menorca, tancarà les portes a principi d'aquest any que just comença. Serà el punt final a una vida centenària que arrancava el 1908 al número 22 del camí del Castell de Maó. El març d'aquell any un grup de socis fundava Tipografía Mahonesa SA, empresa editora del diari republicà La voz de Menorca, nascut dos anys abans, i de la darrera etapa (1912-1915) de l'anarquista i llibertari El porvernir del obrero. El trasllat als baixos que ara ocupa, al cèntric carrer Nou, no es produí fins al 1913.

Els inicis de Can Manent van estar estretament lligats a la impressió d'aquestes dues publicacions i de tot tipus de material informatiu dels moviments d'esquerra. Al capdavant hi havia Joan Manent Victory (1879-1936), destacat polític menorquí que seria nomenat governador civil de Balears durant la II República. Abans, però, va dedicar part del seu temps a dirigir, colze amb colze amb el pedagog Joan Mir i Mir (1871-1930), La voz de Menorca, feina que compaginava amb la posada en marxa del que seria el negoci familiar fins a dia d'avui.

Margarita Bagur Manent, néta del fundador, encara no havia nascut en aquells anys de gran agitació social, en què la impremta bullia d'activitat al soterrani de la llibreria, ara abandonat. Tampoc quan les tropes franquistes entraren a l'illa el febrer del 1939 i el diari republicà deixà d'existir, ni quan es van imprimir dos anys després els primers exemplars del 'Menorca'. Tot i això, recorda una infància envoltada de paper i més paper. Perquè Can Manent ha continuat sent una empresa gràfica fins fa tres dies o, millor dit, fins fa tres anys.

Història viva

Baixem amb ella al soterrani de l'emblemàtic local del carrer Nou i el primer que ens sobta és l'estat dels graons de l'escala, excessivament desgastats, fet que ens transporta a aquell mogut taller de les primeres dècades del segle XX en què arribaren a compartir espai fins a trenta treballadors. "De petita venia a jugar aquí, m'agradava baixar amb els impressors, sentir l'olor de la tinta i, sobretot, escoltar el renou de la maceta de llenya amb què picaven els motlles", explica amb nostàlgia la Marga de Can Manent, com se la coneix a Maó.

Allà baix hi conviu el desordre amb part de la història recent de la ciutat. S'hi poden trobar galerades ja compostes per fer fullets informatius, material comercial o esqueles, també papers de tot tipus, cartells ja impresos de diferents èpoques, tampons modernistes i centenars de lletres, de fusta i metàl·liques, pertanyents a variades tipografies: de les més funcionals a les més decoratives. Les joies de Can Manent són, però, les dues impremtes: la Minerva manual i la Heidelberg. Una meravella per als amants de les arts gràfiques, ara a la venda.

Fa poc que la Marga s'ha jubilat i és el seu fill Joan qui es fa càrrec del negoci familiar. Serà, però, per poc temps. A finals del 2014 s'acaba el lloguer de renda antiga que han mantingut tots aquests anys i se'ls fa costa amunt mantenir oberta la llibreria. "M'estim la casa i la botiga i em resulta estrany pensar que acabarà en mans d'altres persones, però avui dia aquest negoci s'ha tornat impossible. Qui pot competir amb internet?", es demana mentre intenta posar paraules al que sentirà quan arribi el dia. "Es dificil avançar-se", diu, "però segur que molta pena". En unes setmanes, Can Manent passarà a la història, on sembla que ha estat sempre.