LaFact s’estrena com a centre de producció amb el mític ballet ‘Carmen’

LaFact Cultural de Terrassa s’ha presentat aquest cap de setmana com a centre de producció amb Carmen, la mítica coreografia del cubà Alberto Alonso, i ho ha fet sense estar-se de res, amb Sergio Bernal i Giada Rossi com a protagonistes, i l’Orquestra Simfònica del Vallès i els alumnes del PAR (programa d’alt rendiment en dansa) com a cos de ball. La producció estrenada dissabte compta amb tots els elements escènics de l’obra original, des de l’escenografia al vestuari. Creada per Alberto Alonso a petició de Maia Plissétskaia, Carmen suite es va estrenar al Teatre Bolxoi el 1967, però qui va convertir el personatge en mític va ser la llegendària ballarina Alicia Alonso, fundadora del Ballet Nacional de Cuba i cunyada del coreògraf, que també la va estrenar a l’Havana el mateix any.

Amb aquests dos referents, encarnar aquesta Carmen no és una tasca fàcil, i no tant per la dificultat tècnica com per la força expressiva majúscula que requereix el personatge. Giada Rossi (Compañía Nacional de Danza), tot i que al principi li va mancar aquesta fogositat seductora i múrria que de mica en mica va anar trobant per acabar mostrant-se descarada, enigmàtica i sensual, va fer gala d’una tècnica depurada, amb cames molt fortes, puntes segures i entrega escènica, sobretot a l’escena d’amor amb Don José i a la de la mort. El personatge del militar seduït i després abandonat va anar a càrrec de Sergio Bernal (exballarí del Ballet Nacional d'Espanya), que va estar molt convincent interpretativament, enamorat i desesperat, amb un ball elegant i bon portador de la parella. Cristo Vivancos va carnalitzar el torero Escamillo amb solvència interpretativa, però sense la tècnica segura dels seus companys d’escenari, com també Valentín Pagliaricci com a Zúñiga. Per contra, Lia Suárez va ser una molt efectiva figura del Destí/Toro, amb molt bona tècnica i entrega. 

Pel que fa als ballarins del PAR, van complir molt correctament, millor les noies, tot i que es va fer evident la falta de seguretat escènica, un aspecte que si LaFact Cultural continua creixent com a centre de producció, ben segur que veurem evolucionar.