Lafuente també s'endú a Santander l'arxiu d'Antoni Miralda

BarcelonaUn altre arxiu artístic català que se'n va a Santander. L'empresari i col·leccionista privat Jose María Lafuente ha comprat els 8.000 objectes de cuina i gastronomia que formen l'arxiu FoodCultura d'Antoni Miralda i que fins ara es trobava a Barcelona. L'Archivo Lafuente ja va adquirir el 2019 un gruix d'obra de l'underground barceloní dels anys 70 i 80 (noms que van de Nazario a Ajoblanco), cosa que va disparar les alarmes pel desinterès de les institucions catalanes. Finalment, el 2022 el ministeri de Cultura dirigit aleshores per Miquel Iceta va comprar aquell arxiu, que hauria d'acabar a la nova seu càntabra del Museu Reina Sofia, que aquest any ha posat la primera pedra. L'arxiu FoodCultura de Miralda no tindrà el mateix destí, sinó que forma part d'un nou projecte que el col·leccionista Lafuente està iniciant, que té a veure amb "arxius particulars, estranys, únics, vinculats a artistes" i que ha de donar "nova vida, continuïtat i extensió" al material de Miralda, confirma a l'ARA el mateix artista. Miralda té el compromís de Lafuente que FoodCultura s'obrirà al públic i a altres artistes. "S'ha d'obrir, s'ha d'ensenyar", insisteix Miralda.

Al seu estudi del Poblenou de Barcelona, per qüestió d'espai i per interès en altres projectes artístics, Miralda no podia mantenir l'arxiu sencer i les institucions catalanes no han mostrat interès en quedar-se'l. "Directament jo no he fet propostes escrites", admet l'artista, però explica que havia "donat a conèixer l'espai i els continguts a molts nivells, des de fa molts anys", i que "de moment no ha passat res". "És per això que el que està passant és que se'n van de viatge, i n'estic molt content", diu. L'artista no ha volgut revelar el preu de la venda, però assegura que el motiu pel qual l'ha convençut José María Lafuente "no té absolutament res a veure amb diners". Com explica l'altra meitat de la fundació FoodCultura, Montse Guillén, en una entrevista a l'ARA, "aquí, a Barcelona, no vam aconseguir que entenguessin bé la idea". Van pensar en la Casa de la Premsa com a seu "i res, era el lloc ideal però cap institució ens va ajudar gens".

Antoni Miralda (Terrassa, 1942) va iniciar l'any 2000 el projecte FoodCulturaMuseum, un arxiu de materials relacionats amb la cultura alimentària, l'antropologia i l'art contemporani. Avui aquest arxiu té milers d'objectes "sense cap valor econòmic" trobats arreu del món (pòsters, estovalles, menús, utensilis, ampolles, etcètera) que "són representacions del fet alimentari, com a imatge, com a contingut o com a crítica, perquè per la seva informació tenen connexions colonials", diu l'artista. L'arxiu està estretament lligat amb el corpus de l'obra internacional i popular que Miralda signa des dels anys 60, relacionada amb el ritual del menjar. Tanmateix, a l'arxiu FoodCultura no hi ha pròpiament obra plàstica, ni tampoc l'arxiu documental de la seva obra, ni la seva biblioteca.

El Macba sí que té a la col·lecció 52 peces de Miralda, a qui el 2016 va dedicar una gran exposició, amb obres com els altars de Santa Comida. Recentment ha estat present la seva formigonera al festival Llum Bcn, s'ha exposat al MNAC el cobrellit nupcial del seu mític casament entre Colom i l’Estàtua de la Llibertat i les seves fotografies de moda han passat per La Virreina. Miralda continuarà creant i eixamplant el projecte FoodCultura, tot i que ja no l'arxiu. "Aquesta vida és un intercanvi, i és una manera de viure i de continuar amb altres coses", ha dit a l'ARA l'artista.