Lali Álvarez: "La joventut avui en dia pateix molt, té molta pressió"

BarcelonaLa dramaturga i directora teatral Lali Álvarez, coneguda per espectacles compromesos com Ragazzo, té una relació molt forta i molt intensa amb Fira Tàrrega: quan era molt jove va fer-hi poesia al carrer dins l'off de la fira i aquest dijous presentarà durant la primera jornada de la nova edició El manifest inacabat de la Humanitat. Es tracta d'un treball (no li agrada dir-ne espectacle) en què vint joves de la localitat prendran la plaça Major de Tàrrega per "expressar els seus desitjos, les seves necessitats, les seves reivindicacions i propostes, les seves queixes...", afirma Lali Álvarez. El manifest inacabat de la Humanitat es remunta a una reflexió sobre els manifestos, el perill que es converteixin en pamflets i com portar-los a escena. Una altra vegada Álvarez ha trobat en Fira Tàrrega un còmplice per desenvolupar les seves idees: "Tàrrega és dels pocs llocs on hi ha convocatòries i pots presentar un projecte i et donen suport, encara que sigui limitat. Tots els projectes de creació impliquen una feinada durant molt temps i no te la paga ningú –explica–. Tàrrega és un lloc on investigar, per a mi és molt important. Les meves idees boges aparentment no tenen un mercat o un lloc, però aquí tens un lloc i sempre et diran «Endavant»".

¿Com va ser el procés de treball amb els joves?

— El primer que vam fer va ser entrevistar-los en profunditat a tots; més que entrevistes eren converses durant les quals parlàvem de tot. Nosaltres teníem uns quants temes, però estàvem molt obertes a escoltar de què volien parlar, què els interessa. De tots els joves, vint van voler sortir a escena per compartir-ho a Fira Tàrrega. Amb els joves hem escrit vint punts del manifest, algun dels quals és grupal.

Què interessa aquests joves? ¿T'ha sorprès alguna de les problemàtiques que els afecten?

— No m'ha sorprès, però sí que m'ha portat molt a la meva joventut veure que els joves tenen les coses molt clares. Jo no me'n recordava que jo també les hi tenia i que veia el món d'una manera molt concreta i que tenia una opinió molt ferma, molt desenvolupada i molt treballada del món. He pogut comprovar que els joves continuen tenint una visió molt clara del món, de la societat, de les seves necessitats, de l'educació... Però m'ha trastocat força que molts m'han parlat de salut mental. Sí que se'n parla molt, però no m'esperava que me'n parlessin tant. La joventut avui en dia pateix molt, els joves tenen molta pressió: socialment han de ser els millors, estar perfectes a les xarxes socials, tenir un perfil fabulós, i també en tenen de cara als estudis, a buscar-se la vida, i sobretot viuen en un món en què el futur és molt incert, pel que fa a què passarà amb el planeta, amb la feina, amb tot, i això els fa patir.

¿Creuen que tenen menys oportunitats que les generacions anteriors?

— No ho verbalitzen d'aquesta manera, perquè no pensen tant en el passat ni en el futur com en l'ara. I el seu ara és un ara difícil.

I a més es deuen sentir poc escoltats.

— Totalment. Se senten poc escoltats per les institucions que decideixen per la seva vida, com les educatives i les laborals. Se senten poc escoltats per les famílies, pels seus propis companys i companyes de generació, i també se senten molt sols. Evidentment, no se senten gens escoltats pels polítics i veuen molt clares les manipulacions, com les de les xarxes socials perquè estiguin d'una manera determinada en el món. Se senten poc escoltats i són molt conscients que el món laboral s'aprofita d'ells perquè són joves. El sistema educatiu no està preparat per a les seves necessitats, sinó que reprodueix un esquema caduc que no els satisfà i que no es correspon amb la idea del món que ells tenen. És molt bèstia.