El lamentable deteriorament del mític edifici de Coderch a la Barceloneta

BarcelonaLa Casa de la Marina a la Barceloneta (1951-1955), dels arquitectes Josep Antoni Coderch i Manuel Valls, és un dels edificis cabdals de l'arquitectura catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX. Com han explicat autors com Carles Folchs i Gustau Coderch, aquest bloc d'habitatges protegits per a mariners va marcar la trajectòria del mateix Coderch i va trencar amb "la manera de pensar l'habitatge social promoguda per les institucions públiques de la dictadura". "Amb la Casa de la Barceloneta, després de la Casa Ugalde, em sembla que he trobat un bon camí en la meva professió... Totes dues, bones o dolentes, són veritablement meves", va afirmar Coderch. Aquest edifici és propietat de l'Estat, i segons, ha pogut saber l'ARA, el va treure a subhasta per 6,33 milions d'euros a finals de l'agost de l'any passat.

La venda va quedar deserta, i l'Ajuntament de Barcelona, que té dret de tempteig i retracte de compra, no el va exercir. El consistori va deixar escapar per al patrimoni de la ciutat un edifici de tanta envergadura, catalogat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) per la Generalitat el 2003. Després que la subhasta quedés deserta, la propietat de la Casa Marina la manté l'Estat, però damunt el futur de l'edifici plana una certa incertesa.

Fonts de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) asseguren que van valorar la compra, però que la van descartar "pel preu". I ara sembla que l'edifici es troba als llimbs: des de la Tresoreria General de la Seguretat Social afirmen que estan estudiant "diverses opcions de gestió" d'aquest immoble, que no concreten, però no n'hi ha cap de tancada. "Quina millor notícia hi hauria que de cara a la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura de Barcelona del 2026 l'Ajuntament de Barcelona el comprés o que, almenys, parlés amb l'Estat perquè el cedís a la ciutat, perquè hi ha mecanismes per fer-ho", diu l'arquitecte Josep Maria Boronat, el nou president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Precisament, Coderch serà el protagonista del curset anual de patrimoni que organitza aquesta entitat, i el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) té previst commemorar l'Any Coderch.

Un edifici despullat de la seva funció

Des del carrer és evident el mal estat de la façana, i l'edifici tampoc està complint del tot la seva funció. "Hem pogut comprovar que dels dotze pisos només n'hi ha quatre ocupats, és a dir, ens trobem que tenim un edifici que és BCIN la façana del qual està deteriorada. Però, sobretot, l'edifici no està fent la funció social que havia de tenir, que està integrada en el mateix patrimoni. Si no està fent la seva funció, l'edifici perd valor", adverteix Boronat. "El millor que li pot passar a aquest edifici és posar-lo en solfa, restaurar-lo com toca, i que faci la funció per a la qual estava destinat, que, a més, és totalment vigent i totalment necessària al barri", subratlla. I com que és un BCIN, la llei inclou mecanismes perquè l'edifici es pugui visitar ocasionalment.

La Casa de la Marina és una de les mostres més emblemàtiques de com Coderch va forjar-se un llenguatge propi amorosint els rigors del racionalisme amb el seu coneixement profund de l'arquitectura popular. L'edifici es troba a l'extrem d'una de les illes de cases de la Barceloneta que queden a la cantonada del passeig Joan de Borbó i el carrer Pepe Rubianes. Té dotze habitatges de 72 metres quadrats, dos per planta, amb tres dormitoris dobles en cadascun d'ells. Per potenciar l'amplitud en un espai reduït, Coderch va girar els murs de càrrega de l'edifici, cosa que al mateix temps li dona un toc una mica expressionista. Un altre tret distintiu és el plantejament de la façana a partir de l'alternança de franges verticals de ceràmica i unes persianes que Coderch va dissenyar expressament per a aquest edifici.

"En vaig fer una versió amb els murs formant un angle recte, i el programa hi cabia fent servir les mateixes ordenances", adverteix l'arquitecte Antonio Armesto al llibre de Pati Nuñez Recordando a Coderch (Librooks). "Què passa, aleshores? Que si un arquitecte o un estudiant compara les dues plantes rep una immensa lliçó d'arquitectura. Perquè a la planta que té els murs ortogonals desapareixen moltes relacions que sí que hi són a la planta de Coderch, com les de transparència del cos edificat des del seu interior, els efectes de reflexió de la llum en els plans inclinats que l'envien a l'interior i, en definitiva, la sensació d'amplitud", explica Armesto. "Hi ha una línia recta que travessa sis portes, des del capçal del llit principal fins a la façana", conclou.