Cas Sixena
Cultura12/12/2017

És l’Aragó qui no va conservar les obres de Sixena

"No sé si les declaracions del Sr. Lambán són fruit de la ignorància o del cinisme desacomplexat"

àngels Solé Gili
i àngels Solé Gili

Directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de CatalunyaEl president del govern de l’Aragó, Javier Lambán, es queixa de l’estat de conservació de les obres de Sixena procedents del Museu de Lleida. No sé si les seves declaracions són fruit de la ignorància o del cinisme desacomplexat. El Sr. Lambán hauria de saber que quan els anarquistes van incendiar el monestir l’any 1936, les obres de Sixena van patir un gravíssim deteriorament, un fet perfectament documentat. Les obres van continuar al monestir de Sixena en un procés de degradació creixent durant moltes dècades, sota l’administració aragonesa, que no va manifestar cap preocupació per la seva restauració. Després del trasllat de les monges a Valldoreix l’any 1970 i de la seva adquisició per part de la Generalitat, van entrar al Museu de Lleida en unes condicions lamentables. Algunes es van restaurar i d’altres es van instal·lar a la reserva del museu, que té unes bones condicions de conservació preventiva, cosa que en va aturar la degradació, a l’espera de disposar de més recursos per continuar amb la restauració. Per tant, queda molt clar de qui és la responsabilitat de l’estat de conservació de les obres. El president de l’Aragó es tira pedres sobre la seva pròpia teulada.

D’altra banda, seria interessant constatar com estan les obres a les reserves dels museus de l’Aragó, ja que és un fenomen generalitzat que els museus no disposin de recursos econòmics suficients per restaurar totes les obres de les seves col·leccions, i que les vagin restaurant en la mesura que puguin. El govern de l’Aragó s’hauria de preocupar que les obres traslladades a Sixena estiguin en les condicions de conservació preventiva adequades. Les desconeixem. Se’ls va advertir en els informes del Museu de Lleida i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya dels riscos d’un trasllat sense restauració prèvia de les obres i se’ls va advertir dels requeriments necessaris dels vehicles que havien d’efectuar el trasllat, que les portaven amuntegades, i, malgrat això, el saqueig es va produir en les pitjors condicions.