'Las largas sombras': un 'thriller' dramàtic que dilueix la frontera entre víctimes i botxins

En quin moment una víctima es converteix també en un botxí? Dues sèries recents exploren la naturalesa ambivalent tant del personatge d'una assetjadora com de les persones de les quals abusa. Un dels punts forts de Mi reno de peluche rau en com mostra el procés a través del qual una persona que en principi et genera llàstima o simpatia acaba convertint-se en el teu pitjor malson, alhora que s'interroga sobre si es pot empatitzar amb la ferida interna de qui et fa la vida impossible. I també s'acaba preguntant si, al cap i a la fi, hi ha persones més propícies a ser victimitzades.

Las largas sombras, primera sèrie de Clara Roquet a partir de la novel·la homònima d'Elia Barceló, dibuixa un altre escenari interessant en aquest aspecte. El desencadenant d'aquest thriller dramàtic és la trobada del cos d'una estudiant valenciana, la Mati (Laura Wedel), que va desaparèixer durant el viatge de final de curs a Mallorca, 25 anys enrere. Els fets coincideixen amb la tornada de la Rita (Elena Anaya), ara una prestigiosa directora de cinema establerta a Londres, a Elda per vendre la casa de la seva mare. Malgrat que no s'acaba de trobar còmoda al poble, la Rita reconnecta amb la colla d'amigues de l'institut amb qui va fer el fatídic viatge en què va desaparèixer la Mati. L'emergència d'aquest fet traumàtic remou la vida de les protagonistes, que semblen guardar cadascuna algun secret.

La sèrie combina, d'una banda, les rutines del thriller, amb una policia, la Paula (Irene Escolar), obsessionada amb resoldre el cas perquè la Mati era la seva germana gran, i, de l'altra, els drames al voltant d'una colla de coneguts marcats per algun esdeveniment pretèrit misteriós. D'entrada, cap de les protagonistes resulta especialment simpàtica ni modèlica, cosa que atorga atractiu a la sèrie. Som davant d'un grup de dones de mitjana edat, cadascuna amb les seves renúncies i rancúnies, desgastades totes pel pacte de silenci que mantenen de fa anys. A mesura que es desvela la relació de les amigues amb la noia morta, la sèrie comença a explorar fins a quin punt una víctima pot esdevenir botxí, i viceversa.

Una gran interpretació d'Elena Anaya

La també guionista Clara Roquet va debutar en el llargmetratge amb Libertad (2022), un drama que s'endinsa en el tema encara tabú del privilegi social que exercim cap a persones més desfavories. A Las largas sombras també s'apunta a fins a quin punt la classe marca les relacions i el destí dels personatges. I de passada es planteja si una persona marginada per la seva condició socioeconòmica pot acabar convertint-se en algú perillós, sense deixar de ser una víctima. Entre un planter d'actrius reconegudes com Escolar, Belén Cuesta, Marta Etura i Itziar Atienza destaca una Elena Anaya capaç de transmetre el turment per les decisions del passat i els assumptes pendents de tancar. Roquet i la codirectora Júlia de Paz atorguen elegància a la posada en escena i tenen especial cura de les interpretacions.

Minisèrie de sis episodis, a l'últim es posa en evidència el desencaixament entre la vocació de drama d'una certa complexitat de la sèrie i el mandat que funcioni segons la fórmula d'un thriller amb un misteri per resoldre i un culpable o culpables finals a desvelar. La solució de tot plegat resulta poc convincent, com a mínim, i no aporta cap valor afegit a la trama, excepte per servir d'alliberament a uns personatges ancorats en el record del que va passar fa 25 anys a Mallorca.