La pianista matemàtica que desconstrueix la música per aprendre-la més fàcilment

Londres¿Hi ha alternativa a la repetició fins a l'extenuació d'una peça musical de piano perquè l'intèrpret que s'hi enfronta aconsegueixi la perfecció o quasi? I si el o la solista es queda en blanc durant l'execució, ¿pot superar l'entrebanc o bé ha de tornar a començar? Quants estudiants i professionals del món de la música pateixen de pànic escènic? ¿Se'ls pot ajudar trencant els esquemes pedagògics habituals? Davant de tants interrogants, les respostes arriben des de Birmingham via Vilanova i la Geltrú. O potser fora més ben dit a l'inrevés: des de Vilanova i la Geltrú via Birmingham. Qui les respon és sempre la mateixa persona: Laura Farré Rozada, pianista i matemàtica, o matemàtica i pianista, vilanovina de 34 anys, que ja treballa en la postproducció del seu tercer disc, un homenatge al llegat musical d'Armènia, d'entre altres països.

Aproximadament, el 20% dels alumnes que inicien estudis de música els abandonen perquè pateixen pànic escènic. I dels que continuen, entre el 40% i el 60% veuen deteriorada la seva execució musical a causa del neguit que experimenten. Neguit que pot suposar un obstacle per a l'evolució musical i que de vegades implica també el consum de fàrmacs sense prescripció, d'acord amb un estudi del 2018 del professor de la Universidad Rey Juan Carlos, Amador Cernuda Lago. L'investigador denunciava aleshores el consum de Sumial (propranolol) com un "dòping per poder actuar", fins i tot per part de professionals d'altíssim nivell. Una solució que potser combat el pànic, però que també "apaga la brillantor i limita el virtuosisme".

Què els ofereix Laura Farré Rozada, a tots aquests professionals? Un mètode que, simplificant-ho molt, el que fa és desconstruir una partitura fins al punt de presentar-ne l'arquitectura essencial aïllant-la dels ornaments, perquè sigui molt més senzill assajar-la, i per basar-ne l'aprenentatge "en la memòria conceptual i no en la muscular".

Ella mateixa ha estat el primer conillet d'Índies del seu revolucionari mètode, objecte de la tesi doctoral Simplificació conceptual: una investigació empírica d'un nou mètode per a l'anàlisi, l'aprenentatge i la memorització de la música per a piano posttonal. La investigació ha estat finançada pel govern britànic al Royal Birmingham Conservatoire, de la universitat de la ciutat. Laura Farré Rozada hi va arribar el 2019, després d'haver posat un primer peu al Regne Unit tres anys abans, el 2016, on havia guanyat una plaça al Royal College of Music de Londres. El 2018 s'hi va graduar en un màster en piano contemporani, "el tipus de música" que més li "interessa".

Darrere de la tesi hi ha una preocupació derivada de la seva pròpia experiència d'estudiant de música i matemàtiques alhora, dues carreres d'exigència duríssima que la van obligar a buscar mètodes molt més eficients que la tradicional repetició, repetició i repetició ad nauseam. "Tenia la meitat d’hores que els meus companys per poder assolir els mateixos objectius. Llavors, vaig experimentar amb mi mateixa. Em vaig dedicar a aplicar estratègies de les matemàtiques al meu estudi: és a dir, a simplificar la complexitat d’una partitura, a ser més eficient amb la meva pràctica, a memoritzar més ràpidament. I amb el temps em vaig adonar que això tenia potencial. A Londres ho vaig experimentar més amb repertori contemporani, i quan vaig fer la tesi va ser el moment de posar-hi ordre", explica.

Prèviament, ho aplicava tant a repertori clàssic com contemporani. "El que faig amb el meu mètode és simplificar la complexitat per capes de manera que sempre et trobis còmode amb el nivell de complexitat i dificultat amb què treballes. El mètode dona estratègies per identificar en una partitura quina és la informació essencial i quina és l'ornamental. Elimines temporalment tot allò que no és essencial a l’obra i busques quins patrons ha utilitzat el compositor per generar-ho tot", detalla Farré.

Un exemple? Una sonata de Mozart sempre té la mateixa estructura: "Presenta un tema musical, que és el motiu principal de l’obra, després el desenvolupes i després el tornes a presentar. Quan el tornes a presentar hi haurà algunes variacions. Per tant, saps que una sonata tindrà aquest patró a escala estructural".

Com la feina d'actor

Laura Farré Rozada defensa el seu mètode com una forma "més orgànica" d'aprendre una peça. Per tocar bé una obra, argumenta, "l’has d’entendre". I ho compara amb el treball d'un actor, que necessita entendre l'obra i el personatge per donar-li cos. "Tu pots aprendre una obra repetint-la mil vegades. Al cap d’una setmana la tindràs memoritzada, perquè al final és la memòria muscular el que has desenvolupat. La tindràs automatitzada als dits. És el mateix que empollar. Pots empollar una informació i vomitar-la a l’examen, però al cap d’una hora potser ja no te’n recordes. Perquè aquella música no ha generat cap coneixement conceptual", explica.

Amb el seu mètode seria possible evitar que un intèrpret es quedi en blanc a l'escenari, "perquè ha sonat un telèfon, o perquè ha tocat la tecla equivocada". El problema és quan tota la memòria de l'intèrpret es basa en el moviment dels dits, perquè només s'activa un automatisme i qualsevol accident la pot fer descavalcar. El mètode s’alimenta d’estratègies pedagògiques que ja s’utilitzen, de fet. En les proves que, per presentar la tesi, ha fet més enllà d'ella mateixa, els músics que han seguit les seves pautes s'han mostrat molt més eficients en el seu estudi i eren capaços de recordar la música amb molt menys temps.

¿Revolucionarà els estudis musicals, la seva proposta? És difícil de dir-ho ara per ara. De moment, Laura Farré Rozada aspira a fer que "els músics tinguin més eines i que se’ls ensenyi com poden tenir una vida acadèmica més sana i estructurada". I no cal ser matemàtic per posar-les en pràctica. Mentre no s'hi generalitza, la pianista prepara ja, entre altres projectes, la tercera temporada d'un programa de divulgació a Catalunya Música i l'actuació al Palau de la Música el novembre de l'any vinent per presentar el seu nou àlbum. I volta pel món escampant la bona nova de la seva tesi. Una altra manera de viure, i d'estudiar música, és possible.