Laura Ferrés fa història a Valladolid: 'La imatge permanent' guanya l'Espiga d'Or de la Seminci

BarcelonaEn gairebé set dècades d'història, la Seminci, acrònim amb què es coneix la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, no havia premiat mai amb l'Espiga d'Or, el seu màxim guardó, cap pel·lícula en llengua catalana. La imatge permanent, de Laura Ferrés, és la primera que ho ha aconseguit. "És una pel·lícula impregnada de temes captivadors, lírica i reflexiva, dirigida per una nova veu que té moltes coses a dir sobre el nostre present", han destacat des del jurat durant l'anunci del palmarès.

La cineasta barcelonina, de 34 anys, ha fet història amb la seva opera prima, que viatja d'una Andalusia atàvica de cançons cruels i desitjos prohibits als carrers, bars i places del Prat del Llobregat, on una directora de càsting busca persones “autèntiques” per a una campanya política. La imatge permanent es va estrenar al festival de Locarno aquest estiu –va ser l'única pel·lícula catalana o espanyola seleccionada per competir-hi–, i en aquells moments Ferrés assegurava que encara no sabia quin tipus de directora volia ser. "¿Vull ser Ozu, no sortir del meu entorn i aprofundir-hi, o vull ser Herzog i anar-me'n lluny a la recerca d'aventura? –es demanava llavors–. Potser vull ser un terme mitjà, quedar-me al meu entorn i que retratar-lo sigui una aventura". I també afirmava: "Hi ha directors que volen capturar la vida, però a mi el que m'interessa és alterar la realitat, potser perquè a la vida real tens poc marge per prendre decisions però en una pel·lícula et pots permetre el luxe de ser fantasiós, que és una cosa que s'està perdent una mica. I ho dic també pensant en el públic: cal tornar a gaudir de la ficció, la ficció com una possibilitat i alhora com una memòria".

Ferrés va debutar el 2017 amb un curtmetratge, Los desheredados, que va aconseguir el premi Descoberta de la Setmana de la Crítica del Festival de Canes. La inspiració i el protagonista d'aquell film eren el pare de la directora, Pere Ferrés, que arran de l'arribada del metro al Prat va perdre la feina a l'empresa familiar d'autobusos on treballava des de jove. La imatge permanent s’estrenarà a les sales catalanes el 17 de novembre.

Rohrwacher, Seydoux i Loach: altres premis destacats del palmarès

Entre els premis de la 68a edició del festival destaquen l'Espiga de Plata per a La quimera, d'Alice Rohrwacher, el de millor direcció per a "la veu original i exigent" d'Angela Schanelek (Music), el de millor actriu per a Lea Seydoux (The beast), el de millor actor per a Dave Turner (The old oak) i el Fipresci per a Sobre todo de noche, de Victor Iriarte. El públic ha reconegut com a millor pel·lícula The old oak (El vell roure), del veterà Ken Loach.

La Seminci és un dels festivals més importants d'Espanya, només superat pel de Sant Sebastià. Des que va néixer el 1956 com a Setmana de Cinema Religiós, ha recompensat amb l'Espiga d'Or directors com Ingmar Bergman, Robert Bresson, Bernardo Bertolucci, François Truffaut i Luchino Visconti. A partir de 1973 va adoptar el nom actual, i durant l'última dècada ha premiat amb els 75.000 euros de dotació actuals directors com Yoji Yamada, Paolo Virzì i Wang Quan'an. Només en una ocasió ha distingit una producció espanyola abans de La imatge permanent: va ser el 2007 amb 14 kilómetros, de Gerardo Olivares.