Laura Rosel debuta com a actriu al Teatre Nacional amb una obra contra els totalitarismes

BarcelonaL'any 2015 la periodista francoiraniana Delphine Minoui, que durant 25 anys ha cobert els conflictes de l'Orient Mitjà, va descobrir a través de Facebook una història fascinant que "simbolitzava la revolució pacífica siriana", els que es van quedar a defensar el país després de la Primavera Àrab del 2011. Una colla de joves de Darayya, una ciutat a prop de Damasc, s'havien dedicat a recollir llibres prohibits de les cases bombardejades i havien creat una biblioteca clandestina amb textos que el règim havia censurat. "Havíem oblidat els veritables resistents de la revolució i aquesta història permetia posar humanitat contra les bombes del Daesh", diu Minoui, que en va escriure el llibre Els contrabandistes de llibres de Darayya (Editions du Seuil).

Aquest llibre és el que Dau al Sec ha aconseguit posar en escena amb direcció d'Iban Beltran, després de sis anys de perseguir-ho: "És una obra contra els totalitarismes i contra el règim d'Al-Assad", afirma Mercè Managuerra, directora de Dau al Sec. L'espectacle s'estrena a la Sala Tallers del Teatre Nacional del 23 de gener al 9 de febrer i compta amb Laura Rosel interpretant el paper de periodista que estira el fil de la història. Rosel ja havia actuat en un espectacle amb la companyia sabadellenca Al Galliner, però reconeix el "vertigen" de passar al TNC, on comparteix escenari amb Jorge-Yamam Serrano i Marwan Sabri i Ilyass El Ouahdani, tots dos d'origen marroquí i amb poca experiència teatral però amb una "veritat" pròpia sobre el món àrab, segons Beltran. "Volia trencar la mirada estereotipada sobre els personatges i fer que els actors treballin des de la seva pròpia experiència", diu el director. La dramatúrgia que ha creat amb Albert Tola fa que tots quatre expliquin la història com a protagonistes i narradors, amb voluntat de fer un espectacle "sensorial" i no només documental.

Una porta al món

Els joves eren dels pocs que es van quedar a Darayya quan la ciutat era en el punt de mira del règim. Hi van quedar 7.000 civils i combatents d'una població de més de 130.000 ciutadans. Minoui parlava amb els bibliotecaris per internet, perquè tenia prohibida l'entrada al país. "Dues de les coses que em van marcar és que tenien 18 o 19 anys quan va començar la revolució i detestaven llegir, perquè volia dir llegir la propaganda del règim, i és la guerra el que els dona el gust de la lectura", diu Minoui. Llegien tot el que arreplegaven: poesia d'un autor palestí, L'alquimista de Paulo Coelho, El petit príncep o llibres d'autoajuda nord-americans. "L'altra cosa és que tenien una gran consciència cívica i ciutadana, i tots els llibres salvats els numeraven i anotaven qui n'era el propietari per tornar-los-hi després de la guerra –recorda la periodista–. Van començar la biblioteca amb una intuïció, per obrir-se una porta. I van aguantar en aquell soterrani amagat fins al final. La gent hi anava, donava forces a la comunitat i els permetia obrir els ulls", reflexiona Managuerra.

El setge a Darayya va acabar el 2016, el govern va forçar la població que hi quedava a marxar-ne i van ser deportats al nord, a 300 quilòmetres de casa. La biblioteca va acabar arrasada, però, tot i així, al desembre l'autora va complir la promesa de portar el llibre a Síria per incloure'l al catàleg d'aquella institució secreta. En tot cas, el gest dels joves perdura en les paraules d'Els contrabandistes de llibres de Darayya, que s'ha traduït a deu llengües. "Els llibres són armes de destrucció massiva contra les armes de destrucció que són les bombes reals i els tirans com Baixar al-Assad", diu l'autora. L'obra s'ha modificat mínimament per explicar la imprevista caiguda de la dictadura.