'Lectura fácil' arriba al Lliure: l'espectacle que rebenta el concepte de discapacitat

BarcelonaNo ha estat fins a l'última dècada que el director i dramaturg Alberto San Juan (Madrid, 1968) s'ha adonat que el món no és com ell creia. Endinsar-se en la novel·la Lectura fácil de Cristina Morales (Anagrama, 2018, Premio Nacional de narrativa 2019 i premi Herralde) hi ha contribuït bastant. "M'he adonat que no visc en una democràcia. El que jo entenia com a normal no és més que una imposició cultural al servei del poder", afirma San Juan. L'actor i director, fundador de la companyia Animalario, va quedar tan captivat per la novel·la de Morales que va decidir traslladar la seva versió al teatre. Lectura fácil és una producció del Centro Dramático Nacional i Bitò que es va poder veure la temporada passada a Madrid i que ara ha arribat al Teatre Lliure, on es representarà fins al 23 d'abril.

Alberto San Juan ha volgut fer un espectacle "el màxim de fidel possible" a la novel·la, si bé ha hagut de fer alguns canvis i concessions. El més rellevant és el canvi d'escenari: l'obra no passa a la Barceloneta, sinó a Madrid, per una qüestió de voluntat creativa del dramaturg. El muntatge manté les protagonistes del llibre –interpretades per Estefanía de los Santos, Anna Marchessi, Carlota Gaviño i Pilar Gómez–, quatre joves diagnosticades amb discapacitat intel·lectual que comparteixen un pis. Una d'elles s'enfronta a un procés judicial que vol tirar endavant una esterilització forçosa, una altra topa amb la impossibilitat d'expressar-se fins i tot en la dansa. En la seva història també hi apareixen assemblees okupes i un pis ocupat, una jutgessa implacable (Desirée Cascales) i una cerca policial.

"Morales construeix uns personatges i uns diàlegs amb una enorme força teatral. L'obra rebenta el concepte de discapacitat, mostra una realitat en què totes i tots estem incapacitats per governar les nostres pròpies vides individuals i col·lectives", assenyala el director. Lectura fácil va més enllà de la realitat de les protagonistes per atacar el poder estructural a la societat. "Vivim en un sistema on uns dominen els altres i on sempre hi ha relleu d'aquest poder. És molt difícil viure en llibertat dins d'aquest sistema de dominació", subratlla San Juan. Entrar en contacte amb el discurs de l'escriptora li ha servit per prendre consciència de la seva realitat, que ara descriu des de l'autocrítica: "A la feina sempre m’he relacionat amb gent d’edat semblant a la meva, de classe social i de color de pell similar als meus. Fins i tot m'he relacionat amb més homes que amb dones. He estat bastant estret en aquest sentit".

Contra la normativitat

La posada en escena de l'espectacle també ha estat un procés d'aprenentatge per al director. "Al principi anava amb un pensament molt normatiu. Pensava que ho havien de fer actrius normatives, fins que vaig veure que estava fent allò que Morales critica: parlar per l'altre i silenciar-lo", diu San Juan. Va buscar possibles intèrprets en col·lectius de dansa i teatre amb persones de tota condició física i mental i així va trobar els set intèrprets de l'espectacle. "Quatre tenen diversitat funcional i tres són normatives, però és irrellevant. Tots tenen la capacitat d’expressar amb la llibertat i la creativitat necessàries per explicar aquesta història", apunta el director.

La versió teatral de Lectura fácil va prendre forma al mateix temps que la sèrie Fácil de Movistar+, que també es basa en l'obra de Morales i que es va estrenar al desembre. San Juan explica que pràcticament no han tingut contacte amb l'equip de la sèrie, que els projectes s'han fet en paral·lel i que la versió televisiva respon "a la mirada d'Anna R. Costa sobre la novel·la". A diferència de la sèrie, que va provocar tensions entre Morales i l'equip creatiu, l'obra de teatre s'ha fet amb el vistiplau de l'escriptora. "Jo volia que en fes l'adaptació i que ella hi aparegués com a actriu, però no va voler", diu San Juan. Al final s'ha encarregat del moviment de l'espectacle juntament amb Elisa Keisanen i Élise Moreau, les components d'Iniciativa Sexual Femenina.

San Juan admet que a Madrid el muntatge "va anar molt bé de públic, no tant de crítica", i se sorprèn que en alguns casos es posés a primera línia el tractament del sexe que fa l'obra. "No entenc per què a alguns periodistes els va semblar tan cridaner, com si fos tan estrany veure uns pits o un penis a l'escenari", diu el director, que posa èmfasi en el discurs ideològic de la novel·la sobre aquesta qüestió: "Incideix molt en la repressió sexual i en la necessitat de l’emancipació sexual per aconseguir qualsevol forma d'alliberament. El cos és l’eina a través de la qual gaudim o patim la vida".