Els de lectura són més que un club

PalmaJa fa 14 anys que Magdalena Sintes i un grup d’amigues de Bunyola es veuen un pic cada sis setmanes al seu particularíssim club de lectura. Ara estan llegint Orgull i prejudici, de Jane Austen. La xifra del grup és variable, però solen ser una desena. El ritual és senzill: cada una prepara un plat per sopar i el du a ca l’amfitriona, que és qui ha decidit el llibre que es comentarà i l’única que s’allibera de cuinar. En ser totes a lloc, el primer que fan és curar la gana; es romp el gel, s’obliden dels problemes i desconnecten de la inèrcia de la rutina. Després arriba la literatura, que és molt més que el que explica un llibre.

“Comentam la novel·la que hem llegit i sempre surten opinions molt variades. A vegades discutim. Fer això en grup és una manera molt enriquidora de descobrir bé un llibre. Totes hem estat sempre molt lectores”, diu Sintes. Totes tenen més de cinquanta anys, i el que més els agrada fer és xerrar: “Les dones necessitam fer-ho molt. Crec que en la majoria de clubs de lectura, les que hi participen són dones”, apunta.

De clubs de lectura n’hi ha de molts de tipus. La majoria de biblioteques municipals tenen el seu, però les llibreries també en fan com a activitat inclosa a la programació que tenen. N’hi ha que són concrets i es dediquen a un tipus de novel·la –negra, feminista, clàssics del segle XX, novel·la llatinoamericana contemporània…–, i n’hi ha que són més oberts i que no es regeixen per cap tema concret. Però el que és gairebé comú a tots els clubs de lectura és que la majoria d’usuàries són dones de quaranta anys cap amunt. Hi ha excepcions, clar, però la norma és aquesta. Les persones entrevistades per l’ARA Balears coincideixen a dir que els clubs de lectura traspassen la reunió per comentar un llibre: hi sorgeixen vincles amistosos, l’intercanvi cultural s’amplia amb activitats complementàries, i l’espai de trobada esdevé un espai segur, de cures i alliberament.

Efecte sopresa

“És molt gratificant veure que els participants amplien el seu ventall de lectures i s’atreveixen amb títols que potser mai haurien llegit”, apunta l’escriptor i dinamitzador del club de lectura de la biblioteca de Santanyí, Joan Pons Bover. Enguany farà deu anys que es va posar en marxa aquest club i, tot i que hi ha gairebé una trentena de gent apuntada, el nucli dur, que es veuen un pic cada mes i mig, són una desena. “Ara hem llegit Inés y la alegría, perquè volíem fer un homenatge a Almudena Grandes”, diu. La novel·la té 700 pàgines, i Pons Bover recorda que no tothom estava entusiasmat. Ara bé, la tertúlia sobre aquesta lectura va ser “extraordinària”. Llegir implica solitud, però saber que es posarà en comú és un estímul clau per engrescar-se amb novel·les més exigents.

Les del club de Santanyí intenten participar sempre que poden en les activitats de la Casa Blai Bonet que s’emmarquen en la programació de la Fundació Mallorca Literària. Alguna vegada fan una trobada més especial –a Cala Figuera, a una terrassa…– i s’han creat vincles interessants. Ara bé: “No som un club com el sa Pobla, elles són una família”.

El de sa Pobla és un cas curiós. El club de lectura és una assignatura inclosa en l’oferta educativa del Centre d’Ensenyament per a Persones Adultes (CEPA). El duu la professora Maria Antònia Valdivielso des de fa vuit anys i té clar què és aquesta assignatura per a ella i les alumnes: “Més que un club”. Hi ha matriculades una vintena de persones que es veuen cada setmana. A part del comentari del llibre, sempre hi ha activitats programades: sortides al teatre, al cinema, a l’òpera, tallers d’escriptura, van a la ràdio local a parlar de llibres, etc. “Dic que som més que un club perquè la lectura és l’excusa per adquirir i compartir un coneixement cultural més ampli. Hi ha gent que ve des del principi, i és preciós veure el seu creixement personal. Es fan amigues, fan coses pel seu compte. Hi ha gent que s’ha animat a escriure”, explica Valdivielso. D’alguna manera, el fet d’explicar i donar opinions ajuda les alumnes a agafar confiança. Això els ha empès a atrevir-se a llegir assaig o poesia. Si bé la professora fa propostes de lectures, un dels secrets de l’èxit d’aquest club és l’escolta. I les alumnes tenen, sovint, la paraula.

Combinar plaer i aprenentatge

Maria Esperança Cantallops va apuntar-se al club de lectura de sa Pobla perquè una amiga li va dir “que li encantaria”. És una bona amiga, perquè no va equivocar-se. “Els llibres sempre han estat els meus companys, però anar al club m’ha ajudat a aprovar la meva gran assignatura pendent: llegir i escriure en català”, diu tot d’una. “Apuntar-m’hi m’ha descobert un món. Països, escriptors, històries… jo sempre agafava els llibres més venuts, o els que em recomanaven. Llegia de tot. Però ara, llegint, aprenc”, continua. I tornam al tema de l’escolta: “Hem creat un espai de llibertat i respecte on tothom diu el que pensa, veus els interiors de tothom. No totes entenem un llibre igual ni n’extreim les mateixes reflexions”. Qui coincideix amb això és la professora Valdivielso: “Jo som la primera que aprèn del que elles aporten”.

A la biblioteca de Pollença fa dos anys que Vincent Fouillat, que regenta la llibreria L’Ull Viu, dirigeix el club de lectura per a adults. “No ha estat fàcil assumir aquesta tasca perquè abans se n’encarregava l’historiador Pere Sales, i allò era un altre nivell”, diu. Hi ha apuntades unes 25 persones, tot i que a les reunions solen ser 15. “Perquè tothom sàpiga de què s’ha parlat, també comentam el llibre per WhatsApp”, explica. Una de les coses que més li agraden són “les sorpreses” que comporta llegir un llibre que mai t’havies plantejat llegir: “A mi em va passar amb L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery”, diu. Altres lectures que han fet són Bogeries de Brooklyn, de Paul Auster, i Romancero Gitano, de Lorca.

Els lectors més exigents

Una persona que ajuda molt Fouillat és Catalina Cifre, la mediadora cultural del poble i dinamitzadora de biblioteques. Ella, a més, s’encarrega del club de lectura infantil, que té matriculats infants d’entre 7 i 11 anys. “Són lectors més exigents i no menteixen gens si un llibre no els ha agradat”, confessa. Una de les tasques més difícils que té és triar lectures que puguin agradar tant als de 7 com als d’11 anys. “És mal de fer decidir. Sempre faig una reunió amb les famílies perquè no passin pena si un infant no acaba el llibre. Quan ens trobam, un pic al mes, parlam del vocabulari, de si els ha costat, de per què els ha agradat o no la història… Sorprèn com són de crítics”, comenta.

Els llibres que més han agradat (ara és hora d’agafar apunts!) als infants del club de lectura de Pollença són Armstrong. L’agosarat viatge d’un ratolí a la lluna, de Torben Kuhlmann; El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas, i Estimat Leo, d’Arguimbau-Arguimbau. Si tot va bé, el mes d’abril els nins i nines podran conversar amb l’autora de La tribu enmig de la muntanya, Irene Zurrón Servera, premi de novel·la infantil Carmesina de la Safor. A Pollença, de fet, hi ha una col·laboració molt estreta entre les biblioteques i la Fundació Guillem Cifre de Colonya, que patrocina els seus propis premis literaris.

La bibliotecària de Can Sales Maria José García, que va començar a dinamitzar un dels tallers de la biblioteca de Palma el 2007, assegura que hi ha dies que queda sense idees quan es tracta de proposar títols. En tot cas, el que ha vist durant aquests anys és que la gent té ganes “d’ajuntar-se, parlar i compartir opinions”. Les que s’hi apunten, diu, solen ser persones “amb un gran bagatge cultural i literari”, però el fet de ser de professions i oficis diferents fa que el debat sigui més potent. Destaca, també, que no es tracta tant de disseccionar un llibre acadèmicament, sinó de gaudir del plaer de la lectura, que, com tot, sempre és millor si és compartit.

Un altre club de lectura que, com el de Santanyí, enguany està de celebració, és el de novel·la negra de la llibreria Embat. Des de fa quatre anys el dinamitza Arturo López, que és metge però es defineix com a “lector acèrrim de novel·la negra”. El club aplega una quinzena de persones de més de cinquanta anys, amb majoria de dones, i López percep que molts ho viuen com “un espai de socialització en el qual la gent se sent protegida”. Explica que d’aquest tipus de novel·la n’hi ha de molts estils: no és el mateix un llibre policíac que una narració negra de caire social. Ell, a més, sempre prepara un document amb un perfil de l’autor amb aspectes biogràfics que “ajudin a relacionar-lo amb l’obra i serveixin per desenvolupar millor el debat”. Van alternant autors nacionals amb internacionals, i fan lectures en català i castellà indistintament. Els llibres, a més, es trien sempre conjuntament.

Espais segurs

El club de lectura feminista de la llibreria Drac Màgic fa cinc anys. La poeta Annalisa Marí defensa que és un club autogestionat i que s’organitza de manera molt hortizontal. Comenta que és un espai “segur, privilegiat i únic”. “A partir de les lectures tractam certs temes dels quals en el nostre dia a dia no tenim la oportunitat de parlar amb aquesta tranquil·litat i confiança”, diu. I continua:“És un espai terapèutic: parlam de menstruació, avortament, maternitat volguda o rebutjada, dol gestacional, sexualitat”, comenta. Marí, que també s’encarrega del club de lectura beat de la llibreria (que en té d’altres, de clubs), destaca que els vincles emocionals que es generen en aquest espais van més enllà de la lectura.

L’Hora del Club Llull és el nom del club de lectura de la llibreria Llibres Ramon Llull. Va començar l’octubre del 2019, i la pandèmia ha provocat que hagi estat principalment un club virtual. Això, a més, ha fet possible que dues usuàries es connectin des de Barcelona i Bèlgica. Res és comparable al caliu de la presència, que diu Joana Barber, llibretera i usuària del club, però les ganes de compartir han mantingut viva la proposta. El dirigeix l’escriptora Catalina Cortès, i els dos primers anys van centrar-se en la lectura d’escriptors clàssics de la primera meitat del s. XX d’àmbit mundial. Ara, hi han incorporat novel·la contemporània. Diu Barber que és un club “de sèniors”; de fet, ella, que en té una cinquantena, és de les més joves. “Amb les anàlisis que fan dels llibres es veu que tenen molt temps per llegir-los i pensar-hi. Sempre m’impacta la quantitat de visions que hi ha sobre una mateixa lectura”. A L’Hora del Club Llull han aconseguit crear un espai petit, íntim i emocionant. “Socialitzar a partir de la literatura és màgic”, diu Barber. És el que té la paraula, sigui escrita o parlada.