Liam Gallagher venç els llamps amb rock’n’roll
Amb retard per la pluja, l'excantant d'Oasis estrena a Cap Roig dues cançons del pròxim disc
Calella de Palafrugell"Aguantarà o no aguantarà?" era la pregunta que més sobrevolava els espectadors que es van acostar dissabte fins a Calella de Palafrugell, que no es va escapar de les tempestes que es van produir arreu de Catalunya. La pluja, que també va afectar altres festivals d’estiu empordanesos, com Porta Ferrada i Peralada, va fer que s'hagués d'esperar gairebé una hora perquè la borrasca escampés i Liam Gallagher, l’excantant d’Oasis, pogués finalment sortir a l’escenari enmig d'un ambient gairebé britànic. Feia fresca, el cel estava encapotat i, a la grada, hi havia molts jerseis fins, impermeables de plàstic i un grupuscle d’aficionats anglesos que feia molts minuts que passaven l'estona cantant cançons d’Oasis; a l’escenari, la gravació de la celebració dels jugadors del Manchester City després de guanyar la Premier League posava la banda sonora a l’entrada en escena, desacomplexada i desafiant, de Gallagher cap a les 11 de la nit. Ja no plovia, però de tant en tant es podia veure algun llamp sobre el mar.
Per començar, descàrrega de decibels i guitarres atronadores amb un dels 'hits' més emblemàtics de la seva exbanda, 'Rock’n’roll star'. Quan tot semblava que transcorria per fi sense incidències, durant el següent tema, 'Morning Glory', Gallagher va parar el concert en sec i ell i els cinc músics que l’acompanyaven van abandonar l’escenari davant del desconcert general. El motiu? Havia caigut un llamp massa a prop dels Jardins de Cap Roig i, per seguretat, el festival els va demanar que aturessin el concert davant de la possibilitat que en caigués un encara més a prop. Passats 10 minuts, la banda va tornar a escena i va reprendre el repertori amb una nova canonada sonora que en pocs segons va fer oblidar a tothom aquell inici accidentat.
Amb un so grandiloqüent i poderós, pensat per a grans aforaments, Gallagher va fer gala del seu particular carisma, a mig camí entre un rebel del rock i un 'hooligan' de futbol, al llarg d’hora i mitja de concert en què va anar intercalant cançons d’Oasis —'Columbia', 'Lyla', 'Slide away'...— amb material dels seus treballs en solitari, com 'Wall of glass', 'Bold', i 'Greedy Soul', del disc 'As you were' (2017) i les noves 'Shockwave' i 'The river', que formaran part de 'Why me? Why not' (2019), que es publicarà pròximament. Tot i que el seu nou material dialoga amb naturalitat amb tot el llegat d'Oasis, denota que el de Manchester aposta per un so essencialment rocker, cru i amb melodies una mica més opaques. Sembla que finalment, als 46 anys, ha trobat el seu propi camí artístic després d'uns anys de desconcert personal i creatiu arran de la dissolució d'Oasis ara fa una dècada.
Tanmateix, Gallagher no renuncia a tot aquell repertori del anys 90 —sap què és el que el públic vol sentir— i ahir a Cap Roig va escollir 'Gigarettes & alcohol' i 'Wonderwall', molt aplaudida i cantada pels assistents, per acabar el concert. Pocs minuts després, ja en el bis, va rematar el xou amb dos himnes més del britpop, 'Supersonic' i 'Champagne supernova'. Abans d'abandonar l'escenari, ara ja sense llamps al cel, va agrair al públic la seva paciència amb un carinyós "Fuck you. Cuideu-vos".