L’impacte urbanístic del Fòrum de les Cultures en imatges

BarcelonaEl Fòrum Universal de les Cultures, que va costar 452 milions d’euros, mai va obtenir la simpatia de la població malgrat que els que el van engendrar van ser molt ambiciosos i el van publicitar amb el lema “Un esdeveniment que mourà el món”. Ni va atreure els grans pensadors d’arreu del món ni els milions de turistes que es van anunciar, però en el seu context va néixer un experiment fotogràfic anomenat Barcelona vista del Besòs, que es pot veure al Palau de la Virreina fins al 4 de febrer. El projecte va néixer el 1999 amb l’ambició de representar amb fotografies un procés urbà de transformació que afectava tot el front litoral nord-est de la ciutat, i no un barri o una comunitat específics. “És una raresa”, diu Jorge Ribalta, que ha comissionat l’exposició amb l’historiador d’art Jean-François Chevrier. És rar perquè és un treball en procés que es va fer entre el 1999 i el 2008 -moltes de les fotografies ja s’han vist en diverses exposicions-, per la metodologia i perquè moltes de les imatges després s’han utilitzat en les reivindicacions veïnals i en mobilitzacions com la campanya contra el Banc Mundial.

Tot va començar el 1999, quan es van conèixer el fotògraf Patrick Faigenbaum i l’actual director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca, que aleshores era professor a l’Institut Barri Besòs. Roca va portar Faigenbaum a Montjuïc perquè pogués veure el front marítim. Després van anar al Besòs i van caminar per la Vila Olímpica. “La realització de les fotografies va anar adoptant progressivament una metodologia més o menys sistemàtica, basada en recorreguts de tots dos junts a peu i en la discussió de les imatges realitzades”, explica Ribalta. Davant els seus ulls es van anar succeint els canvis: l’arribada de la Diagonal al mar, els nous complexos residencials de luxe, els plans per transformar la Mina, el 22@... “És un document inèdit d’un procés històric que calia interrogar i representar”, reflexiona Ribalta.

“El repte de l’exposició és produir coneixement i també fer un relat en imatges -detalla Chevrier-. És l’exposició més didàctica que hem fet mai”. La mostra està ordenada cronològicament: arrenca amb fotografies de l’institut on treballava Joan Roca i els barris del marge dret del riu i acaba amb el nou paisatge urbà sorgit del Fòrum de les Cultures. “És com un llibre de Balzac, les primeres quatre pàgines et situen”, diu Chevrier.

L’exposició de la Virreina, a diferència de les anteriors que es van fer sobre el projecte de Roca i Faigenbaum i que es van poder veure al Fòrum de les Cultures i al Macba, no està fragmentada. “El que hi veiem és com la vella perifèria esdevé un nou centre i com, arran d’això, s’ha transformat radicalment el perfil de les classes populars”, explica Ribalta.

‘Rue des Pyrénées’

Avui també s’inaugura al Palau de la Virreina l’exposició Rue des Pyrénées, la primera mostra monogràfica d’Yves Bélorgey a Catalunya. El carrer Pyrénées és un gran bulevard -fa més de tres quilòmetres- que uneix la perifèria amb el centre de París. Bélorgey fa dibuixos i tableaux, tant d’edificis d’habitatges com d’alguns interiors, que se sustenten en reportatges fotogràfics. Bélorgey, que des dels anys 90 investiga sobre els suburbis i s’interroga sobre l’espai urbà, fotografia, després desmunta, torna a muntar i interpreta al taller. Als dibuixos de Bélorgey no hi apareix mai gent. “El més important és l’espectador, per això els dibuixos són de mida real, perquè pugui entrar dins el quadre”, diu.