L’In-Edit enllesteix “l’inici d’una nova etapa”

BarcelonaEl Festival In-Edit, la quinzena edició del qual se celebrarà a Barcelona del 26 d’octubre al 5 de novembre, ja fa anys que s’ha consolidat com a aparador del cinema documental musical, tant internacional com nacional. I ho ha fet mirant de construir una panoràmica oberta i fugint tant com sigui possible de les lògiques propagandístiques i fetitxistes. Com diu el director artístic del festival, Luis Hidalgo, l’In-Edit “mira el món, la vida, a través del documental musical”.

Per això té sentit que en una mateixa programació hi hagi films com Chasing Trane, sobre el músic de jazz John Coltrane, i Bruk out! A dancehall queen documentary, un treball que segueix sis noies que trenquen els estereotips masculins sovint associats a certa música jamaicana. “Són noies que troben el seu lloc al món a través del dancehall ”, recorda Hidalgo. O que la mateixa secció oficial inclogui retrats fílmics de músics i grups com Bill Frisell, Suzanne Ciani, Tony Conrad, Sepultura, Conny Plank, Sleaford Mods i Alicia de Larrocha i documentals com Cassette, una mirada als antípodes de la nostàlgia sobre el paper desenvolupat pels cassets en la història de la música. O The Allins, que mostra com s’enfronten la mare i el germà de GG Allen a la memòria d’un músic que és honrat pels admiradors defecant a la seva tomba. O Liberation day, un film sobre el concert que el grup eslovè Laibach va fer a Corea del Nord convidat per les autoritats del país. Tot això, i uns quants documentals encara per confirmar, es podrà veure en l’edició que se celebrarà als cinemes Aribau Multicines i Aribau Club.

La vida del cantant de Madness

Un dels atractius d’aquest In-Edit és l’estrena de My life story, un documental de Julien Temple basat en un espectacle de Suggs, el cantant del grup britànic Madness. A més del documental, el públic de l’In-Edit podrà veure una actuació en directe de Suggs, tot sol amb el piano i explicant la seva vida a través de les cançons. També hi haurà altres concerts, com una col·laboració amb L’Auditori encara per concretar i sessions de DJ abans d’algunes projeccions.

“És el de sempre amb diferents títols”, diu Hidalgo. Però no és exactament el mateix. Sí que es manté la línia artística de la programació, però aquesta quinzena edició és “l’inici d’una nova etapa”, segons explica el director de l’In-Edit, Cristian Pascual, que no defuig una qüestió transcendental per als festivals de cinema: la multiplicació de les pantalles. “Com afectarà el canvi audiovisual als festivals? Hi ha un debat que s’està construint”, comenta Pascual. L’In-Edit és el festival barceloní de cinema amb més públic a sales, però tot i així no renuncia a obrir-se a altres finestres, ja sigui a través del seu propi canal, de BTV o del canal 33. “Fem conviure pantalles”, diu Pascual, que aquest any també escamparà la programació del festival per centres cívics i la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Quan el director de l’In-Edit parla de nova etapa també ho diu perquè després de catorze anys serà la primera edició sense el patrocini de Beefeater. Segons Pascual, el festival té un model “saludable”, amb més patrocinis i recursos propis, a més d’un nou conveni plurianual de col·laboració amb la Generalitat. Tot i que el pressupost d’aquesta edició no està tancat, el director del festival assegura que serà d’uns 300.000 euros, inclosa l’aportació de les administracions públiques: 55.000 euros de la Generalitat i 50.000 de l’Ajuntament de Barcelona. Precisament l’absència com a patrocinador de Beefeater, una marca de begudes alcohòliques, permet que l’In-Edit pugui programar activitats infantils.