"Llarga vida a 'L'Avenç'!"

BarcelonaSom al Saló de Cent de Barcelona. Això és un homenatge a la revista L’Avenç, que acaba de treure el seu últim número, el 500. 46 anys de trajectòria que s’acaben. S’acaben? Ningú vol parlar de comiat... Però l’acte s’obre amb el que sembla un inquietant minut de silenci: ¿no havíem quedat que no era un funeral? Toti Soler trenca el mal fat cantant l’Ovidi, esclar. I Colau de seguida aclareix que la Medalla d’Or al Mèrit Cultural “no vol ser pòstuma”, tot i advertir tot seguit que “només amb subvencions” no es pot resoldre el futur de projectes culturals com aquest, “tan imprescindible”. Llavors? “Ens comprometem a mantenir la reflexió oberta”. Se l’escolten atentament els “quatre gats” (de fet, són tres: Josep M. Muñoz, Núria Iceta i Natàlia Bascones) que els últims 20 anys han tirat endavant l’emblemàtica revista. Ells i tots els col·laboradors d’ara i de sempre. A les primeres files, també paren atenció tres consellers de la Generalitat: Natàlia Garriga, Joaquim Nadal i Gemma Ubasart. Tothom molt reflexiu. 

El tinent d’alcalde Jordi Martí apuja l’aposta. “Si en el complicat context de la Transició va ser possible el seu naixement, ara hauríem de garantir-li un nou futur”. I per acabar llença un emfàtic “llarga vida a L’Avenç!” que Muñoz tornarà a pronunciar al final de l’acte, no sense abans haver deixat anar el clàssic lament popular: “Quan fou mort, tots el combregaren”. La directora de l’ARA, Esther Vera, és qui fa la síntesi periodística: “Una revista culta i de culte”. Per acabar d’esvair confusions, afegeix que “això no és un funeral" i que vol "pensar que també és l’inici d’una metamorfosi [...] per continuar la feina de semblar un país normal”. Pels sonors aplaudiments, queda clar que no som un país normal.

El contrapunt de música i missatge l’han anat posant Toti Soler i cia (David Fernàndez, Borja Penalba i David Caño) de la mà de Joan Brossa: “Perquè vull, perquè tinc ganes...” Sí, al Saló de Cent aparentment tothom vol que L’Avenç segueixi. N’hi ha ganes. Els pròxims mesos veurem si les administracions representades, la societat civil i els lectors ho converteixen en fets. Muñoz, entre agraïments, resumeix l’esperit de la revista citant, ai!, un que ja no hi és: “Com a escriptor m’he adscrit a una llengua, un temps i un espai. No reclamo cap mèrit per aquesta adscripció”. Ho va dir Josep Maria Espinàs. També ho ha fet i ho hauria de poder continuar fent L’Avenç.