Llarga vida al punk-folk de Fetus, i "que mori el Borbó"

BarcelonaLes clavegueres de l'Estat, on "massa jutges mengen fetge d'un penjat", i el baró de Cruïlles que reclamava el dret a cuixa reben la indignació popular a La serra dels perduts (BankRobber, 2022), el quart disc del grup Fetus. Vibrant combinació de folk i punk, hereu dels romanços de Jaume Arnella, del pop dels Housemartins i de la gresca melancòlica dels Pogues, l'esperit del nou àlbum de la banda de la Bisbal d'Empordà es pot sintetitzar en un vers de la cançó Estel roig: "Flamegen les fogueres, damunt càntics populars". És a dir, és un cant a revoltes i revoltats, com "les pubilles de Rabioses que acaben escabetxant el baró de Cruïlles", recorda el cantant i guitarrista Adrià Cortadellas. O com les dones que van impulsar els rebomboris del pa a finals del segle XVIII.

"Poden semblar històries molt llunyanes, però expliquen coses ben vigents. En un moment com ara que tot està més car que mai, podem recordar que el 1789 un grup de dones es va amotinar per la pujada del preu del pa, van animar també els homes a amotinar-se i van acabar anant a cremar el Pastim, que era com la fleca central de Barcelona. Després va haver-hi repressió, però també van aconseguir coses. L’altre dia llegia una notícia que deia que el pa està més car que mai a Europa. Doncs mira", diu Cortadellas.

La serra dels Perduts, una carena de les Gavarres, és "una antiga via romana que va de la Bisbal a Calonge" que els Fetus aprofiten com a territori simbòlic per situar-hi personatges més o menys reals o llegendaris, seguint el model que van posar en pràctica a Sota, cavall i rei (2021), el disc fet a partir dels romanços de Jaume Arnella. La serra dels perduts neix d'aquella llavor, però ara lletra i música són de Fetus, i en comptes de vestir les cançons de punk-rock tavernari ara "barregen els dos mons, el folk i el punk", incorporant al so l'acordió de Carles Belda i el sac de gemecs i les flautes irlandeses de Ricard Ros.

"Vam pensar que, en comptes de fer un riff de guitarra, proposaríem a en Belda a veure què faria. Quan li vaig dir els referents que teníem, ell mateix ens va suggerir el Ricard Ros, i tot això culmina a la cançó Estel roig, que tenia una part instrumental, però hi faltava una melodia i vam acabar posant la de Dirty old town [un clàssic del folk anglès] com la feien els Pogues, que són el gran referent del disc: actitud punk però molt arrelat. I alhora hi ha cançons que se’ns n'han anat més cap als Jam o els Housemartins", explica Cortadellas sobre la naturalesa instrumental d'un disc produït per Joan Colomo i en què Guille Caballero (ex Surfing Sirles) és un membre més del grup. Ara a l'escenari són sis: el trio original format per Cortadella, Telm Terradas i Adrià Jiménez, més Caballero, Belda i Ros. Tot acaba lligant. "Pots tenir la sensació que al nostre públic més punk potser no li agradarà, però a nosaltres ens agrada i pensem que podem sumar els dos mons, el folk i el punk", espera.

Llegendes de les Gavarres i més enllà

"Aquell disc amb l'Arnella ens va deixar pòsit i hem volgut continuar en aquesta línia", diu Cortadellas, que recorda que l'Empordà va més enllà dels capvespres de lli i perfums cars de Cap Roig: "Venim de més endins, nosaltres. Treballem amb l'imaginari popular". Entre la parròquia que treu el cap al disc hi ha el sabater d'Ordis, el Quixot empordanès que Carles Fages de Climent va convertir en personatge literari i el rellotger de Creixells, el bandoler assassí a recer de la tercera guerra carlina a qui Josep Pla va dedicar un relat.

I no hi falten les citades pubilles de la llegenda de la revolta de Rabioses, que el cantant de Fetus va conèixer a través del seu oncle, Xavier Cortadellas, fundador d'Edicions Sidillà i autor dels llibres El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres (2011) i Enaigats. Relats de gent i d'aigua (2020). "Rabioses és un veïnat del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, i la llegenda diu que la revolta va ser la fi del dret de cuixa. Aquesta també és una història ben vigent. Coneixes la sèrie El conte de la serventa? Té una escena que deunidó...", explica el nebot Cortadella. La llegenda de les pubilles és tan lineal que "no admet cap tornada, una cosa impensable en els dos primers discos". "Però a partir de la feina amb els romanços de l’Arnella vam veure que podíem mantenir la intensitat encara que no hi hagi una tornada que es repeteixi. I un cas és aquest. Però també hi ha cançons més de les nostres d’abans", diu. Una és Riu d'Or, l'única sense l'acordió, tot i que "conceptualment" té molt a veure amb la resta del disc, perquè parla del Daró, "l'únic riu, com deia Josep Pla, que no arriba al mar, perquè mor a les Basses d'en Coll, als aiguamolls del Baix Empordà". "És un riu que està sec tot l'any però que quan plou desborda. Una de les llegendes que explica el nom és que passava per una mina de les Gavarres", diu.

La tornada més notòria del disc, i als concerts, és la de Goigs de Sant Martí, la cançó que comença fent surar "les clavegueres de l'Estat" i esclata en els versos "No seria cosa estranya, cridar fort un puta Espanya / dir ben alt i sense por: Déu vos guard, mori el Borbó". "Aquesta no està inspirada en cap llegenda ni en cap història del passat. És ben vigent, tot i que també es pot dir que és una història que ve de molt lluny", assegura. Té un aire molt de taverna, i la melodia que fan l’acordió, la flauta irlandesa i el sac de gemecs al principi "és molt Arnella".

Concerts

Fetus actuen aquest divendres 4 de novembre al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona (21 h) i dissabte 6 a La Capsa de Tarragona (20 h)