"La llei de memòria és necessària i s'ha de tramitar per la via d'urgència"
El conseller de Justícia espera que el nou projecte de llei es tramiti amb rapidesa al Parlament
BarcelonaEl març de l'any passat semblava que la nova llei de memòria democràtica catalana ja era una realitat, però les eleccions catalanes van fer que tornés a quedar en un calaix. Aquest dilluns, en un acte davant les entitats memorialistes a la presó Model, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha insistit que és una de les prioritats del Govern. El 10 de desembre el Govern aprovarà el text de l'avantprojecte i el conseller de Justícia espera que els grups permetin una tramitació d’urgència al Parlament. Per facilitar-ho tot, el text és exactament el mateix que el que es va elaborar ara fa més d'un any, quan la consellera era Gemma Ubasart. No s'ha canviat ni una coma. "Qualsevol retoc o modificació ens hauria obligat a dilatar encara més el tràmit", ha argumentat Espadaler, que ha destacat la perspectiva de gènere com una de les novetats del text, perquè fins ara no es distingien les particularitats de les tortures i vexacions que rebien les dones pel fet de ser-ho.
A l'acte d'aquest dilluns Ubasart no hi era, però sí la consellera que la va precedir, Esther Capella (ERC), que és qui va començar a escriure la nova llei que agrupa tota la legislació que hi havia al voltant de la memòria: la llei del Memorial Democràtic (2007), la llei de fosses (2009) i la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). A més, intenta resoldre els reptes que no s'han pogut solucionar, com la persistència de simbologia franquista i el rescabalament de les víctimes.
“Portem tres legislatures darrere la nova llei de memòria democràtica i hem participat en tots els processos i comissions. La teníem quasi aprovada l'anterior legislatura i va caure, per això vam demanar al conseller que fos una de les seves prioritats", explica Carles Vallejo, president l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme. “És una llei necessària i urgent, i s'ha de tramitar per la via d'urgència. Seria una pena i un ús fraudulent que algun grup parlamentari li posés bastons a les rodes", diu Marc Andreu, director de la Fundació Cipriano García de Comissions Obreres.
Infraccions dels 10.000 als 150.000 euros
Algunes novetats de la nova llei són la investigació de l'espoli, l'obligació explícita de retirar en un període de dos anys els símbols franquistes i perseguir de manera activa, personant-se com a acusació, els crims del franquisme. La nova llei posa també el focus en l'educació en totes les etapes, des de primària fins a la formació de funcionaris. D'altra banda, es prohibiran els actes i homenatges d'enaltiment del franquisme i se sancionarà qualsevol menyspreu o humiliació a les víctimes. Es considerarà una infracció molt greu, amb multes que poden anar dels 10.000 als 150.000 euros, profanar fosses o, sense haver-ho comunicat, fer moviment de terres o alguna construcció on se sàpiga amb certesa o se sospiti que hi ha restes humanes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil o la dictadura.
També es consideraran infraccions molt greus causar danys als Espais de Memòria Democràtica. A les víctimes ja reconegudes s'hi afegeixen els infants separats de les seves famílies, que també rebran l'assessorament i l'ajuda de la Generalitat per investigar el seu passat, així com els que van ser internats en psiquiàtrics perquè no complien les normes socials del moment i les víctimes de malalties per medicaments nocius i no retirats. A més, al Dia de l'Exili i al dedicat a les víctimes de l'Holocaust s'hi afegeix el Dia de la Segona República, el 14 d'abril, i el Dia de l'Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre. Cap serà festiu, però es faran homenatges.
Tant a Andreu com a Vallejo els hauria agradat que la nova llei recollís que el Memorial Democràtic no depengués del Govern per no estar subjecte als vaivens polítics, però això de moment no ha estat possible. Vallejo també destaca la importància que té que la memòria i la recerca històrica estiguin per sobre de la protecció de dades. "Ens fa por que s'acabin esborrant molts noms", assegura Vallejo, referint-se sobretot als que van cometre tortures o van cometre crims durant la dictadura.