¿La nova llei de memòria pot posar fi al llegat del franquisme?

BarcelonaA l’estat espanyol no només existeix la Fundación Nacional Francisco Franco. N’hi ha moltes altres dedicades a l’exaltació de la dictadura: Fundación Yagüe, Fundación Blas Piñar, Fundación Serrano Suñer, Fundación Pro-Infancia Queipo de Llano... Totes reten homenatge a homes prominents del cop d’estat de 1936. Yagüe, per exemple, tenia el sobrenom d’El Carnicero de Badajoz perquè va ser el responsable de la massacre que es va produir l’agost del 1936 a la ciutat extremenya. No hi ha hagut mai cap investigació oficial sobre el que va passar i tampoc està clara la xifra de morts: es calcula que entre 1.800 i 4.000 persones van ser-hi executades. ¿La nova llei de memòria democràtica espanyola que vol combatre l'herència del franquisme podrà extingir aquestes associacions i fundacions? ¿La nova fiscalia que es preveu crear aconseguirà enderrocar el mur amb què durant 40 anys han topat les víctimes del franquisme en tots els àmbits jurídics espanyols? ¿Què pot implicar declarar il·legítims alguns dels tribunals franquistes i il·legítimes i nul·les les condemnes que es van interposar?

Criminals a judici?

No només investigar, sinó també jutjar els responsables

La nova llei de memòria democràtica espanyola, que es va presentar dimarts i que el govern calcula que podria entrar en vigor durant el primer semestre del 2021, inclou 66 articles i té un doble objectiu: garantir el dret a investigar els crims comesos durant la Guerra Civil i la dictadura i preservar la memòria de les víctimes i establir mecanismes de reparació. Un dels aspectes clau i una de les novetats respecte la llei de memòria històrica que es va aprovar amb el govern de Zapatero el 2007 és la creació de la Fiscalia de Sala. La seva funció és investigar els crims que es van produir des de la Guerra Civil fins a l’entrada en vigor de la Constitució. És un gran pas, però algunes entitats i especialistes consideren que la nova llei de memòria hauria de ser més ambiciosa: “Hi hauria d’haver una referència expressa al fet que la investigació dels crims comporti, quan així procedeixi, l’enjudiciament dels seus responsables i el seu càstig penal”, assegura en un comunicat la Unió Progressista de Fiscals (UPF).

"La Fiscalia de Sala està més orientada a impulsar les investigacions que no pas a garantir que es facin judicis, pot actuar d'ofici i iniciar accions legals però no pot obligar els tribunals a fer res, perquè els tribunals són independents", diu la professora de dret internacional Rosa Ana Alija. "La nova llei no modifica la legislació vigent, per tant els tribunals poden utilitzar els mateixos arguments que han fet servir fins ara", afegeix.

La negativa a obrir la porta a investigar els crims comesos durant 40 anys de dictadura s’ha produït en tots els àmbits judicials espanyols: jutjats ordinaris, audiències provincials, Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional... Els arguments es repeteixen: l’absència dels crims contra la humanitat al Codi Penal espanyol quan els fets es van cometre, la prescripció dels crims i la llei d’amnistia del 1977. Jacinto Lara Bonilla, l’advocat de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina, critica que la nova llei no posa cap d’aquests aspectes sobre la taula i que, per tant, serà difícil que un jutge decideixi obrir una investigació: “No implementa mesures suficients per posar fi a la impunitat, no es garanteix la investigació ni l’enjudiciament”. Lara Bonilla creu que el missatge als jutges hauria de ser més contundent i inequívoc: “Si els jutges no han fet cas fins ara de l'article 10.2 de la Constitució –que fa referència als tractats internacionals de drets humans ratificats per Espanya– i que menciona la nova llei, per què ho haurien de respectar ara els jutges?”

Quan el jutge Baltasar Garzón va decidir, l’octubre del 2008, declarar-se competent per investigar les denúncies de 22 associacions de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil, va ser denunciat i el Tribunal Suprem, en una sentència del 2012, va deixar molt clara la impossibilitat d’investigar els crims del franquisme a Espanya: “Que hi hagi una fiscalia es una bona notícia, però soc una mica escèptic perquè el Constitucional i el Suprem han establert que no es poden investigar aquests crims. Haurien de canviar la doctrina, considerar que alguns crims del franquisme van ser-ho contra la humanitat i que, per tant, no són amnistiables”, diu el professor d’història del dret de la UPF Alfons Aragoneses.

La fi de les condemnes?

Les repercussions culturals i socials d’anul·lar les condemnes

L'avantprojecte de llei també declara il·legals, nuls i sense cap efecte els consells de guerra i judicis que es van fer per motius polítics durant el franquisme. Aquest pas ja l'havia fet el Parlament català el 2017. En concret, declara il·legítims els tribunals que van interposar penes per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa, condemnes o sancions de caràcter personal, i també declara la il·legitimitat i nul·litat de les seves resolucions. També declara il·legítims el Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic, els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i els consells de guerra que es van fer per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa. Els que van ser injustament condemnats tindran dret a una declaració de reconeixement i reparació personal, però no es preveu cap reparació o indemnització de tipus econòmic o professional. “És important que el Parlament espanyol consideri il·legítims uns tribunals amb aparença jurídica que no respectaven les garanties processals ni complien els mínims requisits que el dret de l’època exigia", diu Aragoneses, que afegeix: "El fet que s’expulsi de l’ordenament jurídic espanyol té un important efecte cultural i social, però crec que en el cas dels tribunals d’excepció s’haurien de declarar nul·les totes les sentències, a més de les de la jurisdicció ordinària emeses per motius ideològics o de creences. És la forma que va utilitzar el Parlament alemany quan el 1998 va declarar nul·les les sentències del nazisme”.

Lara Bonilla considera, però, que s’hauria de d’anar més enllà: “És important i s’estava reclamant des de fa temps, perquè declarar nul·les les sentències té efectes retroactius, és com si no haguessin existit mai, però no té efectes pràctics sobre la persona a qui s’ha condemnat, no hi ha cap element de reparació més enllà d’una declaració”.

Els feixistes ja no trauran pit?

La il·legalització dependrà dels jutges

Fa molt de temps que es persegueix l'extinció d’organitzacions que enalteixen la dictadura o defensen idees antidemocràtiques. A principis d’aquest any hi va haver l’intent d’introduir al Codi Penal l’apologia del franquisme com a delicte, però de moment no s’ha aconseguit.

Una resolució del Parlament Europeu de l’octubre del 2018 sobre l’auge de la violència neofeixista a Europa instava a “lluitar contra les organitzacions que propaguin discursos d’odi i violència en espais públics” i a prohibir els grups neofeixistes i neonazis i qualsevol fundació o associació que exalti i glorifiqui el nazisme i el feixisme. La resolució destacava, entre altres organitzacions que haurien d’estar en el punt de mira dels jutjats, l’Hogar Social Madrid, la Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional.

L’avantprojecte de la nova llei afegeix un nou motiu a les raons que poden portar a l’extinció d’una fundació: l’apologia del franquisme o la incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra les víctimes del cop d’estat i la Guerra Civil. Tanmateix, declarar-la il·legal tan sols es podrà fer des del ministeri de Cultura, que té competències en temes d'associacions, i s'haurà de fer per la via judicial. “El que em sembla molt important és que no puguin tenir subvencions públiques –la llei ho preveu–, però no queda clar un aspecte molt rellevant, que és què passarà amb el seu important llegat documental", diu Carles Viñas, professor d’història de la Universitat de Barcelona (UB). "Crec que il·legalitzar-la serà molt complicat i la polèmica només serviria per atorgar una tribuna pública a una organització que no té gaire transcendència mediàtica, exceptuant quan es parla d’aquests temes”, conclou.

“La Constitució espanyola, a diferència de la de la República Federal Alemanya (RFA), no recull el precepte de prohibir partits polítics, que a la RFA li ha servit per il·legalitzar partits neonazis i comunistes", explica el catedràtic de dret constitucional Xavier Arbós. "Il·legalitzar-la –explica– podria ser contrari al dret d’associació i hi ha precedents a Europa on ha prevalgut el dret a la llibertat d’expressió, com va ser el cas Lehideux i Isorni, autors d’un manifest que defensava la memòria de Petain, que simbolitza la col·laboració de França amb l’invasor nazi”. La justícia francesa va condemnar Lehireux i Isorni, però el Tribunal d’Estrasburg va determinar que havia de prevaldre la llibertat d'expressió: “Crec que s’ha d’incidir més en la pedagogia i en l’educació [l’educació és un dels altres elements clau de la nova llei, que incorpora la repressió i la dictadura a batxillerat i a la formació docent] –reflexiona Arbós–. És un problema general: en una enquesta recent a França el 30% de la població no creia que la democràcia fos el millor sistema per gestionar la societat, i en una altra feta als Estats Units, l'11% dels estudiants deien que l’Holocaust era culpa dels jueus”.