La llengua i les reedicions, protagonistes de la Setmana del Llibre en Català

PalmaLa Setmana del Llibre en Català arriba a l’edició número 31 enmig de “polèmiques” i “bregues” relacionades amb les qüestions lingüístiques; però això no és un fet estrany. Ja ho va comentar Sebastià Alzamora mentre llegia el pregó, dijous, d’aquesta trobada que durarà fins diumenge: “Hi ha una dita que recomana no fer-ne pregons, de segons quines coses, però la Setmana del Llibre en Català sí que convé pregonar-la. Per dos motius: perquè està dedicada als llibres i perquè està dedicada als llibres en llengua catalana”. Durant tot el discurs, Alzamora va fer una defensa amable i generosa, però molt contundent i rotunda, del català en concret, i de totes les altres llengües del món en general. La cita, organitzada pel Gremi de Llibreters, va començar, dijous, posant sobre la taula una de les qüestions que destaquen en el seu programa: la salut de la llengua catalana en la literatura. Aquest tema comparteix protagonisme amb un altre: les reedicions.

Una de les converses programades per a divendres va ser Reedicions villalonguianes, concentrada en dues edicions recents de Llorenç Villalonga: Andrea Víctrix, que ha publicat recentment AdiA -editorial de Pau Vadell- i Les fures, una reedició de Viena Edicions. En la trobada hi varen participar Ramon Mas, el millor especialista en ciència-ficció de Catalunya, Blanca Pujals, de l’editorial Viena, i l’escriptor Sebastià Alzamora. Encara que la cita en concret tingués un clar protagonista, no es va poder negar que hi ha un boom relacionat amb les reedicions. L’editorial catalana Club Editor acaba de treure Tyrannosaurus, de Guillem Frontera, escrita l’any 1977; la mateixa casa va recuperar, el 2016, Cròniques d’un mig estiu, de Maria Antònia Oliver. La Nova Editorial Moll s’ha centrat, durant el seu primer any de vida, a redescobrir títols: Corbs afamegats, de Gabriel Tomàs; Taules de marbre, de Joana Serra de Gayeta; La vall d’Adam, de Pau Faner; i Màrius, d’Antoni Serra, que no és una reedició corrent perquè no s’havia traduït mai al català. No es pot obviar la reedició feta per l’editorial Lleonard Muntaner de la primera novel·la d’Antònia Vicens, 39º a l’ombra; d’aquesta autora, AdiA en recupera una publicació el proper mes de desembre; l’any 2018, Pau Vadell va reeditar La ponentada gran, de Guillem d’Efak, publicada per primer pic el 1979. Descobrir de bell nou aquestes novel·les és un viatge interessant i golós tant per als editors com per als lectors. Ofereixen, en moltes ocasions, un retrat de la societat del moment en què varen ser escrites, del qual encara queden reminiscències.

Tomeu Canyelles, de l’equip de la Nova Editorial Moll, explica que “en un any complícadíssim” han jugat amb “valors segurs”. Els llibres que han reeditat els han ajudat a donar-se a conèixer. “Són els que pensam que han de ser a les llibreries. Molts d’ells inaccessibles, com Màrius, que era un llibre fantasma”. Un dels objectius és que les reedicions ofereixin valors afegits a la publicació original, sigui amb un pròleg nou o amb la revisió del text per part de l’autor. Una aposta que és també una declaració d’intencions: “Tot i ser un equip jove, valoram el patrimoni literari de les Balears, i recuperar-lo és una manera de mantenir vives les obres”.

La salut de la literatura catalana serà el tema sobre el qual girarà la conversa de diumenge, anomenada Espai reverb (a debat). Hi prendran part Francesca Vallbona, professora de Secundària; Silvana Vogt, llibretera i autora; l’escriptor J. M. Vidal-Illanes i l’editora Maria Muntaner, de Lleonard Muntaner. La diversitat editorial, les reedicions, les traduccions al català d’autors europeus… Tot apunta que l’espai literari en català està en un bon moment creatiu i editorial. “Hi ha una diversitat editorial molt gran. Algunes compartim autors, però també una manera d’entendre el món de l’edició. Hi ha concomitàncies que ajuden a avançar, i ja no jugam només dins el territori illenc”, diu Muntaner sobre el panorama literari en català. Tomeu Canyelles no participa en la conversa, però considera que tenir referents literaris vius (Alzamora, Frontera, Vicens…) contribueix a reforçar la presència de la llengua catalana en el sector editorial. “Per ventura els nombres dels tiratges han disminuït, però s’han multiplicat les iniciatives editorials”, diu. Això revela que hi ha una voluntat explícita de continuar treballant, i de fer-ho en català; una decisió que implica cert component de militància.

Recomanacions literàries

Entre les novetats d’aquesta Setmana del Llibre en Català hi ha L’enterrament, novel·la de l’autor gallec Gonzalo Hermo, traduïda per l’escriptor Sebastià Portell i editada per Lleonard Muntaner. És la primera traducció del mallorquí, que confessa que no domina el gallec i que va emprendre l’aventura d’escriure el llibre en català per decisió pròpia: “En llegir-lo en l’idioma original, em faltaven matisos. El vaig començar a traduir per aprofundir més en la lectura”. Hermo, que fa anys que viu a Barcelona i entén i parla el català, va enamorar-se de la traducció; també Maria Muntaner, l’editora. La presenten (traductor, autor i editora) aquest diumenge al pati de la Misericòrdia (13 h). Una recomanació de part de Portell: el poemari d’Antònia Vicens Pare què fem amb la mare morta, “un conte surrealista, fosquíssim i inquietant”. Prosseguint amb la poesia, el llibre Felanitx, del felanitxer Andreu Gomila, és una de les obres que també tindran pes en la Setmana. Amb aquests poemes va guanyar el 18è Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. El guardonat també fa la seva recomanació: Memòria de noia, d’Annie Ernaux, l’autora francesa que va guanyar el premi Formentor l’any passat. “És una crònica en primera persona que mostra que hi ha una part de la història del món que no ens han contat i que està protagonitzada per les dones”, diu el poeta. Els versos de Gomila, els del català Esteve Plantada (Troncal, 2019) i els de la premiada amb el Nobel de Literatura 2020 Louise Gluck varen tenir un espai divendres, abans de cloure la segona jornada d’aquesta cita amb la literatura. Dues darreres novetats de poesia: l’eivissenc Bartomeu Ribes publica Impromptus, de la mà de Finis Africae, i el presentarà diumenge, a les 18 h, acompanyat d’Àngel Terrón; el periodista i poeta Miquel Cardell publica Els ponts de l’autopista, amb AdiA, el resultat de la feina feta els darrers anys, des que amb Les barques de la boira guanyà el premi Ciutat de Palma de Poesia 2011.

La guanyadora del premi Lletra d’Or per la novel·la Lítica, Lucia Pietrelli, que dijous va conversar a la Misericòrdia amb Maria Climent, autora de Gina, recomana als lectors que comprin Andrea Víctrix, de Llorenç Villalonga, un “clàssic molt diferent i interessant”. O bé Restes de carnaval, de Clarice Lispector, editat en català per Comanegra aquest 2020. L’espasa del corsari, de l’eivissenca Iolanda Bonet, i Mar d’estiu, del català Rafel Nadal (el presenta aquest dissabte a les 13h), també són algunes de les novetats d’aquesta cita.