Llibreries i llibreter(e)s

PalmaL’any 1887, hi havia a Palma ‘mitja dotzena’ de llibreries importants, assenyala el periodista Lluís Ripoll, d’acord amb una pàgina sencera de publicitat a la revista La Roqueta: “Les de Guasp, Colomar, Puigredon, Gelabert (al pas d’en Quint) [el petit carrer que justament avui es diu Impremta], la de Rotger (al carrer de la Cadena, devora Cort), i que en aquella època després va prendre Humbert... i la Llibreria Catòlica, segurament entre algunes més”. Aquest Sant Jordi, en surten als carrers de Ciutat no menys de trenta; així que, amb ocasió de la Festa del Llibre, pegam una ullada a algunes llibreries històriques –un bon grapat, per cert, a càrrec de dones, en un gremi que és dels més paritaris, per no dir que elles hi són majoria.

Cap al 1810, recull l’escriptor Bartomeu Rosselló-Pòrcel, era actiu a Palma el llibreter Nicolau Carbonell, a la plaça de Cort. De fet, era l’únic anunciant al Diario Político de Mallorca, on pregonava “llibres i articles d’escriptori amb bastanta freqüència”. També ho feia a El Semanario Político, “amb una constància que l’honra”. El Semanario Cristiano-Político (1812-1814) “es venia a les llibreries de Nicolau Carbonell i Felip Guasp”; aquest, a més, destacat impressor i periodista.

Aproximadament un segle més tard, l’escriptor Màrius Verdaguer assegura que a Palma només hi existien “dues úniques llibreries (...). Comprar llibres no entrava dins els costums d’aquells temps”. El cronista Ignasi Roca fa memòria de la llibreria de Marià Muntaner, al carrer Verí de Palma, “l’establiment del qual va ser molts anys el centre de reunió de gent jove, generalment molts camí d’intel·lectuals en condicions de concloure les seves respectives carreres”. Al seu llibre La ciutat dels records. Palma 1852-1943 hi apareix també la llibreria Escolar, a la plaça de Cort.

El 1893 va obrir les portes, a Palma, la llibreria Fondevila. Al llarg de decennis va servir com a referent del llibre de text i de material escolar, a la costa de la Pols, fins al seu tancament, fa només cinc anys. De “final del XIX”, indica l’escriptor Rafel Bordoy, data la Librería Religiosa, a la costa d’en Brossa, fundada per Ernest Frau i que “fou visitada pel poeta Miquel Costa i Llobera, que l’any 1909 hi deixà, per a la seva venda, el seu llibre Visions de Palestina”.

El cotxe dels llibres prohibits

El següent decenni, afegeix Bordoy, el negoci es traslladà al carrer de Jovellanos, per la qual cosa fou rebatejat amb aquest nom. El 1978 el comprà Francesc Salleras i des de llavors fins a la seva desaparició el 1995, fou lloc de trobada d’erudits, pintors i poetes, ben rebuts pel “ca il·lustrat” Jove –de Jovellanos–, “estimat per tots i ben acostumat a viure entre llibres”. Jovellanos creà l’ordre de cavallers i dames de la Mare de Déu de la Panada –el poeta J. V. Foix en fou un dels distingits–, tingué la seva pròpia auca amb text de Gabriel Janer Manila i dibuixos de Joan Guerra i a les dedicatòries del seu llibre d’honor hi figuren, entre molts de noms coneguts, Baltasar Porcel, Manuel Vázquez Montalbán, Mordillo, Maria del Mar Bonet, Julieta Serrano, Mary Santpere i un llarg etcètera.

A la difícil postguerra i gairebé fins als nostres temps, un referent essencial fou Llibres Mallorca, que adquiriren Francesc de Borja Moll i la seva esposa, Francesca Marquès, i del qual es feren càrrec primer la dona del filòleg i després Cisca Moll Marquès, una de les seves filles. Aquest espai, que era al carrer de l’Església de Santa Eulàlia, on habitualment ens veim atesos per Bernat Homar, es va veure afectat per la crisi de l’editorial Moll i va tancar el 2015, si bé la creació de la Institució Francesc de B. Moll va evitar la desaparició dels seus fons i va mantenir l’activitat publicadora.

El recent estudi de l’historiador José Maria Gago Editores y libreros en Mallorca 1962-1989, publicat per Lleonard Muntaner, recull els comerços de llibres que existiren a Palma en aquells dos decennis i mig. La resistència cultural a la dictadura, primer, i la recuperació de les llibertats i del català, després, va fer que sovint hi hagués un component de compromís polític entre els llibreters. També les llibreries eren llocs de tertúlia, sobretot Tous (carrer de la Unió), Byblos (avinguda d’Argentina), Ereso (carrer de Paraires) i Cavall Verd (plaça d’en Coll), segons el periodista i professor Antoni Janer.

Un espai que arribà a ser gairebé mític fou Logos, creat el 1967 per Domingo Perelló al passatge d’Antoni Torrandell i “bolcat en les humanitats’, especifica Gago. Encara en el franquisme, a Logos “s’hi podien trobar llibres marxistes i anarquistes (...) al cotxe del llibreter, aparcat a pocs metres de la botiga, si coneixies el propietari o algú dels seus empleats”. L’escriptor José Carlos Llop ha recordat a l’ARA Balears Domingo Perelló com “una persona molt culta i un punt estrambòtica. Les seves tertúlies eren més de caire polític. Sempre tenia llibres que eren difícils d’aconseguir a Espanya, com els de l’editorial Ruedo Ibérico”.

L’Ull de Vidre, que Gago data del 1969 al 1971, al carrer de Sant Sebastià 7 i 9, fou una iniciativa de Frederic Suau, Adela Casellas i Miquel López Crespí. Aquest, a blocs.mesvilaweb.cat, recorda que “el negoci –i el darrer que pensàvem era fer ‘negoci’, amb la cultura!– havia de ser una eina de dinamització social, l’estri que ens servís per anar captant les homes i dones més crítics de la nostra generació (...). La Social [la policia franquista] ens vigilava dia i nit. Record que de bon matí, quan obria la botiga, ja els trobava fent guàrdia als bars dels voltants”. A l’antic falangista Llorenç Villalonga “li giràvem l’esquena quan passava per davant”.

Més llibreries emblemàtiques

Un altre escriptor, Antoni Serra, es va fer càrrec el 1971 de la direcció de la llibreria Tous, “fundada a final del segle XIX per Josep Tous Ferrer”, assenyala Gago. Aquí “muntàrem”, recorda Serra, “una mena d’invent politicoliterari que anomenàrem I Setmana del Llibre Editat a Mallorca”, per la qual desfilaren, entre d’altres, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Antònia Vicens, Miquel Àngel Riera o Cristóbal Serra. El policia de torn, “un home jove”, es declarava “a les seves ordres” al llibreter, en una situació veritablement surrealista. El 1976, Serra es va endur una bona sorpresa en trobar-se a la Tous, “mirant discretament els llibres”, el governador ultradretà Carlos de Meer, que acabava de ser destituït.

Una altra llibreria llegendària fou Cavall Verd, fundada el 1976 pel poeta Rafel Jaume, traspassat el 1983, i especialitzada en poesia. “Molts d’autors joves”, narra el periodista Andoni Sarriegi (Arxipèlag - El Día del Mundo), “s’acosten al quiosc de versos per conversar una estona amb el poeta, gran coneixedor de la lírica contemporània, que promociona ara des del seu petit comerç”. Els premis anuals de poesia i traducció de poesia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana duen el nom d’aquesta llibreria desapareguda.

L’estudi de Gago recull altres establiments a Palma: la militant Quatre Ulls, Es Cantó, la llibreria de llibre antic Ripoll al carrer de Sant Miquel (1930), Fiol Llibres (1953-2012) al carrer dels Oms, les llibreries Tótem i Globo de l’enyorat Leo Sáinz, Scorpus, Fantasía, Siglo XX, Pedagógica, L’Auba, Dual, Chaplin, Es Forat, L’Àngel Blau, Ramon Llull –no l’actual del mateix nom–, Sergo, Ereso –que va tancar el 2009– o El Bazar del Libro, que ha arribat fins als nostres dies. Francisca Iglesias i Pau Taura crearen el 1976 Jaume de Montsó, que el 2019 va cedir el seu local a Els Geranis a un nou negoci, Ínsula Literaria. “Vam perdre”, recorda l’escriptora Rosa Planas, “la llibreria Byblos, primer dirigida per Josep Blanes i posteriorment per Josefina Messeguer. Allà ens reuníem els amants de les tertúlies per realitzar els Paliques de la Rotonda, dirigits pel gran Tòfol Serra en un ambient que trencava la grisor d’una societat abúlica i culturalment apàtica”.

Actualment la degana de les llibreries de Palma és Llibres Colom-Esago, a la plaça dels Patins (Berenguer de Palou), fundada el 1965 per Vicenç Colom i continuada per la seva filla Marian. Apunta Gago que “la seva aportació va girar els anys seixanta entorn de la venda d’enciclopèdies de tot tipus a Palma i a la Part Forana”, aconseguint els drets d’autor, per a la seva venda, de la Historia de Mallorca de Mascaró Pasarius o Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador.

El març del 1975 va obrir les portes Embat –Els Geranis–, “un far de cultura (...) gràcies, sobretot, a la tenacitat de Glòria Forteza-Rei i Francesc Sanchís”, els seus propietaris, a dir de l’escriptor Sebastià Bennasar (Embat. El vent de la cultura, Imagine Books). El 1982, Quart Creixent (carrer d’en Rubí), fundada per Antoni Artigues, Jaume Corbera i Maria Pons i actualment a càrrec de Miquela Serra, i dedicada al llibre en català. D’altres, com per exemple Lluna –General Riera– o Drac Màgic –carrer de Jeroni Antich–, ja són veteranes en un panorama amb constants incorporacions.

El 2014 desapareixia Calabruix, a Sóller, després de la mort de Margalida March, qui n’havia estat la seva fundadora, el 1983, amb Margalida Garau. En canvi, a Inca, Espirafocs (1980) ha superat els 40 anys de trajectòria gràcies a Catalina Navarro, que ha pres el relleu de Paula Valriu. Les nostres llibreries continuen fent història.