11 recomanacions per llegir sobre música

BarcelonaMúsica per llegir: onze novetats editorials imprescindibles sobre la història d’Eivissa saltant de discoteca en discoteca, la lluita del Niño de Elche per deixar de viure en el flamenc, un passeig pel Romanticisme musical de la mà de Benet Casablancas, el paisatge del rock vist pel fotògraf Ferran Sendra, Aretha Franklin sense censura, la pandèmia explicada amb cançons i filosofia...

‘In memoriam. Posesiones de un exflamenco’

Niño de Elche (Editorial Hurtado & Ortega. 125 pàg. 17 €)

Breu, reveladora, fascinant i dessacralitzadora. Així és aquesta autobiografia del Niño de Elche subtitulada Posesiones de un exflamenco i editada per Hurtado & Ortega. Criat en el flamenc, Francisco Contreras Molina explica amb claredat sintàctica i punteria semàntica el camí que el va dur a voler ser guitarrista abans de ser cantaor i viure entre concursos, tablaos, penyes i els programes de televisió menys glamurosos del món. És agre en la demolició dels dogmes d’un art que considera segrestat per la intolerància i l’explotació (atenció a com explica el seu pas pel Tablao Flamenco Cordobés de Barcelona) i esmola la paraula per despullar la indulgència política i la burocràcia artística. Però sap defugir la trampa de l’enfant terrible i en tot moment transmet amor i passió per la música.

'Debussy. Un pintor de sonidos'

Stephen Walsh (Acantilado. Traducció de Francisco López Martín i Vicent Minguet. 464 pàg. 26 €)

La música va ser un dels camps de treball de l’editor Jaume Vallcorba (1949-2014) al capdavant d'Acantilado. Aquella línia editorial segueix alimentant un catàleg que any rere any va sumant títols imprescindibles. Per exemple, Debussy, de Stephen Walsh (amb traducció al castellà de Francisco López Martín i Vicent Minguet). En aquesta biografia, la prosa de Walsh, rigorosa i clara, flueix com la música del compositor francès i es posa a favor de l’harmoniosa revolució del “pintor de sons”, l’home que va crear un nou llenguatge musical confrontant-se dialècticament a l’ombra de Wagner. Un nou tresor de l’editorial barcelonina.

'Rocks on the road'

Ferran Sendra (Arola Editors. 370 pàg. 40 €)

Aquest és un llibre important per a la fotografia del país. Primer, perquè documenta la feina del fotògraf Ferran Sendra (Barcelona, 1958), quaranta anys publicant imatges de concerts, primer a l’Avui i després a El Periódico: hi apareixen protagonistes principals del rock. Segon, per la qualitat de les fotografies i de la reproducció que n’ha fet Arola Editors. I tercer, perquè Sendra ha viatjat pel món fotografiant llocs relacionats amb la història del rock, i evoca així tot un món i va més enllà del llibre només a peu d’escenari.

'Estiu del desconcert'

Àngel Quintana (L'Avenç. 144 pàg. 12 €)

Estiu del desconcert és sobretot un llibre perspicaç, una qualitat poc comuna en temps d’incerteses. “Si algú es pensa que les teories de la linealitat que alimenten el progrés tenen a veure amb el virus va ben equivocat, durant un temps anirem fent tombs circulars. Retornarem massa sovint al mateix punt...”, escriu Àngel Quintana en l’entrada del 6 de juliol d’aquest dietari escrit cada dia a Facebook entre el 21 de juny i el 21 de setembre del 2020 i ara aplegat en llibre per L’Avenç dins la col·lecció L’Accent. La perspicàcia és fruit del mètode, de les reflexions i de la disciplina de Quintana, catedràtic d’història i teoria del cinema i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Per explicar aquest estiu del desconcert no ho confia tot a la percepció pròpia. N’hauria sortit un llibre també interessant; així ho acredita el currículum de l’autor de títols com Después del cine: imagen y realidad en la era digital (Acantilado, 2011). Quintana contrasta el dia a dia coronavíric (i no només) amb la relectura dels Assaigs de Montaigne i completa el dibuix amb una cançó. El més gran encert és que no hi ha cap grinyol ni cap juguesca autocomplaent, en aquest billar a tres bandes per a pandèmia, filosofia i música. Per exemple, l’amargura de veure “un parc infantil buit, amb una cinta que l’envolta com si fos l’escenari d’un crim” la connecta amb l’oposició de Montaigne al fet que “el preceptor influenciï amb la seva autoritat el pensament dels infants”, i com a cançó hi recomana Blue bayou, el tema de Roy Orbison popularitzar per Linda Ronstadt sobre la dona que deixa la criatura a prop del pantà per anar a treballar. En comptes d’aclaparar-se per la pandèmia, i fugint tant de l’emprenyat reaccionari com del cofoisme màgic dels unicorns, Quintana grata en les ferides obertes per la pandèmia però amb voluntat sanadora i, esclar, amb una banda sonora (amb llista d’un centenar de cançons a Spotify) amb noms com PJ Harvey, Nina Simone, Dominique A, Quimi Portet, Mishima, Enrique Morente, Fiona Apple, Nico...

'Kitch'

Anthony Joseph (Entreambos. Traducció de Ben Clark. 384 pàg. 20 €)

Anthony Joseph converteix en novel·la la vida i l’obra de Lord Kitchener (1922-2000), el gran mestre del calipso. Però és molt més que això. Kitch, editada en castellà per Entreambos amb traducció de Ben Clark, estira el fil de la música per retratar el conflicte entre les expectatives i les condicions de vida a Trinitat i Tobago i, en general, a les antigues colònies britàniques del Carib. Joseph, nascut a la mateixa illa que Kitch, explica la història assumint diferents veus narratives i seguint un joc literari que enriqueix la lectura. Aquest enfocament de “biografia de ficció”, amb una execució literària brillantíssima, ajuda a omplir el buit que existia sobre la vida de Lord Kitchener més enllà de la música.

'Aretha Franklin. Apología y martirologio de la reina del soul'

David Ritz (Libros del Kultrum. Traducció de Manuel de la Fuente. 528 pàg. 23 €)

L’editorial Libros del Kultrum està aixecant un catàleg musical aclaparador. Des del gener ha publicat, entre d’altres, Música de cámara, sobre el col·lectiu de hip-hop Wu-Tang Clan; Que rule el amor, les memòries de Lenny Kravitz; The Clash. Autobiografia grupal; Q, l’autobiografia de Quincy Jones, i el cançoner de Nick Cave. Un dels títols més destacats d’aquesta allau de novetats és la biografia “no autoritzada” d’Aretha Franklin (1942-2018) que va escriure David Ritz i que es va publicar el 2014. Apología y martirologio de la reina del soul, amb traducció de Manuel de la Fuente, és un llibre escrit des de l’admiració artística i l’honestedat periodística. Ritz havia participat en l’escriptura de les memòries d’Aretha Franklin del 1999, una experiència que li va revelar el control de la imatge i del relat que exerceix la indústria musical. Per això, a l’hora d’afrontar la biografia, va voler aprofundir tant en la glòria com en els conflictes. Ritz fa el que molts biògrafs musicals obliden: ser just amb l’artista, però no condescendent. Imprescindible.

'SOS. Memòria d’una pandèmia'

VerdCel (L'Estenedor. 112 pàg. 22 €)

L’alcoià Alfons Olmo no entén la creació si no és multidisciplinària. Per això, el nou disc de VerdCel és en realitat un llibre amb música, text i il·lustracions, i amb una extensió audiovisual a escenaris i pantalles. SOS. Memòria d’una pandèmia, editat per l’Estenedor en format llibre + CD, funciona com a crònica crítica de l'any del coronavirus, però sense renunciar a un bri d’esperança, i amb ànim constructiu. L’edició inclou totes les lletres de les cançons, diferents textos que les complementen i les il·lustracions de David Olmo, tot plegat començat a crear durant el confinament estricte de la primavera.

'Balearic. Historia oral de la cultura de club en Ibiza'

Luis Costa i Christian Len (Contra. 608 pàg. 23,65 €)

Editada per Contra, aquesta història oral de la cultura de club a Eivissa és un relat trepidant sobre l’illa que cada estiu des de finals dels anys 60 ha acollit els somnis d’eterna joventut d’una generació diferent. El barceloní Luis Costa, que ja havia fet una immersió similar a ¡Bacalao! amb la música de ball a València, aquest cop comparteix el repte amb el DJ i periodista sabadellenc Christian Len, i tots dos parlen amb gairebé tots els implicats: responsables de discoteques com Pachá, Amnesia i Ku; DJs com Alfredo Fiorito, José Padilla, Nancy Noise, Carl Cox i Paul Oakenfold; promotors com Faruk Gandji, i una llarga llista de personatges que han contribuït a la història de més de 50 estius de música, hedonisme, llibertat, negoci, llegendes i paradisos i inferns narcòtics. Una història sovint al marge de les històries de molts eivissencs (a vegades amb testimonis molt desconsiderats), i amb una absència: els Matutes, la família més poderosa d’Eivissa, van declinar participar en el llibre.

'Paisajes del Romanticismo musical'

Benet Casablancas (Galaxia Gutenberg. 580 pàg. 32 €)

Diu el compositor Benet Casablancas que aquest llibre és el seu projecte més ambiciós i important després de l’òpera L’enigma di Lea que va estrenar al Liceu el 2019. De fet, el va tenir aparcat durant els tres anys que va consagrar l’òpera, i després encara hi va dedicar més temps, fins que va aprofitar el confinament per a les últimes revisions de les gairebé 600 pàgines. Editat per Galaxia Gutenberg –com el notable El humor en la música (2014)–, Paisajes del Romanticismo musical té el múscul del millor assaig musicològic, però sobretot és una vibrant anàlisi estètica i filosòfica. Haydn i Mozart són el punt de partida d’un viatge que recorre tot el segle XIX i que s’endinsa en el XX escombrant el camí de prejudicis i llocs comuns. A més, el bagatge artístic, poètic i filosòfic de Casablancas el faculta per eixamplar perspectives, com quan en l’evocació d’allò sublim posa sobre la taula el pensament de Kant, la música de Beethoven i Debussy, la pintura de Friedrich i Rothko i el cinema de Dreyer, Hitchcock i Mizoguchi. És a dir, relliga una tradició cultural per dibuixar un mapa amb nous relleus.

'Cançons impossibles'

Marc Parrot (Rosa dels Vents. 80 pàg. 13,90 €)

L’editorial Rosa dels Vents va engegar a principis del 2020 la col·lecció Contraveu, dedicada a noves formes de poesia urbana. Els primers llançaments van ser llibres de tres músics: Adrià Salas (de La Pegatina), Cesk Freixas i Suu. Els tres oferien poemaris que anaven més enllà de la seva faceta estrictament musical. Després va ser el torn de Clara Peya amb els poemes de Liti-o, i ara també el del cantant, compositor i productor Marc Parrot, que s’estrena a la col·lecció amb Cançons impossibles, un llibre amb il·lustracions d’Oihane Inchaustegui. Alliberat de la disciplina melòdica i rítmica de la cançó, Parrot posa en el paper un seguit d’idees i reflexions que ha anat covant durant anys. Algunes havien d’inspirar cançons i ara han esdevingut textos autònoms que, com diu Parrot, “flueixen lliures i recorren llocs inesperats”.

’Nick Cave. Letras’

Nick Cave (Libros del Kultrum. Traducció de Miquel Izquierdo. 464 pàg. 23,70 €)

Miquel Izquierdo ha traduït al castellà l’obra lírica del músic australià Nick Cave, del 1978 al 2019. És a dir, totes les cançons amb els grups Birthday Party i Grinderman i les de la seva carrera en solitari i amb els Bad Seeds. Poques veus més sòlides que la de Cave hi ha en la literatura rock en anglès, i aquest volum editat per Libros del Kultrum n’és la confirmació definitiva, perquè permet constatar que l’autor de Junkyard ja tenia una veu pròpia i poderosa als 24 anys i que el seu estil ha seguit una línia coherent durant quatre dècades. El tòpic fa pensar en Nick Cave cantant The mercy seat amb una Bíblia i una pistola a cada mà mentre el món es conjura per sabotejar tots els seus plans, la majoria dels quals són impossibles de mena. El tòpic efectivament s’escola en el cançoner d’aquest predicador gens pietós per a qui l’amor només existeix quan preveu la fi de l’amor, però hi ha també l’aflicció per la mort del fill a Ghosteen, la sensibilitat fatalista d'Into my arms i desenes de cançons sobre el desig i l’absència. Un dels atractius extres del llibre és la transcripció de la conferència La vida secreta de la cançó d’amor que el mateix Cave va fer a Londres el 1999. La lectura d’aquest text és una guia essencial per endinsar-se en la lírica del músic australià, una mena de full d’instruccions sobre l’amor, la violència i l’enyor.