Els llibreters trien els imprescindibles de la seva llibreria

PalmaA l’estat espanyol es publiquen més de 75.000 llibres anuals d’ençà de fa una dècada, i l’any 2022 es van superar els 90.000 en un sol any. Davant aquesta allau d’incorporacions, creix també el nombre de títols que inclouen els catàlegs de les diferents editorials: dels 737.000 llibres considerats “vius”, és a dir, en moviment de l’any 2018, s’ha passat a gairebé 800.000 en només quatre anys, segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura.

Destriar d’entre tots quins són els que conformen l’ecosistema de cada llibreria és una de les principals tasques dels llibreters, si bé la dictadura de les novetats i la necessitat de treure rendiment a l’activitat de l’establiment condicionen, inevitablement, les eleccions. Ara que una vintena de membres del Gremi de Llibreters de Mallorca han tret part del fons d’armari al carrer, amb motiu de la Fira del Llibre de Palma, que estarà oberta fins al diumenge 9 de juny al passeig del Born, alguns d’ells comparteixen amb l’ARABalears quins són els imprescindibles, els llibres que no han faltat, ni faltaran mai, a les seves llibreries. Aquells que, si només depengués d’ells, nodririen el seu taulell ideal.

Del ratolí carter a Wajdi Mouawad

La tasca de Laia Alegret podria semblar complicada, ja que ha de triar entre els més de 27.000 llibres que nodreixen el fons de Drac Màgic. I, tanmateix, tot d’una llança una llista que aplega clàssics de ciència-ficció, obres recents de grans autores de la literatura catalana i un parell de títols que defineixen una de les apostes particulars de l’establiment, la de la literatura infantil i juvenil. “Triaria tota la col·lecció del ratolí carter perquè ens agrada molt a tots i també als nostres fills. Així mateix, no em deixaria La història interminable, perquè és un clàssic que avui dia encara funciona”, explica. Anomena autores com Ursula K Le Guin, Mariana Enríquez o Laura Fernández per definir altres essencials de la llibreria. “També et diria Stone junction de Jim Dodge, que ara ja no es pot trobar perquè es va esgotar, però que va ser dels primers ‘mini best-sellers’ que vàrem tenir a la llibreria, o Un gran chico de Nick Hornby, que és la que sempre recoman quan em demanen qualque cosa lleugera i que et distregui, que serveixi per evadir-se”, afegeix. I cita també Los detectives salvajes de Roberto Bolaño, Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà i Ànima de Wajdi Mouawad, que “tot i ser una història duríssima, s’ha de llegir, s’ha de llegir sempre Mouawad”, puntualitza.

Clàssics que van canviant

“La llibreria ideal és aquella on pots aconseguir un equilibri entre allò que tu com a llibreter vols recomanar i allò que poden demanar-te els clients habituals”, reflexiona Adrià Garcias, d’Ínsula Literària. “I, tanmateix, això va canviant perquè alguns dels que per a mi eren imprescindibles quan vaig obrir, potser ara no ho són, o alguns dels que he descobert ara ja no ho seran d’aquí a cinc anys”, afegeix. I per començar la tria pensa, abans de res, en una editorial. “D’Impedimenta te’n podria dir molts, des d’El verano que mi madre tuvo los ojos verdes de Tatiana Tibuleac a Solaris o qualsevol d’Iris Murdoch, per exemple, com també en podria dir un parell d’Edicions del Periscopi, com QualityLand de Marc-Uwe Kliing, que és una distopia a l’estil de Black Mirror”. Tolkien, Marjane Satrapi o Mary Karr són alguns dels autors que anomena, a més de la novel·la Mal pas, de Carme Morell, publicada per l’editorial que ell mateix gestiona. “Aquesta s’ha de tenir sempre en una llibreria, pel que explica i per com està escrita”, argumenta.

Carme Riera, Mafalda i Els cinc

Després de més de tres dècades com a llibretera de Quart Creixent i a punt de jubilar-se –ho farà el pròxim novembre–, Miquela Serra té pocs dubtes a l’hora de triar el primer llibre que definiria la seva llibreria ideal: Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera. “Va ser el primer que vaig llegir en català, quan era molt joveneta, i a més de descobrir-me la lectura en català em va servir per descobrir Carme Riera i a partir d’ella altres autores com Mercè Rodoreda, de qui també sempre tindria Aloma, el primer que en vaig llegir”. Llibres amb missatges contundents com La trena de Laetitia Colombani i Tothom hauria de ser feminista de Chimamanda Ngoze Adichie, així com lectures infantils com Visca les ungles de colors d’Alicia Acosta i Els cinc també han tingut sempre un lloc a les prestatgeries de Quart Creixent. Igualment ho ha fet Odissea trenta mil, poemari que Joan Miquel Oliver, qui va exercir durant uns anys de llibreter d’aquesta llibreria, va dedicar a Miquela Serra i Antoni Artigues. “I no puc oblidar Mafalda, que me la va descobrir el meu germà quan jo tenia 18 anys i des de llavors n’he col·leccionat tot el que n’he trobat”.

Un perfil molt concret de llibre

Sergio Rodríguez assegura que fa un esforç perquè tot allò que entra a Literanta tingui un determinat segell. “Maldament em suposi perdre alguna venda, preferesc limitar les coses que oferesc perquè, per a mi, és important que hi hagi un perfil concret de llibres a l’establiment, més enllà de si van sortir fa vint anys o fa dues setmanes”, explica. “I crec que part de la nostra feina és allargar la vida d’aquestes obres que ens semblen interessants, és la manera de guanyar-te la confiança dels clients”, afegeix. En aquest sentit, els títols que sempre tindran un lloc als prestatges de Literanta van des de Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson fins a Temporada de huracanes de Fernanda Melchor, passant per El puerto de los aromas de John Lanchester o En la ciudad sumergida de Jose Carlos Llop, així com autors com Stefan Zweig, David Foster Wallace i Carson McCullers, entre d’altres.

Ficció i assaig amb visió femenina

Trobar-se al capdavant d’una llibreria especialitzada en autoria femenina i dissidències fa que la tasca d’Aldana Areco, de la Llibreria Pròpia, vagi al marge de les supervendes. “De fet, jo diria que és la meva llibreria ideal”, reconeix Areco, qui divideix la tria entre propostes de ficció i d’assaig. “Podria dir novel·les com Las malas de l’argentina Camila Sosa Villada o Taller de chapa y pintura de meztitorras, pseudònim rere el qual s’oculten les seves autores”, explica, “així com Les aventures de la China Iron de Gabriela Cabezón Cambra, una història on res no és el que sembla, una utopia meravellosa que frega la ciència-ficció amb components lèsbics, ecofeministes i decolonials”. En l’àmbit de la no-ficció, escull des del Manifest Scum de Valerie Solanes, una elecció que fa “per la seva vigència”, tot i haver estat publicat als anys 60, fins a la Teoria King Kong de Virginie Despentes o Caliban i la bruixa de Silvia Federici. “I també Climax Club, una cartografia del plaer de Jüne Pla, feta amb un llenguatge molt proper, comprensible sense ser groller”, finalitza.

De Mortadelo a Hanya Yanagihara

Gestionar la llibreria universitària Campus fa que Leticia Suárez es pugui permetre “el luxe de no tenir ni novetats ni best-sellers” i que la tria sigui “una mica més selecta”, almanco l’espai que té al marge de tots aquells que inevitablement ha de tenir per facilitar la vida dels estudiants, des de tractats d’anatomia fins a volums sobre dret o sociologia. “I d’aquests n’hi ha que són molt interessants i que em semblen imprescindibles, com tots els de divulgació de Catarata, per exemple”, explica. Ara bé, entre els que conformen la seva tria personal, n’hi ha de més recents i comercials. “Ara he llegit Solito de Javier Zamora i m’ha impactat molt, és un d’aquests que ja he incorporat com un dels bàsics, i n’hi ha un que vaig llegir fa anys que ara està molt de moda, però que jo fa temps que duc pertot, Tan poca vida de Hanya Yanagihara”. Parla d’editorials com Periférica, Lumen o Tigre de papel i d’autores com Maggie O’Farrell i Nora Ephron com a algunes de les que tindria sempre a l’aparador, i reconeix que els llibres que sempre l’han acompanyat d’ençà que es dedica a fer de llibretera, fa ara 21 anys, són els còmics de Mortadelo i Filemón i Mafalda. “Abans em deien friqui, però ara els du tothom pertot”, assenyala.