El Lliure invoca un ‘Macbeth’ monumental amb Ernest Villegas i Laia Marull
Pau Carrió dirigeix un espectacle de gran format amb 14 intèrprets de primera línia
BarcelonaLa primera roda de premsa de Julio Manrique com a director del Teatre Lliure ha estat, curiosament, d'un espectacle que ell mateix havia de protagonitzar, però que quan va assumir el càrrec va haver de renunciar al paper. Macbeth, de Shakespeare, dirigit per Pau Carrió, és una de les grans apostes del Lliure per a aquesta temporada. Tant pel que fa a les dimensions –és un muntatge de gran format amb 14 intèrprets de primer nivell a escena– com també per l'ambició de la peça: Carrió l'ha adaptat per traslladar-la a un hospital de la Primera Guerra Mundial, amb malalts moribunds als llits, situació que segons el mateix director recorda la pandèmia i li serveix per parlar de la por, l'ambició i el poder propis de l'obra de Shakespeare. L'espectacle s'estrenarà dimecres de la setmana vinent a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc i es podrà veure fins al 17 de març.
Al capdavant d'aquest text icònic del bard britànic hi ha Ernest Villegas (en substitució de Manrique) com a Macbeth i Laia Marull com a Lady Macbeth, un dels papers femenins més impressionants de Shakespeare. A l'escenari els acompanyaran Pep Cruz, Joan Amargós, Júlia Truyol, Xavier Ricart, Alba Pujol, Mar Ulldemolins, Moha Amazian, Carles Martínez, Marc Rodríguez, Marc Soler, Pol López i Pepo Blasco. “És una desfilada de talent imparable i una autèntica demostració del valor interpretatiu del país, que a vegades no es valora prou”, destaca Carrió.
Macbeth serà el seu quart Shakespeare després de Victòria d'Enric V (2014), Hamlet (2016) i Nit de Reis (o el que vulguis) (2017). Per al director i dramaturg, Shakespeare és “un amic confortable” que el fa avançar perquè també li suposa “un nou repte”. Alhora, diu Carrió, els textos del clàssic conviden a ser rellegits i representats una vegada i una altra sense perdre la seva vàlua, perquè hi ressona allò que configura la humanitat. En el cas de Macbeth, segons Villegas, l'enllaç amb l'època actual és el fet de "viure amb por i tenir la sensació que tot es pot tornar vulnerable i maquiavèl·lic". L'actor subratlla que l'obra parla, sobretot, "de dubte, de remordiment i de com sobreviure als teus actes, que són insuportables i que et rebenten el cervell".
L'obra més fosca de totes
El muntatge de Carrió juga, precisament, amb la foscor del text i la trasllada a l'escenari. "És l'obra de Shakespeare més negra de totes, fins i tot quan surt el sol ningú s'ho creu", destaca el director. Per això, per a la posada en escena, ha optat per potenciar l'espai buit en un gran escenari, amb una il·luminació ombrívola de Raimon Rius i una escenografia situada en diversos plans a càrrec de Sebastià Brosa.
El desencadenant d'aquest univers fantasmagòric van ser una sèrie de fotografies que Carrió va trobar, abans de la pandèmia, d'hospitals de campanya tant de la Primera com de la Segona Guerra Mundial. "Eren grans sales amb llits en bateria on no sabem si els que estan estirats han mort, agonitzen o se salvaran i que després s'han tornat a reproduir amb el coronavirus. Macbeth és una obra de guerra, on el poder està terriblement masculinitzat, però que no passa al camp de batalla sinó als castells, on són les dones les que reben els cossos i els cuiden", diu Carrió.
Al text original, les tres bruixes decideixen el destí dels protagonistes. A l'espectacle del Lliure, aquest poder l'assoleixen les infermeres. "Elles són les úniques que poden entrar i sortir d'una sala d'hospital sense necessitar permisos i, molt sovint, passen desapercebudes. Les bruixes són, a més, les metgesses expulsades de la càtedra", explica el director. Al castell de la Primera Guerra Mundial que fa d'escenari de la peça s'hi conjuga “el món militaritzat de la guerra” i “el món de la naturalesa arrasada per l’home i també per la guerra”.
L'humor de Shakespeare
Macbeth arrenca amb el desig del protagonista d'assolir el tron d'Escòcia propiciat per tres bruixes, que li han dit que ho aconseguirà. Macbeth mata el rei Duncan i ascendeix al poder just després. "Pràcticament no he hagut d'assajar, perquè tinc molt poc paper", bromeja Pep Cruz, que encarna el monarca assassinat. Malgrat el seu pas breu per l'escena, l'actor assenyala que ha construït "un rei divertit, egòlatra, que fa por i que té por, per explotar l'humor de Shakespeare".
Tot i això, l'espectacle està marcat majoritàriament per la baixada als inferns del protagonista i en aquest viatge és on Carrió ha volgut aprofundir més. "L'obra explora les pitjors possibilitats de la humanitat. Com a occidentals privilegiats no som gaire diferents de Macbeth, intentem defensar el nostre tros i pensem que els altres ens el prendran. Aquesta por se’ns menja i fa que destrueixi tot el nostre entorn, però revisant Macbeth podem exorcitzar-nos", defensa el director.
Malgrat que l'ambició pel poder és la guspira de l'espectacle, Macbeth també parla de la relació de parella entre dos personatges encegats per l'individualisme, i aquí és on Carrió ha posat el focus. "Entre ells comença una espiral de paranoia, deliri, persecució i la idea que els altres els volen prendre el lloc”, assenyala. Aquí Marull s'ha hagut de fer seu el personatge de Lady Macbeth i lluitar contra la càrrega simbòlica que arrossega des de fa segles. “Tothom sap que és la malvada número 1 –diu l'actriu–, però nosaltres hem incidit en el desig comú de la parella, que no els pertocaria però que segueix vigent, perquè consisteix en tenir el poder i fer tots els possibles per mantenir-s'hi”.
