L'Estat reconeix que Lluís Companys va ser condemnat per tribunals "il·legals i il·legítims"

BarcelonaMés de vuit dècades després de ser extradit de França, empresonat i torturat als calabossos de Madrid i jutjat al castell de Montjuïc i afusellat de matinada un 15 d'octubre del 1940, la memòria de Lluís Companys continua sent un capítol obert. El Govern ha anunciat aquest dimarts que l'Estat ha reconegut la nul·litat del judici i el consell de guerra sumaríssim que van sentenciar el president. A més, en una carta que el ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha fet arribar a la Generalitat es reconeix que Companys va ser represaliat i condemnat per ser el màxim representant de la Generalitat de Catalunya i per la seva militància i ideologia. Per això, considera "il·legals i il·legítims" tant el consell de guerra com les sentències emeses per diversos tribunals contra el president.

En realitat, es tracta del tercer gest de reparació al president. El 2009, amb el govern Zapatero, i després el 2018, es van fer dos actes de reparació de la dignitat de Companys, però van ser retòrics perquè no van arribar a reconèixer la nul·litat del judici, argumentant que calia una "previsió normativa i legal". Per al Govern van ser actuacions insuficients. Per això fa uns mesos, ERC va reclamar al Congrés "de manera immediata" una "declaració de reconeixement i reparació personal" de Companys i l'anul·lació de les sentències, que és el que s'ha anunciat aquest dimarts. La diferència amb els gestos previs és que s'ha aconseguit un certificat de nul·litat que, per petició de la conselleria de Justícia, Drets i Memòria, s'inscriurà pròximament als expedients judicials.

De fet, arran de la llei catalana de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, des del 2017 ja són nuls no només els consells de guerra sinó les actuacions i resolucions de tots els tribunals militars que van actuar a Catalunya durant el franquisme. I el document de nul·litat individual es pot demanar a la conselleria de Justícia. A més, en compliment de la llei de memòria democràtica espanyola del 2022, l'Estat també havia anul·lat les sentències i resolucions franquistes contra els represaliats, i fins i tot s'ha inclòs als expedients judicials. El que ha fet la Generalitat és sol·licitar a l'Estat una declaració expressa amb el nom del president. Des de la conselleria de Justícia assenyalen que es tracta "d'una reparació a la institució" pel fet que es declara que va ser assassinat pels seus càrrecs i la seva militància. Companys és l'únic president d'Europa executat pels feixistes.

Condemnat per ser president de Catalunya

Tanmateix, des de la Comissió de la Dignitat, en comptes de celebrar-ho, es mostren indignats: "Cada vegada que volen quedar bé, treuen la memòria de Companys com un espantall", lamenta el portaveu Josep Cruanyes, que assegura que la família del president no ha volgut saber res d'aquest anunci, després dels dos anteriors actes, que només van ser declaracions polítiques.

Per a Cruanyes, el que cal és "que l'Estat demani perdó a Catalunya i les institucions catalanes per l’assassinat del president Companys". D'altra banda, l'advocat també assenyala que el Parlament ja va anul·lar el 2017 les sentències franquistes i creu que, amb aquesta insistència per obtenir la nul·litat del judici per part de l'Estat, "el que està fent el Govern és un menyspreu al Parlament de Catalunya", assegura. "Si un judici es declara nul, no es pot anul·lar dos cops", diu Cruanyes, que assenyala el valor jurídic, no només simbòlic, d'aquell fet perquè "el Parlament assumeix la responsabilitat en funció de les competències judicials que tenia durant la República". Ja llavors es va emetre el certificat de nul·litat, assenyala.

En la carta que el ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha fet arribar a la Generalitat, declara "il·legítima i nul·la qualsevol condemna, sanció o resolució dictada contra Lluís Companys i Jover" per raons "polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra d’Espanya o la dictadura posterior". De fet, en el text s'assenyala que Companys va ser condemnat “per haver estat advocat dels sindicats únics i de la CNT, per haver organitzat la Unió de Rabassaires, per haver estat fundador d’Esquerra Republicana, per haver proclamat la República el 14 d’abril de 1931, i per càrrecs públics exercits durant la Segona República, concretament, per haver ocupat la presidència de la Generalitat”. Des de la Comissió de la Dignitat, Cruanyes creu que "si és l'estat espanyol el que el va condemnar a mort, el que ha de fer l'Estat és demanar perdó per la mort de Companys com a president de Catalunya"." Francesos i alemanys, països que van contribuir a la seva deportació, ja ho han fet".