Lluís Pasqual fa 70 anys i dona el seu arxiu personal al ministeri de Cultura

BarcelonaEl director teatral Lluís Pasqual ha donat el seu extens arxiu personal, format per les fotografies, notes, figurins i llibrets dels més de cent muntatges que ha dirigit, al ministeri de Cultura, en concret a l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), que ho custodiarà a través del seu Centre de Documentació Teatral (CDAEM). “Aquest material està més segur a les seves mans que a les meves", ha explicat Pasqual a Efe. “Forma part d’una nova etapa de la meva vida en la qual espero dedicar-me més a la pedagogia, per si algú pensa que pot aprendre de l'experiència aliena, en aquest cas la meva". 

Quan li han preguntat si ha considerat que a alguna institució catalana podria haver-li agradat custodiar-lo, ha assenyalat: "En la qüestió catalana prefereixo no entrar-hi, perquè per a mi és irrellevant i perquè gran part de la meva vida professional ha transcorregut fora de Catalunya, en diverses parts del món, entre d'altres, molt especialment a Madrid".

La directora de l'INAEM, Amaya de Miguel, ha destacat la rellevància d’aquesta donació, no només perquè pertany “a un indiscutible referent de l’escena”, sinó també per la “satisfacció i el privilegi” que suposa custodiar el llegat personal d’un professional "clau en la història d'aquest organisme", a l'haver exercit com a director del Centre Dramàtic Nacional entre el 1983 i el 1989. Pasqual també va fundar i dirigir el Teatre Lliure durant vuit anys (1991-1992 i 2011-2018), abans de la seva polèmica dimissió.

La donació de l’arxiu ha coincidit amb el 70è aniversari del director i engloba tota la seva trajectòria artística, des dels seus inicis en el teatre amateur a finals dels anys setanta fins als seus treballs més recents. Entre ells hi ha documents de les seves direccions més primerenques, com Roots, d’Arnold Wesker (1968), i Woyzeck (1969), totes dues fetes pel Tartana-Teatre Estudi, on Pasqual va participar quan encara era adolescent. Duploplia, per l’Institut del Teatre, del 1974, i Una altra Fedra, si us plau, de Salvador Espriu per a la Companyia Núria Espert, són altres títols dels quals encara es conserven programes, vídeos, premsa, quadern i anotacions. 

Així mateix, el director ha donat al Museu Nacional del Teatre —que també pertany a l’INAEM— una col·lecció amb 61 trofeus, premis i condecoracions amb els quals se l’ha reconegut al llarg de la seva carrera professional.