La lluita de les cigarreres per poder votar

BarcelonaLa guionista i crítica de còmics Alicia Palmer sempre ha viscut a prop de La Tabacalera, al barri madrileny d'Embajadores, on van arribar a treballar unes 3.000 obreres i un centenar d'obrers als anys vint i trenta. Palmer era molt conscient de la lluita d'aquestes dones, per la presència física de la fàbrica, que ara és un centre social, i perquè el seu avi va estar vinculat al tabac i va ser represaliat durant el franquisme per pertànyer a la UGT. La necessitat de fer visible l'anhel i tot l'esforç d'aquestes dones per aconseguir uns drets és un dels motius pels quals va voler escriure un còmic, amb la il·lustradora Montse Mazorriaga, del qual elles són les protagonistes: Una mujer, un voto (Garbuix Books).

L'altre motiu és l'impacte que li va produir llegir les paraules de l'advocada, política i escriptora Clara Campoamor a les conferències que va fer el 1922 sobre allò que perdien les dones quan es casaven, i la seva obra Mi pecado mortal: el voto femenino y yo (Madrid: Librería Beltrán, 1936). "A Embajadores tenim estàtues de tot tipus d'homes que no tenen res a veure amb el barri, però enlloc són visibles les cigarreres", diu Palmer.

El còmic explica la història de Mari Luz, una jove de províncies que arriba a Madrid per treballar a la Reial Fàbrica de Tabac i allà coneix altres dones que la introdueixen en la lluita pels drets de les dones i el sufragi femení. "Només hi havia un centenar d'homes i 3.000 dones, a la fàbrica, però quan s'espatllava una màquina eren ells els que les podien arreglar. Elles demanaven formació per poder fer-ho, però no se'ls donava", diu Palmer. Van aconseguir avenços com una escola (moltes havien d'emportar-se els fills a la feina), una quota per cobrir les baixes per maternitat, una biblioteca, una escola per a adults... "Totes aquestes coses es desconeixen, com també les malalties que van patir per culpa de la humitat i la nicotina que respiraven", assegura l'autora. Hi havia moltes dones solteres amb fills. "Moltes vegades vivien amb el pare de les criatures, però no es casaven per no perdre els seus drets", diu Palmer.

Montse Mazorriaga, que ha il·lustrat altres llibres d'història com 1939, la caída de Cataluña, amb guió de Paco Hernández, destaca que el còmic no només té un rerefons polític sinó que també mostra la lluita política i sindicalista. "El còmic i la novel·la gràfica són un mitjà excel·lent per arribar a amplis sectors de la població. I sobre el sufragi femení a Espanya hi ha un gran desconeixement. No va caure del cel, sinó que darrere hi va haver la lluita de moltes dones", conclou Mazorriaga.