La lluita estimulà la transgressió de l’art contemporani a Mallorca

PalmaLa defensa de la Dragonera va suposar un esclat artístic i un punt d’inflexió de l’art contemporani a Mallorca important. Diverses foren les manifestacions artístiques que despertà la lluita pel territori, sobretot es feren moltes accions. “Així és com les anomenàvem en aquell temps”, assenyala Biel Mesquida, que pertanyia al col·lectiu Taller Llunàtic. Altres grups molt actius i transgressors foren els pintors Termo Nucleares, el grup Criada i Jove Plàstica, entre d’altres.

L’auge venia d’enrere, ja que en els anys anteriors “ja ens havíem manifestat en contra dels premis Ciutat de Palma”, recorda l’artista Horacio Sapere. “A la gala de lliurament dels guardons repartírem bosses de vòmit entre els assistents mentre amb una casset reproduïem sons de pets, rots i arcades; érem molt reivindicatius”, hi afegeix l’artista, qui comenta: “També férem mobilitzacions contra la cimentera de Lloseta que matava els arbres dels voltants. Abans, per a la lluita contra la urbanització de la Dragonera, dissenyàrem i repartírem pamflets, férem manifestacions, ens movíem molt pel carrer donant fotocòpies de l’acció, organitzàvem conferències, performances, instal·lacions, etc.”.

Altres creadors vinculats a la Jove Plàstica varen realitzar obres i accions en defensa del territori, com un número de la publicació Neon de Suro, el mes d’abril de 1978, amb el títol ‘Neon i Sverige’, al qual ironitzaven sobre alguns dels tòpics de la societat mallorquina i de la sueca. En aquest exemplar col·lectiu participaren Josep Albertí, Miquel Barceló, Damià Ferrà-Ponç, Sara Gibert, Mariscal, Joan Palou, Andreu Terrades i Esteve Terrades.

“Era un estil lliure perquè cada artista feia la seva intervenció, la que podia mitjançant la seva disciplina artística”, recorda Sapere, que assenyala que “Pep Canyelles es vestia de criada representant el seu col·lectiu, que fou un dels més importants i suposà un grup molt fort d’oposició política als governants de torn. El meu paper, però, era més aviat situacionista: reunia gent, muntava performances i desapareixia”.

També record com ens reuníem al carrer de Sant Miquel per vendre parcel·les de la Dragonera, ens ajuntàvem diversos artistes per desenvolupar actes que no estaven permesos, fèiem una bona bulla”, emfatitza Sapere. Es varen fer accions artístiques a Palma, Inca i Manacor i s’organitzaren trobades puntuals. Mentrestant cada un dels artistes continuava treballant en els seus projectes personals. “Fou un gran moment també per a la poesia visual, s’emprava molt aquesta disciplina per manifestar allò que dúiem a dins”, hi afegeix l’artista.

El Fester Salvatge suposà la culminació plàstica “de molt alt nivell” en defensa de la Dragonera. Fou dia 5 d’agost de l’any 1977 quan un grup nombrós d’artistes i amics va dur a terme l’acció Fester Salvatge a la plaça de la Llonja de Palma i va exhibir obres fetes expressament per criticar els excessos urbanístics ja produïts i reivindicar més espais naturals. Plàsticament va tenir una rellevància molt notòria i d’avantguarda.

El Fester Salvatge va suposar una participació més aviat individual, a títol personal de cada artista implicat, fos músic, pintor, escultor o escriptor. Perquè “vàrem entendre molt bé el que representava el Fester Salvatge, vinculat amb la reivindicació de la Dragonera com a parc natural amb totes les seves repercussions polítiques i socials”, assenyalà en una entrevista el músic Toni Fernández, també implicat en l’acció. Fernández va fer servir músiques ètniques com a banda sonora de la instal·lació. A més, el músic va utilitzar un magnetòfon Revox d’aquella època, que va ressonar a la plaça davant la Llonja. En aquella època no es varen molestar a demanar permisos ni res de res. Arribaren els artistes a la plaça, cada un amb la seva acció i allà muntaren el Fester. Entre els creadors hi havia Maria Bravo, Pilar Lorenzo, Catina Cardell, Margalida Escalas, Antònia Morro, Marian McErlain, Toni Fernández, Jaume Pinya, Pep Canyellas, Viçent Torres, Jorge Pell, Horacio Sapere, Tomeu Cabot, Miquel Barceló, Andreu Terrades, Antoni Socias, Menéndez Rojas, Jorge Isaurralde, Xavier Gelpi, Ferrer Vicedo, Paez Cervi o Paco Garcia.

Maria del Mar Bonet també fou una de les que s’adheriren a la campanya. El cap de setmana després de la manifestació que havia recorregut els carrers de Palma amb caretes de dragó, Bonet va fer una actuació al certamen Cançó de les Illes. Durant aquell concert va dir que s’adheria totalment als ocupants i els va dedicar unes estrofes d’una cançó. A més, també va participar cantant a la plaça Major en la protesta del 12 d’abril de 1980.

Un altre dels autors rellevants en l’acció fou Baltasar Porcel. Durant el temps de la primera ocupació de l’illa i mentre centenars de persones es trobaven a la platja en permanent assemblea explicativa dels motius de l’ocupació, l’escriptor deixà una de les seves barquetes per organitzar petits desembarcaments a la Dragonera.

Altres artistes que, a banda de participar en les manifestacions artístiques, foren presents a l’ocupació de la Dragonera són Miquel Barceló, Margalida Escalas, Gerard Matas i Andreu Terrades.

L’expressió teatral també va tenir lloc a les manifestacions i com a forma de convocatòria. Els mateixos militants ecologistes representaven petites peces teatrals. Després de la gran manifestació del 3 de febrer de 1978, membres de Terra i Llibertat varen representar una obra teatral a la plaça Major de Palma just acabada la marxa. L’obra va ser titulada Els romanços dels antics i tractava sobre l’estranyesa que produeix a un mallorquí de l’any 2000 una cinta filmada rescatada de les runes de l’antiga Ciutat de Mallorca. La peça acabava amb la condemna a mort del moviment i amb un brindis entre l’empresa, simbolitzada per una rossa vestida de vermell en qualitat de Miss Pamesa, i el fiscal. Aquest i el jutge duien el culpable a la forca.

La cartelleria va ser un altre dels mitjans d’expressió artística. A més dels artistes esmentats, dibuixants com Max o Pere Joan varen aportar la seva creativitat a la causa. Pòsters i cartells serviren per convocar manifestacions, per difondre el missatge i també per recaptar fons. Es tracta d’obres d’art que avui dia es troben encara a la memòria col·lectiva.

L’experiència de l’ocupació de la Dragonera va ser intensa per al jove d’aleshores vint anys Miquel Barceló, que va decidir passar la major part de la seva estada en el punt més alt de l’illa, en el far abandonat de na Pòpia. Pel que fa a la creació artística, Barceló va fabricar unes capsetes a partir de pedretes, ossos o herbes que va recollir per la Dragonera. L’escriptor Biel Mesquida conclou que “la gran obra d’art va ser l’ocupació de la Dragonera en si mateixa, una acció d’accions que va representar la lluita real i simbòlica d’aquell temps i va marcar un abans i un després en l’art contemporani a Mallorca”.