Lluki Portas i Rafel Gallego seran els autors residents a l'Espai el Tub aquest 2022
PalmaLluki Portas, amb el projecte Dama Dicta-dura, i Rafel Gallego, amb Chocolate, són els dos dramaturgs seleccionats per a les residències del 2022 del Centre de Creació de Dramatúrgia Espai el Tub; que compten amb la col·laboració del teatre Principal de Palma. Cada un escriurà el seu text: entre els mesos d’abril i setembre ho farà Portas, i de maig a octubre serà el torn de Gallego.
El resultat s'estrenarà en format de lectura dramatitzada dins la programació del IX Torneig de Dramatúrgia-Festival de la Paraula, durant el darrer trimestre del 2022. Mentre duri la residència, els autors tindran el suport de la figura d’un tutor que els acompanyarà durant tot el procés de creació, a través de monitoratges digitals i presencials, segons expliquen des de Produccions de Ferro.
A més, durant la temporada, els residents participaran en les diverses activitats paral·leles que s’organitzaran al voltant del projecte i que coordinarà Catalina Florit.
- 'Dama Dicta-dura' La proposta de Lluki Portas parteix d’un personatge central, Carmen Polo, dona del dictador Francisco Franco: la dona que més va influenciar al gran feixista i que va morir tranquil·lament, sense ser jutjada, als 88 anys. A través d'aquesta figura, Portas s'endinsa en les temàtiques que segueixen vigents en aquest món estrany i de descol·locació i en que, segons sosté l’autora, les dretes i les esquerres estan desdibuixades. Fins i tot, hi ha moments que s’han canviat els papers. I mentre les dues forces es barallen, afirma Portas, “tot el món està sotmès a les estratègies propagandístiques i mediàtiques que xuclen discursos i imatges que desinformen la població”. Aquest projecte s'enllaça amb dos altres, que desenvolupen la dramaturga xilena Paulina Sepúlveda i la portuguesa Julieta Aurora Santos, en el seu cas, sobre les dones del dictador Augusto Pinochet i Antonio de Oliveira.
- 'Chocolate' Per encara el seu text, Rafel Gallego parteix del llibre 'Ahir enterràrem un nin a Ciutat. Vida i mort de Chocolate (1965-1978)' de Tomeu Canyelles. José Esteves de la Concepción, 'Chocolate', tenia només tretze anys quan el van trobar mort, l’any 1978, a la zona que ara ocupa el Parc de la Mar de Palma. La versió oficial és que el nin va ser víctima d’una sobredosi, però ningú es va ocupar mai de verificar aquesta teoria. Pertanyia a una família humil i immigrant de gitanos portuguesos; però no era un nin del carrer que complís amb els arquetips. En el breu període que va viure a Palma, i en bona part gràcies a la seva veu prodigiosa, es va convertir en una mena de jugueta per alguns dels músics bohemis que transitaven la nit dels 70; en activista incidental i ocupant de sa Dragonera quan els hippies i ecologistes decidiren salvar l’illot de les urpes de l’urbanisme salvatge; en estrella sorprenent del concert Selva Rock, en habitual dels locals on es concitava part de la cultura o la contracultura d’una societat que canviava a tota marxa, o protagonista ocasional de les nits de Deià de la mà de Kevin Ayers i Daevid Allen, dos mites de la psicodèlia. Segons afirma Gallego, tot i ser una mena de creuament entre un Tom Sawyer urbà, Oliver Twist i el Zelig de Woody Allen, local i a petita escala, “Chocolate és un gran desconegut per a la immensa majoria que, a més, se’ns apareix ara com un fantasma que representa la innocència d’uns ideals que es van diluir amb el temps; una metàfora de la mort de les utopies que havien de destruir aquell món i crear-ne un de nou, més bell; d’una oportunitat perduda, plasmada en una sèrie de personatges – del món de la música, la política o l’ecologisme – que es deixaren fagocitar pel sistema”.
![Firma del conveni entre l'alcalde de Maó i el president de la Fundació Teatre Principal de Maó, Héctor Pons i el president de la Fundació SGAE, Juan José Solana.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
