Llums i ombres del primer any de polítiques culturals del Partit Popular

PalmaEra a mitjan juliol de 2023 quan els consellers de l’actual Govern prenien possessió del càrrec, entre ells Jaume Bauzà, conseller de Turisme, Cultura i Esports. Pocs dies abans s’havia oficialitzat l’arribada de Llorenç Galmés al Consell de Mallorca, amb Antònia Roca de vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, i feia només unes setmanes que el batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, havia presentat el seu equip, amb Javier Bonet de regidor de Cultura, entre d’altres responsabilitats, com és també Turisme. Tots ells assumiren els càrrecs amb una sèrie de projectes prioritaris a desenvolupar en matèria de polítiques culturals. 365 dies després n’hi ha que han avançat, d’altres que s’han reconduït i més d’un que continua en el mateix estat.

En aquests primers 12 mesos des de l’arribada del Partit Popular a les principals institucions han estat nombrosos els canvis que ha viscut el sector cultural. Hi ha hagut canvis a la direcció de les tres principals institucions que conformen l’àrea de cultura del Govern i s’han incorporat Llorenç Perelló a l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB); Cristina Martínez, a l’Orquestra Simfònica (OSIB) i Diana de la Cuadra a l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB). També han canviat els directors d’Es Baluard, actualment dirigit per David Barro, i de la Fundació Miró Mallorca, actualment amb Antònia Maria Perelló al capdavant. Amb un concurs públic qüestionat també arribà un nou director, Miquel Martorell, al centre escènic de referència de les Illes, el teatre Principal de Palma.

Tots aquests canvis s’han traduït en algunes mesures molt ben rebudes pel sector, com una agilitació de les convocatòries de subvencions per part de l’IEB o la millora en la gestió de les arts plàstiques, amb una programació habitual i dinàmica a espais com el Casal Solleric o Can Balaguer, per part de l’Ajuntament de Palma, amb Fernando Gómez de la Cuesta com a coordinador general de Cultura i Arts Visuals. Però també hi ha hagut decisions que han generat controvèrsia, com la introducció de canvis significatius a la Fira del Llibre en Català de Menorca –entre ells que deixàs de ser estrictament en català– que finalment no es van dur a terme o la retirada del còmic sobre el col·lectiu de les Kellys de la web del Consell de Mallorca. Més enllà d’això, aquesta és la situació d’alguns dels projectes definits com a prioritaris fa tot just un any.

Observatori de la Cultura

Aquest primer any no ha bastat per posar fil a l’agulla a un dels projectes que l’anterior equip de Govern havia deixat més encaminats: l’Observatori de la Cultura, una eina que el mateix Pedro Vidal, actual secretari autonòmic de Cultura i Esports, considera “indispensable”. Així i tot, el projecte continua en fase de valoració. “Encara no tenim clar si es durà a terme a través d’una licitació o si farem servir qualque fórmula de col·laboració que tenim sobre la taula”, assegura Vidal. “El que sí que podem dir és que per al 2025 serà una prioritat que es veurà reflectida als pressupostos”, afegeix. Sobre el projecte en concret, però, no tindran més detalls fins que no s’hagi definit la via per dur-lo a terme.

El Centre de Creació de Llucalcari

Pel que fa al Centre de Creació de Llucalcari, la previsió és que les obres acabin a final d’any, cosa que implicaria una possible obertura de portes durant 2025, si bé encara no s’ha definit el projecte que acollirà. “La intenció és comptar amb el suport de l’Institut Ramon Llull”, explica Pedro Vidal, “amb moltíssima experiència en la gestió d’aquest tipus d’espais de residència, per dissenyar el model de centre que hi volem dur a terme. És un espai amb molt de potencial”. Per altra banda, serà previsiblement per setembre quan es tornin a treure a licitació les obres de la Caixa de Música, un projecte que Vidal reconeix que “va per llarg”.

Institut Cultural de Mallorca

També sembla anar-hi l’Institut Cultural de Mallorca. Per setembre de 2023 la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Antònia Roca, assegurava en una entrevista a l’ARA Balears que n’estaven estudiant la figura jurídica. Doncs bé, gairebé un any després la situació continua igual. “S’hi està treballant des de l’àmbit jurídic i esperam poder donar més informació en uns mesos”, assegura Roca. Tanmateix, els pressuposts de 2024 del Consell Insular incloïen més de tres milions i mig d’euros destinats a aquesta entitat. “S’ha fet una reorganització del departament i de les convocatòries, que s’han unificat en un sol programa amb aquest nom, d’Institut Cultural de Mallorca”, afegeix.

La situació dels museus

Tampoc hi ha hagut canvis importants amb relació a la situació dels museus que gestiona el Consell de Mallorca: si bé a finals d’estiu de l’any passat semblava urgent convocar la Comissió de Museus, que feia més d’un any que no es reunia i que és l’òrgan que ha de revisar totes les sol·licituds pendents d’aquests centres, ha passat un altre any sense que s’hagi fet cap reunió. En principi serà el pròxim setembre, assegura Antònia Roca, quan es pugui dur a terme.

Premis literaris en castellà

Molt polèmica va ser una de les primeres mesures del nou equip de Cultura de l’Ajuntament de Palma: incorporar els premis de novel·la i poesia en castellà a la convocatòria dels Ciutat de Palma, tot i les queixes d’entitats com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i el Pen Català. També els premis Mallorca, convocats pel Consell Insular, han incorporat enguany les categories d’assaig i poesia en castellà, i la intenció és incorporar-ne noves categories –com novel·la o literatura infantil, que actualment es convoquen només en català– en futures edicions.

L’opinió dels professionals

“La direcció del Palma Dansa no es pot triar a dit”

Maya Triay, Associació de Professionals de la Dansa de les Illes Balears (APDIB)

Des de l’Associació de Professionals de la Dansa de les Illes Balears celebren que s’hagi incorporat la figura de direcció artística al Palma Dansa, festival organitzat per l’Ajuntament de Palma, però manifesten el seu descontentament amb com s’ha fet. “Inicialment ho volia fer el mateix Rafel Brunet [director general de Música i Arts Escèniques de Cort]”, assegura Maya Triay, membre de l’associació, “però finalment va fer la tria a dit. I tot i que Mar Aguiló és una gran professional, no tenia un projecte concret per al festival. S’hauria de fer una convocatòria pública, amb unes bones condicions i amb intenció de continuïtat”, reivindica.

“La voluntat no basta, s’han d’augmentar els pressuposts” 

Guillem Miró, Associació de Cineastes de les Illes Balears (ACIB)

“Hi ha hagut un canvi important des del moment en què la nova directora de l’Institut d’Indústries Culturals, Diana de la Cuadra, ha obert un diàleg amb les associacions”, exposa Guillem Miró, president de l’Associació de Cineastes de les Illes Balears. “Ara bé, hi ha un problema estructural, la infradotació de l’audiovisual a les Balears, i això no ha canviat”. Segons Miró, el pressupost actual de l’ICIB hauria de ser, almenys, sis vegades superior. “Per molta voluntat que hi hagi, sense un canvi a escala econòmica difícilment es podrà fer res. Fer una pel·lícula a les Balears és, avui dia, un acte patriòtic”, sentencia. 

“Incorporar el castellà als premis literaris és un despropòsit”

Pere Gomila, Associació Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

Pere Gomila, delegat a les Balears de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, assegura que la incorporació del castellà als premis Ciutat de Palma i als premis Mallorca és “un despropòsit”. “No només perquè uns premis atorgats per institucions públiques haurien de promoure la llengua pròpia”, assegura, “sinó perquè suposa un greuge comparatiu amb vista a la professionalització dels escriptors en llengua catalana”. Per altra banda, Gomila assenyala que “tot allò que no afavoreix la llengua repercuteix també en la cultura, com eliminar el requisit del català a la sanitat. Els retrocessos en matèria lingüística són inadmissibles”. 

“S’han recuperat molts espais expositius en molt poc temps” 

Fran Reus, Art Palma Contemporani

Fonts de la principal associació de galeristes de les Balears asseguren que “amb l’arribada del Partit Popular ens hem trobat amb un suport cada vegada més gran”, explica Fran Reus, president d’Art Palma Contemporani, “tant des de l’Ajuntament de Palma com al Consell i el Govern, per poder fer créixer els nostres esdeveniments”. De fet, en aquest any, les tres institucions s’han afegit als diferents actes organitzats des de l’associació, com l’Art Palma Brunch o la Nit de l’Art. Reus també destaca que “molts espais expositius que duien molt de temps tancats o sense activitat s’han recuperat en molt poc temps, com el Casal Solleric o la Misericòrdia”. 

“Animam l’Ajuntament de Palma a arriscar-se” 

Toni Villalonga, Associació d’Actors i Actrius de les Illes Balears

Els membres de l’Associació d’Actors i Actrius de les Illes Balears continuen a l’espera que es materialitzin algunes de les propostes anunciades, per poder-les valorar. “Ens sorprèn que s’hagi presentat la primera part de la temporada del teatre Principal de Palma, però que no s’hagi dit res de les coproduccions”, argumenta Toni Villalonga, president de l’entitat. També afirmen no haver quedat satisfets amb el càsting que es va dur a terme per a l’obra Ca ses monges de l’Ajuntament de Palma. “Esperam que les pròximes convocatòries siguin més transparents, i també els animam a arriscar-se i a fer obres més innovadores”, afegeix.

“Hem notat el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics” 

Sebastià Cabot, Clúster del Còmic de Mallorca

Des del Clúster del Còmic valoren molt positivament les modificacions a la convocatòria de subvencions per a fires i festivals de l’Institut d’Estudis Baleàrics, que ara permeten avançar un 50% de la dotació una vegada que s’ha concedit, i reconeixen haver notat el suport de l’entitat també en altres qüestions. “Ara bé”, puntualitza Sebastià Cabot, membre del Clúster, “enguany també ens han retirat la subvenció nominativa que ens concedia l’Ajuntament de Palma, cosa que ens farà replantejar el Còmic Nostrum, si bé també hem de dir que ens han donat facilitats per poder dur una exposició molt potent al Casal Solleric”.