Localitzen dos fragments del Meteorit de Barcelona, que va caure el 25 de desembre de 1704

BarcelonaEl 25 de desembre de 1704, a les cinc de la tarda, no hi havia ni un núvol al cel. De sobte, va refulgir una enorme bola de foc, van aparèixer núvols de fum i es va sentir un so estrident. Primer, segons els testimonis, va ser com el so del foc d’artilleria i després com l’espetec dels mosquetons. Alguns ho van interpretar com un missatge del cel: era el dia de Nadal i Europa estava immersa en la Guerra de Successió. Malgrat que austriacistes i borbònics ho van intentar utilitzar políticament, en realitat era un meteorit que es va batejar, molts anys més tard, amb el nom de Meteorit de Barcelona i del qual fins avui es creia que no se n’havia preservat cap fragment. En el moment que va caure, però, ningú va dubtar que era un missatge diví, perquè fins a finals del segle XVIII no es va arribar a la conclusió que les "boles de foc" venien de l'espai.

El meteorit es va observar des de Marsella fins a Barcelona i va caure a l’actual municipi de Terrassa. Va deixar un rastre de “pedres” de color negre en diferents punts del municipi vallesà que es creien perdudes i que ara, tres segles després, han estat localitzades entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. "Enlloc es va documentar si s'havien conservat o recollit fragments; fa anys havíem buscat les restes del meteorit, fins i tot havíem fet recerca a les esglésies de Terrassa, i ara finalment, per casualitat, s'han trobat", explica Jordi Llorca, catedràtic de la UPC i coordinador de l'estudi.

Localitzats en un pot de vidre

La troballa ha estat publicada a la revista Meteoritics and Planet Science. Es tracta de dos fragments de meteorit que han estat analitzats i a través dels quals s’ha fet una descripció petrogràfica i geoquímica del meteorit. Segons els estudis que s’han fet, els fragments estan formats per silicats i petites partícules metàl·liques que corresponen a una condrita ordinària. Per tant, l’asteroide primitiu hauria arribat a la Terra procedent d’algun lloc entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que se sap que han caigut o s’han trobat a Catalunya: els caiguts a Nulles (Alt Camp) el 1851 i a Canyelles (Garraf) el 1861, i els trobats a Girona el 1899 i al Garraf el 1905. L’estudi conclou que cap d’aquests fragments pot ser confós amb el meteorit del 1704. Els dos fragments del Meteorit de Barcelona, que pesen 50 i 34 grams, respectivament, s’han trobat en un pot de vidre mentre es documentava la col·lecció de curiositats de la família Salvador. Al pot també hi havia un sobre que contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada, en la qual encara es podia llegir "Pe[d]ra [que ca]ygué d’un […] […] u es […]en […]y 1704".

"Quan vam veure el flascó no en vam dubtar ni un moment. A més a més, està molt ben conservat perquè el devien recollir poc després que caigués", diu Llorca. Quan el tros de meteorit impacta al terra i s'apaga queda l'escorça de fusió, que és de color negre. Si ningú l'hagués recollit s'hauria acabat deteriorant, el contacte amb el sol, l'aigua i la terra hauria provocat que es descompongués". El meteorit conservarà el nom de Meteorit de Barcelona, que és com el van descriure la primera vegada que va ser catalogat pel Museu d'Història Natural de Londres, a finals del segle XIX. "Ens han dit que és impossible canviar-ne el nom", assegura Llorca.

La caiguda d'un meteorit i la seva documentació era força excepcional. Abans del Meteorit de Barcelona se n'havien documentat a Nagata (el Japó), el 861; a Ensisheim (França), el 1492; a Jalandhar (Índia), el 1621; a Minamino (Japó), el 1632; a Vago (Itàlia), el 1668; i a Sasagase (Japó), el 1704. La peça que té 4.600 milions d'anys s'exhibirà a l'Institut Botànic, a Montjuïc.

Els Salvador, una llarga nissaga d'apotecaris barcelonins

La família Salvador va ser una llarga nissaga d’apotecaris i botànics barcelonins que van formar el seu gabinet científic, on s'han localitzat les restes del meteorit, entre els segles XVI i XIX. Van crear un dels primers jardins botànics de caràcter científic a Sant Joan Despí i van mantenir correspondència i intercanvis de llibres i objectes amb naturalistes d'arreu del món. El gabinet el tenien a la rebotiga de la seva antiga farmàcia a la cantonada dels carrers Ample i Fusteria. Estava format per una biblioteca, un herbari (actualment el més antic d’Espanya), documents manuscrits, col·leccions de mol·luscs, fòssils, drogues i diverses vegetals i animals dissecats.

Al segle XIX el gabinet va ser traslladat a una masia del Penedès, on va estar ocult fins que el botànic, farmacèutic i químic Pius Font i Quer va aconseguir trobar-lo el 1923. Des de finals de la dècada dels anys 30 del segle passat forma part de l'Institut Botànic de Barcelona.

Font i Quer va fer una tasca ingent de divulgació i de recerca. Durant la Segona República va contractar professorat estranger, i ambicionava elaborar una gran obra que reunís tots els coneixements sobre la flora de la part occidental de la regió mediterrània i de les terres veïnes, dels Alps i d’Algèria, Portugal, el Marroc i les illes Canàries. Amb la victòria de Franco va ser condemnat i apartat de tots els seus càrrecs.

L’estudi s’ha dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).