Localitzen part de la muralla de Barcelona del segle XIV i el Portal de Trentaclaus

BarcelonaPocs metres quadrats, en aquest cas un portal i un tram de la muralla que es va construir a principis del segle XIV, poden amagar bona part de la història. El Servei d'Arqueologia de Barcelona, durant les obres de reforma de la Rambla, ha localitzat restes de la muralla medieval que protegia la ciutat i treballa per excavar tot el perímetre del Portal de Trentaclaus o dels Ollers, situat a l'actual carrer dels Escudellers, que creua la plaça del Teatre.

Tota la muralla medieval està documentada en plànols, però el que sí que serà nou és que, per primera vegada, es podrà excavar en tota la seva extensió un portal d'entrada a la ciutat de l'època medieval. "Es diu, però no en tenim proves documentades, que es deia Trentaclaus perquè tenia trenta claus, era la porta d'accés al barri dels ollers; a l'època medieval al carrer Escudellers es concentraven tots els tallers de terrissaires", explica Irene Cruz, directora de l'excavació.

La muralla es va començar a construir en un moment de molta tensió. Pere el Gran (1240-1285), per fer valer els seus drets sobre Sicília, va desafiar el Papa i el rei francès. En aquest context, en previsió d'un atac francès va ordenar la protecció urgent de Barcelona amb murs de tàpia i torres de fusta, excepte per la part de mar. "Era una construcció temporal. Va ser el Consell de Cent qui, acabat el conflicte, va fortificar degudament la ciutat: va ser una obra municipal", detalla Cruz.

La nova muralla va incloure portals ja existents com els de la Boqueria, Portaferrissa o Jonqueres, i va afegir-ne de nous, com el Portal Nou el 1295. A principis del segle XIV, la Rambla formava part d'aquest perímetre emmurallat. Posteriorment, la muralla va experimentar unes quantes reformes. El 1357, el Consell de Cent va decidir millorar-les arran de l'enfrontament entre Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel de Castella, que va tenir lloc entre 1356 i 1369. Fins i tot es van adquirir tres pedreres a la muntanya de Montjuïc i es va reforçar el perímetre de l'actual Ciutat Vella.

"Podrem també documentar com es va començar a desmuntar el 1860, quan es va decidir que les muralles s'havien d'enderrocar per millorar la qualitat de vida dels habitants de Barcelona", explica Cruz. Al lloc s'han trobat, per exemple, maravedís (un tipus de moneda) d'Isabel II de mitjans del segle XIX. Les excavacions encara estan en marxa i s'allargaran durant un any. Després tot es taparà i no es museïtzarà. Per tant, qui ho vulgui veure hi haurà d'anar mentre durin les obres.