Lleopard d'Or per a 'Toxic', una visió del cos de les adolescents com a camp de batalla
El palmarès del Festival de Locarno també reconeix amb una menció especial 'Salve Maria', de la barcelonina Mar Coll
Enviada especial a LocarnoJa s'havia posicionat com una de les propostes més estimulants de la 77a edició del Festival de Locarno i, finalment, Toxic, l'opera prima de la lituana Saule Bliuvaite, ha guanyat el Lleopard d'Or per la seva "sorprenent visió del cos adolescent femení com a camp de batalla". La cineasta incideix en els comportaments tòxics que adopten dues amigues per assolir el pes exigit en una escola de models, en una pel·lícula sobre la pressió dels cànons de bellesa i l'explotació del propi cos com a únic horitzó de futur de les adolescents que esdevé, a més, un sensible retrat de la realitat marginal postsoviètica. Toxic s'ha endut també el premi a la millor opera prima, al qual concursen els llargmetratges de cineastes debutants programats a totes les seccions del certamen, que al festival suís no són pocs. La pel·lícula lituana apunta a convertir-se en un dels èxits del cinema d'autor de la temporada.
El premi especial del jurat que presidia l'austríaca Jessica Hausner ha recaigut en Mond, tercer llargmetratge de la directora austríaca d'origen kurd Kurdwin Ayub, en què segueix les tribulacions d'una jove professional de les arts marcials de Viena que accepta una feina a Jordània per entrenar les filles d'una poderosa família. Un cop allà s'adona que les noies viuen presoneres en una gàbia d'or. Ayub ha convertit les contradiccions i el xoc d'identitats entre Orient i Occident en una constant del seu cinema. A la seva pel·lícula anterior, la molt reivindicable Sonne (2022), se centrava en un grup d'amigues austríaques, una d'origen kurd, que es replantegen qüestions lligades a la identitat quan es fa viral un vídeo en què s'han gravat cantant amb hijab Losing my religion, del grup R.E.M. Mond resulta més òbvia i prosaica en el seu plantejament que Sonne, però acaba oferint una oportuna reflexió sobre els límits que se't presenten com a individu a l'hora d'intervenir davant d'una situació de clara injustícia.
Laurynas Bareiša, millor direcció
Lituània ha estat la gran guanyadora de la 77a edició de Locarno, perquè l'altre títol d'aquesta nacionalitat a concurs, Drowning dry, s'ha endut dos premis més del palmarès, el de la millor direcció per a Laurynas Bareiša i un dels dos de millor interpretació per als quatre protagonistes, Gelminė Glemžaitė, Agnė Kaktaitė, Giedrius Kiela i Paulius Markevičius. En el seu segon llargmetratge, Bareiša proposa l'estructura narrativa més agosarada que hem vist a la secció oficial. Drowning dry es desplega en principi com un drama al voltant de dues parelles que passen el cap de setmana plegades amb els seus fills en una cabana vora un llac, fins que un accident trastoca les seves vides. El cineasta apunta l'inici de la tragèdia, però no la mostra, per saltar a un temps després quan l'escenari vital dels personatges ha canviat totalment. Tot i que podríem qüestionar fins a quin punt funciona aquest joc d'elisions i girs sorpresa de guió, Bareiša ofereix una mirada diferent del món de la parella i a fins a quin punt els rols de gènere afecten les seves dinàmiques de forma més profunda que segons quines tragèdies.
L'altre premi a la millor interpretació s'ha entregat a Kim Minhee, l'estrella del cinema coreà coprotagonista de La donzella (2016), de Park Chan-wook, que després d'aquest film només ha treballat en pel·lícules del director Hong Sangsoo, que també és la seva parella. En el seu nou film plegats, By the stream, Kim encarna una professora universitària i artista tèxtil en una pel·lícula que apunta qüestions lligades al vincle entre cancel·lació i art. Potser inspirant-se en l'escàndol que va esclatar a Corea del Sud quan es va fer pública la relació entre Hong, aleshores casat, i Kim, que va afectar la carrera de l'actriu fins al punt de perdre contractes laborals.
La mirada poc convencional a l'experiència de la maternitat de Salve Maria, de la barcelonina Mar Coll, s'ha fet lloc en aquest breu palmarès amb una menció especial, el mateix reconeixement que ha rebut la monumental Youth (Hard times), del xinès Wang Bing. La pel·lícula catalana també s'ha endut el tercer premi que concedeix el Jurat Jove.
Premis a projectes catalans
En el seu vessant centrat en la indústria, el Festival de Locarno compta amb una secció, First Look, que cada any posa el focus en projectes d'una cinematografia en concret que són valorats i guardonats amb diferents ajudes per un jurat internacional. Aquest any, First Look s'ha centrat en produccions de l'estat espanyol, amb una tria de sis projectes, quatre dels quals eren catalans. D'aquests, tres han estat reconeguts amb diferents premis econòmics destinats a poder enllestir algun aspecte de la producció: són els documentals Mares, d'Ariadna Seuba, i Dream of another summer, d'Irene Bartolomé, i la ficció Río abajo, un tigre, de Víctor Diago.