La 'Mona Lisa' no té qui la miri en un Louvre confinat

ParísDins la seva urna a prova de bales, aquestes setmanes el somriure de la Mona Lisa es troba amb unes vistes insòlites: el buit. Durant l’últim confinament provocat pel coronavirus, la galeria del Museu del Louvre on hordes de visitants se la mengen amb la mirada un dia rere l'altre ha quedat buida, deserta. Tombant la cantonada, la Victòria de Samotràcia surava tranquil·lament sobre una escala de marbre, majestuosa en absència de pals de selfies i grups de turistes. 

Però, malgrat aquesta rara i monumental quietud, la vida ha entrat en les grans sales del Louvre. A la Sala de Bronze, la que té un sostre pintat per Cy Twombly, sonava hip-hop a prop d’uns obrers que serraven trossos de fusta per a un nou terra de parquet. El museu més visitat del món –el 2019 va rebre prop de deu milions de persones– s’enfronta al tancament més llarg des de la Segona Guerra Mundial. Però per als operaris del museu és una oportunitat d’or per fer una gran reforma per quan tornin els visitants.

Els museus, només oberts virtualment

“En alguns projectes el tancament ens ha permès fer en cinc dies el que abans hauria trigat cinc setmanes”, diu Sébastien Allard, conservador general i director del departament de pintura del Louvre. Els amants del museu s’han hagut de conformar amb veure obres mestres durant la pandèmia mitjançant visites virtuals i les etiquetes #LouvreChezVous i @MuseeLouvre, a més de l’exitosa sèrie de Netflix Lupin. 

Mentre els funcionaris del Louvre esperen que el govern francès torni a obrir les institucions culturals, un petit exèrcit d’uns 250 artesans treballa des que va entrar en vigor el tancament del 30 d’octubre. En lloc d’esperar als dimarts, l’únic dia que el Louvre solia tancar, ara conservadors, restauradors i d'altres avancen cinc dies a la setmana per acabar reformes importants que havien començat abans de la pandèmia que esperen acabar a mitjans de febrer. Esperen poder tornar a obrir aleshores, però tot dependrà del curs del virus. 

Algunes de les tasques són relativament senzilles, com treure la pols als marcs de prop de 4.500 pintures, i algunes d'altres són titàniques, com les reformes al hall de les antiguitats egípcies i a l’ala Sully. S’estan penjant gairebé 40.000 cartel·les informatives en anglès i francès a la vora de cada obra. Fins i tot abans de la pandèmia al Louvre gestionaven detingudament les multituds, perquè el turisme de masses havia significat que moltes sales estiguessin ocupades per grups turístics. Tot i que les restriccions de viatjar han reduït el nombre de visitants, quan tornin a obrir només hi podran entrar els visitants amb reserva per complir els protocols sanitaris. 

Al mateix temps, els protocols de distanciament físic restringeixen el nombre de treballadors que pot haver-hi en espais tancats, cosa que a vegades frena els avenços. Els artesans que apliquen pa d’or a les habitacions de Lluís XIV, per exemple, han de treure’s les mascareta per bufar sobre el metall. Com que han de mantenir-se allunyats, hi poden treballar menys i la feina s’allarga.

La pandèmia també ha causat estralls en la planificació d’exposicions temporals. El Louvre deixa al voltant de 400 obres l’any a altres museus i rep nombrosos préstecs. “És realment complicat, perquè tots els museus del món estan canviant la seva planificació”, diu Allard. Sobre un petit carro de metall pròxim hi ha l’autoretrat d’un jove Rembrandt. El van prestar a l’Ashmolean Museum d’Oxford, però l'obra hi va estar aturada durant tres mesos a causa del confinament i havia tornat a casa feia pocs dies. El conservador de pintura flamenca i dels Països Baixos del museu, Blaise Ducos, va haver de seguir en vídeo com el despenjaven, en lloc de ser allà. Molt a prop, uns operaris estan enfilats en una bastida per despenjar l’enorme pintura de Van Dyck Venus demana a Vulcà armes per a Enees per a una exposició a Madrid si ho permeten les restriccions per la pandèmia. “El covid ha sigut una causa de força major –explica Allard–. De moment tenim tants interrogants... És difícil saber quina serà la situació d’aquí dos, tres o quatre mesos. Però, malgrat el covid, continuem treballant com sempre. Hem d’estar preparats per donar la benvinguda al públic”.