Love of Lesbian, una ressaca perpètua però dolça

BarcelonaUn centenar de mans s’aixequen, mouen els canells amb energia: fan que no amb el dit índex mentre els crits recorren la sala, agitada com un rusc prop del fum. El assistents responen amb força davant l’esquer de Santi Balmes: “Dediquem aquest bolo als nous... És el vostre primer concert?”. El públic, heterogeni però sobretot repetidor, deixa clar que no –ara amb la veu–. Potser aquesta és una de les claus per entendre l’atreviment d''El Poeta Halley' (Warner, 2016): Love of Lesbian saben que tenen una comunitat que els deixa arriscar; que els tolera, fins i tot, un cinquè treball més expandit –cinc minuts de mitjana la cançó– i que no parli exclusivament de les relacions personals. I que els permet, sobretot, congelar part de la festivitat en el directe. El quintet afronta tres dates amb totes les entrades venudes a Razzmatazz.

Love of Lesbian ha apostat en aquesta nova etapa per un espectacle més dissenyat, amb projeccions de fons –clips i nous audiovisuals per acompanyar el directe– i un so més cru i contingut, amb protagonisme dels 'riffs' de guitarra de Julián Saldarriaga. A més d’unes segones veus més treballades. Una línia més propera a la seva anterior gira per teatres –'Miralls i miratges', de format acústic–, que dijous va esquitxar temes com 'Segundo asalto', amb veu i guitarra.

Vint anys de carrera

El concert va demostrar que els Love of Lesbian de 20 anys de carrera mantenen molt més les formes: només Balmes va acabar despullat, sense samarreta. I no portaven confeti –el portava el públic–. En definitiva, menys impactes però més efectius, tot amb l’objectiu de presentar una sessió més unitària. I sobretot, amb menys artificis de música per a estadis: Santi Balmes només va abaixar el to de veu per fer partícip el públic en una ocasió.

Però, encara que Balmes no convidés... Des de bon principi el karaoke va ser majoritari. Poc importa que no faci ni dos mesos del llançament del nou disc. Tothom va cantar i coreografiar –en solitari o en parella– cadascun dels temes. Des de noves incorporacions com 'Bajo el volcán' fins a mítiques com 'Incendios de nieve'. I més a partir de les dues hores de concert amb Santos i Fluren de Blind Records sobre l’escenari, acompanyats pel productor Ricky Falkner i Dani Ferrer (teclats). El frenesí no va tenir aturador després de 'Club de fans de John Boy' o 'Si tú me dices Ben, yo digo Affleck', que van sonar amb la maquinària a ple rendiment.

Un petit memorial cap a Prince i Bowie va protagonitzar l’ovació a la meitat del directe, com ja va passar a Madrid, on els barcelonins van arrasar tres dies a La Riviera. Santi Balmes tampoc va obviar la crisi del Mediterrani, que va criticar durament per després sol·licitar al públic –refermant la proposta escapista– que “oblidés els problemes durant el xou”.

'El Poeta Halley' és un assaig sobre el fet creatiu i els fantasmes de l’èxit, la borratxera sense fi en la qual semblaven embarcats Love of Lesbian. El cinquè àlbum de la banda explota precisament aquesta ressaca creativa. Una ressaca que, sustentada per un públic fidel, és menys ressaca. Hi ha qui diria que és, de fet, dolça. I que la mantindran de gust dos dies més.