Love of Lesbian en el frec a frec del Palau Sant Jordi

BarcelonaEl primer crit va ser moderat: “Negatiu! Ja ho tenim”. Tampoc cal demanar gaire èpica a quarts de nou del matí d’un dissabte davant de la Sala Razzmatazz de Barcelona. Tothom mirava el mòbil esperant el resultat negatiu del test d’antígens que permetria accedir al concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi, un recinte sense activitat musical des de l’actuació d’Izal del 29 de febrer del 2020. El segon crit, aquest ja col·lectiu i catàrtic, va arribar a dos quarts de vuit de la tarda, quan el grup de Sant Vicenç dels Horts va sortir a l’escenari. Mitja hora de retard que el públic va entomar amb esportivitat mentre per megafonia sonaven els Beatles. “Benvinguts a un dels concerts més emocionants de la nostra vida –va dir el cantant Santi Balmes–. Estic molt emocionat. Feia un any i mig que no trepitjàvem un escenari com a banda. Avui tot el món ens està mirant, de debò”. I conscient de la gran responsabilitat adquirida, va afegir: “Que us ho passeu el millor possible, però no us traieu les mascaretes, s'il-vous-plaît”.

El crit venia de les 5.000 persones emmascarades amb les FFP2 facilitades per l’organització. 5.000 persones dretes, sense haver de mantenir cap distància profilàctica, com sí que va passar al desembre al WiZink Center de Madrid en els concerts de Raphael, on el públic estava assegut. 5.000 persones distribuïdes en tres bombolles separades per tanques a la pista del Sant Jordi, cadascuna amb capacitat per a 1.800 i, al pis superior, amb zona de bar i lavabos pròpia; és a dir, a la pista ni un got ni un entrepà.

Allà on se solia cridar

Un munt de gent abrigada perquè el sistema de ventilació del recinte no era cap broma. Un munt de gent observada per promotors de concerts, organitzadors de festivals i periodistes d’arreu d’Europa. Un munt de gent allà on solien cridar, un lloc que ahir va esdevenir un oasi on es podien recuperar algunes sensacions prepandèmiques, però rigorosament vigilades, o si més no supervisades per l’estudi observacional de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses dirigit pels doctors Boris Rebollo i Josep M. Llibre. Un munt de gent junta en temps de restriccions i tocs de queda que voluntàriament va decidir pagar entre 23 i 27 euros per veure Love of Lesbian i alhora participar en un experiment tan controlat com pot ser-ho qualsevol cosa en un món pandèmic encara poc vacunat: control de temperatura, gel hidroalcohòlic, mascareta i sentit comú per gestionar els desitjos. El subdirector de Protecció Civil, Sergi Delgado, admetia aquest dissabte les “grans contradiccions” que suposava fer el concert quan la normativa no permet trobades a casa entre familiars o amics per Setmana Santa. També és cert que el concert comptava amb el vistiplau de les conselleries de Salut, Interior i Cultura.

El crit de benvinguda a Love of Lesbian va ser contestat amb Nadie por las calles, una cançó del disc La noche eterna. Los días no vividos (2012). Si el grup volia fer una al·legoria del confinament, no podia haver triat un títol més eloqüent. En el bis va sonar Allí donde solíamos gritar, una altra cançó resignificada per la pandèmia. I abans la melancolia havia travessat l’èpica de Si salimos de esta, que Balmes va dedicar a tot el “personal sanitari, de neteja i dels supermercats, el personal essencial”. “Que mai més se’ns acudeixi fer retallades a la salut i a la investigació”, va advertir. I la força de l’aplaudiment va ser un missatge contundent adreçat a governs presents i futurs.

A mesura que el concert avançava, l’estranya emoció del principi es va esvair, com si banda i públic hagués acordat oblidar l’excepcionalitat de la nit. De sobte era un concert com els d’abans... però amb mascareta i ulleres entelades. Love of Lesbian publicaran el disc Viaje épico hacia la nada el 16 d’abril, i serà a partir d’aleshores quan miraran de muntar-ne la gira de presentació. Per això mateix, i perquè tampoc han tingut prou temps per assajat el temes nous, van decidir que al Sant Jordi el repertori seria un grans èxits en què també aprofitarien per “acomiadar algunes cançons” que ja no tocaran quan arribi el moment d’estrenar les noves. “Serà com reprendre l’últim concert que vam fer i que sigui un pont cap al futur”, explicava Balmes divendres. Tanmateix, va haver-hi sorpreses com la participació de la rapera Ana Tijoux a Universos infinitos i la de Suu a Incendios de nieve. Això sí, en tot moment va prevaldre la clàssica comunió entre el grup i un públic que considera pròpies cançons com Segundo asalto, que canta els "lololo" d'Incendios de nieve amb la convicció de la primera vegada, que balla Belice perquè és el que demana el cos i que identifica Club de fans de John Boy amb algun moment important inserit en la memòria. "Que es repeteixin moltes més nits com aquesta en un futur, si fem les coses bé", havia dit Santi Balmes. El brogit al final del concert fa pensar que si més no ja hi ha 5.000 persones que comparteixen l'anhel. I que hi ha tot un sector econòmic que creua els dits perquè tot surti bé.